diumenge, 6 de setembre del 2015
Todos los que no piensan como el poder son nazis
JOSÉ A. RODRÍGUEZ
Llicenciat en Física per la UAB. Estratègia digital a la UGT de Catalunya. Membre de Súmate.
Hace unos días Felipe González dedicaba una carta "a los catalanes" en contra del proceso independentista. Sus argumentos se puede discutir o se pueden compartir, el problema radicaba a mi parecer en dos aspectos.
En su carta Felipe González es incapaz en ningún momento de empatizar y afrontar los problemas que federalistas e independentistas llevan planteando desde hace más de dos décadas. Es triste que el expresidente que más tiempo ha gobernado España sea incapaz de hacer una lectura de un problema social y político que plantean más de 2/3 de la sociedad catalana, que creen que el modelo autonómico del 78 ya está agotado.
Pero más triste aún es el tono del artículo, en el que termina comparando el proceso independentista con el auge del nazismo y el fascismo en los años 30 del siglo XX en Italia y Alemania.
Esa carta podría pasar como un pequeño despropósito de un expresidente que no ha tenido un día afortunado. El problema es que tanto el PP como el PSOE y más tristemente el PSC la han aplaudido enérgicamente.
Pocos días después el diario 'El Mundo' publicaba una viñeta en la que se mostraba a Catalunya como si fuese un mosquito que chupa la sangre de los españoles y a Artur Mas vestido como un camisa parda fascista y con la mano en alto.
Es sorprendente que desde dos diarios tan serios como 'El País' o 'El Mundo' llamen nazis a aquellos que plantean desde la democracia una opción política pacífica. Pero más sorprendente es que esto sea recibido sin demasiadas reacciones en contra desde intelectuales y opinadores españoles, peor aún, hay quien ha llegado a justificarlo y aplaudirlo.
Esto de satanizar al rival político no es nuevo y forma parte de una 'nueva política' del 'stablishment' que ya comenzó en las huelgas generales del 2010 y 2012 donde satanizó y se cosificó al movimiento sindical o cuando se satanizó al movimiento de los indignados del 15M. Simplemente ha habido un cambio de escala.
La cuestión es lamentable, esto no es un comentario de un descerebrado o unas declaraciones desafortunadas, es sistemático, forma parte del mensaje de algunos de los principales diarios de tirada nacional y lo defienden los dos principales partidos españoles, los que según las encuestas van a ganar cómodamente las elecciones.
Si seguimos esta tónica, al final todo el que opine contra lo que interesa al 'statu quo' va a ser tildado de nazi por una parte de los poderes públicos del país. Hoy son los independentistas, ayer fueron los del 15M, mañana los que protesten contra las preferentes.
dissabte, 5 de setembre del 2015
REEDICIÓ: L’AMENAÇA NUCLEAR
Segurament les Terres de l’Ebre donen als seus
habitants una qualitat de vida que no trobarem allà on hi ha les grans
aglomeracions humanes. No tenim una programació estable de teatre, ni les
millors comunicacions per a desplaçar-nos, ni els millors centres comercials ni
bons transports públics amb unes freqüències de pas idònies. Però a la gent
d’aquí, el que tenim, ja ens va bé. Podem gaudir d’una climatologia benigna,
tenim la mar i la muntanya relativament prop, bona gastronomia, etc. Però també
tenim allò que no volen enlloc: centrals nuclears i tèrmiques, plantes
regasificadores i parcs eòlics.
Som, de llarg, les comarques que més energia
produïm. Però aquesta “solidaritat” amb la resta de Catalunya, sovint no es veu
corresposta com caldria i a sobre ens demanen que encara hem de ser més
solidaris i hem de donar aigua allà on hi manqui. I així mentre altres indrets,
com el Camp de Tarragona, ha crescut, percentualment parlant, gràcies a l’aigua
de l’Ebre, els nostres polígons industrials s’han d’omplir de la indústria
d’aquí, ja que de fora n’arriba ben poca.
Però de tot els que s’ha dit, només hi ha una
cosa que preocupa al territori, sobre tot a aquells pobles que les tenen més
prop; potser de vegades no hi volen pensar, però l’amenaça hi es sempre
present: les centrals nuclears!
Al municipi d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, riu
amunt, se n’hi troben dues. I una tercera no està ben bé a les nostres
comarques, però hi és al costat mateix: Vandellòs. Per això, l’Ametlla de Mar,
poble veí, és un dels que, tradicionalment, més diners a rebut com a pagament
de “l’amenaça nuclear”. Vandellòs I ja va ser clausurada per un accident greu
sofert els anys 80. Segurament el més greu que ha patit mai una central nuclear
al nostre país. I ara, després d’uns anys de certa “bonança”, l’accident (que
no incident, com ells ho volien qualificar” l’ha sofert una de les nuclears
d’Ascó. El fet va produir-se el passat mes de novembre, però els responsables
de la central nuclear (director i director de seguretat) ho van silenciar. Però
quatre mesos mes tard, el passat mes de març, la noticia va omplir capçaleres
de diaris i noticiaris. Ja no es va poder amagar més! Les partícules
radioactives, “controlades” els primers dies de saber-se la noticia, van acabar
apareixent per tot arreu. L’accident va passar de nivell I a nivell II i el
Consell de Seguretat Nuclear va haver de destituir als dos personatges abans
esmentats. Es van tenir que realitzar proves a nens i nenes que amb els seus
col·legis havien visitat la planta, als treballadors... però no als ciutadans
d’Ascó i els pobles dels costat (Riba-roja d’Ebre, Flix, Garcia, les dues
“Móres”, etc.) La gent estava intranquil·la i així ho feien constar quan se’ls
apropava un micròfon per a que donessin la seva opinió sobre l’enrenou que va
ocasionar l’accident nuclear.
Ara, a sobre, per manca de consens a l’hora de
trobar un magatzem permanent on deixar els residus nuclears (el volien posar a
les Campusines, terme municipal de la Fatarella -Terra Alta-), els volen emmagatzemat
“temporalment” a les instal·lacions de la pròpia central nuclear d’Ascó!
A més, una de les inversions “estrella” del
govern central a les nostres comarques és la descontaminació del pantà de Flix,
ple de fangs radioactius. A l’hora d’extreure’s diuen que prendran tot tipus de
precaucions en forma de murs de contenció. Però a un li sembla que tractant-se
d’energia nuclear qualsevol mesura preventiva es del tot insuficient. Davant
d’una amenaça d’aquest tipus, el millor que es podria fer es tancar definitivament
les centrals! La vida útil de les mateixes ja ha estat exhaurida i tota
l’energia elèctrica que ara es produeix, ja és benefici afegit.
Acabaré amb un titular del diari el Punt del
diumenge 27 d’abril: “Els experts antinuclears consideren l’incident d’Ascó com
un ‘avís’ d’un possible ‘macroaccident’.
La alternativa són les energies renovables:
eòlica i solar. Però no posada indiscriminadament com s’ha fet fins ara. Cal
trobar l’emplaçament adequat, però que a la vegada sigui respectuós amb el
paisatge de forma que tingui el menor impacte visual possible!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)