LA FOTO DEL DIA 3-01-2015

Aquesta foto està feta des de Calaceit (Calaceite en castellà) Al fons i a uns 400 Km de distància es poden veure els Pirineus. Avui que, com podeu apreciar, era un dia clar, fins i tot s'hi veia la neu dels cims. 
Una vista impressionant!  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. RODEJANT LA TANCADA VII I D'ALTRES FOTOS

2015, aquest any sí, però què?

SISCU BAIGES

Tal i com tenim polaritzada Catalunya, l'expressió "2015, aquest any sí", interpretada en clau política, pot tenir dues lectures contraposades. L'expressió s'associa amb el Barça. "Aquest any, sí" s'entén popularment com que aquesta temporada els blaugranes jugaran de meravella i aconseguiran molts títols. Històricament, aquesta interpretació representa un greuge comparatiu envers d'altres clubs, especialment l'Espanyol, però ja hi estan acostumats. Per un perico, "aquest any, sí" no significa res d'especial.

En un país on ens hem passat els 365 dies de l'any discutint sobre si hem de crear un Estat independent d'Espanya o no, "aquest any, sí" té una lectura especial. Pels independentistes vol dir que 2015 serà l'any de la proclamació de la segregació catalana. Però les enquestes demostren que hi ha una meitat del país que no vol aquesta independència. Aleshores, què?

Allò que per alguns és l'èxtasi final de la seva vida per d'altres és una equivocació monumental. Veurem què passa.

Un dels avantatges de 2015 és que no serà el tricentenari de 1714, amb la qual cosa és d'esperar que el debat sobre els avantatges i inconvenients, l'encert o la insolidaritat associats a la independència sigui més seriós i profund.

Però hi ha un contingent considerable de gent que voldria interpretar el "Aquest any, sí" d'una forma diferent. La seva il·lusió seria que durant l'any nou es discuteixin qüestions que afectin més directament el dia a dia de les persones i no continuar embarrancats en la discussió d'un hipotètic futur més o menys dependent d'Espanya.

Probablement una cosa no treu l'altra. Però el que no pot ser és que una cosa tapi l'altra.

El meu desig pel 2015 és que, cap dia d'aquest any, cap conseller del govern de la Generalitat pugui fer-se la pregunta que es va autoformular el de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, no fa ni un mes: "Si aquest país no hagués fet un relat en clau nacionalista, com hauria resistit uns ajustos de més de 6.000 milions d'euros?".

I no tant per la trampa que suposa exhibir el relat nacionalista perquè la gent paeixi els ajustos, com perquè el 2015, hi hagieleccions al Parlament de Catalunya o no n'hi hagi, siguin normals o plebiscitàries, mani qui mani, enterrem d'una vegada per totes l'estúpida, injusta, immoral i assassina política austericida de 2014 i precedents.

SÚBDITS PER DINERS

Sembla ser que és una costum força arrelada el de repartir bufandes per Nadal. Quan es reparteixen proporcionalment i arriben a tothom, la costum és sana i fins i tot lloable. Ara bé, si es reparteix de forma desproporcionada o simplement arriba a uns quants amb qualsevol excusa, és deplorable.

Aquets darrers dies me’n he assabentat de 3 casos, tots força significatius. L’ordre en que em vaig assabentar és el següent: Ajuntament d’Amposta, Generalitat de Catalunya i Agència Estatal d’Administració Tributària. De fet tots són casos que es repeteixen any rere any i, evidentment no són els únics, ja que, amb tota seguretat n’hi ha d’haver molts més.

El cas de les bufandes a l’Ajuntament d’Amposta, per la seva proximitat, és, possiblement el que més m’indigna (si és que la indignació és quantificable) L’any passat ja va sortir a la llum amb molta força, la qual cosa no ha impedit que, aquest any es tornés a repetir. Però el més vergonyós és quan algú (donant o receptor) surten a justificar el que no és justificable baix cap concepte.

Amb aquesta tàctica, el donant, pretén (i ho aconsegueix) guanyar-se la fidelitat del receptor i així s’aconsegueixen favors mutus: tan em dones, tan et dono.

De vegades, fins i tot, es poden arribar a traspassar les línies roges de la legalitat.

En el cas de la Generalitat de Catalunya, una administració molt vinculada a CiU, no ho hem d’oblidar, el propòsit deu de ser força semblant. Mas, Mas-Colell i companyia agraeixen la submissió d’alguns càrrecs orgànics per així tenir controlat a la majoria del personal.

En el cas de l’AEAT (administració en la que treballo i conec des de dintre), el tema és diferent. de fet, l’AEAT, com a ens autònom depenent del Ministeri d’Hisenda es va crear l’any 1991. El propòsit encobert pel qual es va crear l’ens autònom va ser mirar de reduir la fuga de càrrecs que es passaven a l’empresa privada; la majoria a les consultories d’empreses d’arreu del territori, però preferentment de Madrid i Barcelona què és on es capitalitza l’activitat econòmica del país.

I és que l’administració (qualsevol administració) no pot competir amb els sous que paga l’empresa privada i per això cal buscar fórmules per a tenir el màxim contents als funcionaris de més alt rang o els de grup A1 (inspectors de finances) 

Evidentment, com més alt sigui el càrrec, més gran sol ser la bufanda que perceben. 

Mentre, a la plebe, que sol ser la resta dels personal, fins i tot inclosos els A2 (subinspectors i tècnics), reben les engrunes, proporcionalment descendents segons la categoria: C1 (administratius i agents tributaris), C2 (auxiliars), E (ordenances i personal no qualificat)