REEDICIÓ: L’AMENAÇA NUCLEAR

Segurament les Terres de l’Ebre donen als seus habitants una qualitat de vida que no trobarem allà on hi ha les grans aglomeracions humanes. No tenim una programació estable de teatre, ni les millors comunicacions per a desplaçar-nos, ni els millors centres comercials ni bons transports públics amb unes freqüències de pas idònies. Però a la gent d’aquí, el que tenim, ja ens va bé. Podem gaudir d’una climatologia benigna, tenim la mar i la muntanya relativament prop, bona gastronomia, etc. Però també tenim allò que no volen enlloc: centrals nuclears i tèrmiques, plantes regasificadores i parcs eòlics.

Som, de llarg, les comarques que més energia produïm. Però aquesta “solidaritat” amb la resta de Catalunya, sovint no es veu corresposta com caldria i a sobre ens demanen que encara hem de ser més solidaris i hem de donar aigua allà on hi manqui. I així mentre altres indrets, com el Camp de Tarragona, ha crescut, percentualment parlant, gràcies a l’aigua de l’Ebre, els nostres polígons industrials s’han d’omplir de la indústria d’aquí, ja que de fora n’arriba ben poca.

Però de tot els que s’ha dit, només hi ha una cosa que preocupa al territori, sobre tot a aquells pobles que les tenen més prop; potser de vegades no hi volen pensar, però l’amenaça hi es sempre present: les centrals nuclears!

Al municipi d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, riu amunt, se n’hi troben dues. I una tercera no està ben bé a les nostres comarques, però hi és al costat mateix: Vandellòs. Per això, l’Ametlla de Mar, poble veí, és un dels que, tradicionalment, més diners a rebut com a pagament de “l’amenaça nuclear”. Vandellòs I ja va ser clausurada per un accident greu sofert els anys 80. Segurament el més greu que ha patit mai una central nuclear al nostre país. I ara, després d’uns anys de certa “bonança”, l’accident (que no incident, com ells ho volien qualificar” l’ha sofert una de les nuclears d’Ascó. El fet va produir-se el passat mes de novembre, però els responsables de la central nuclear (director i director de seguretat) ho van silenciar. Però quatre mesos mes tard, el passat mes de març, la noticia va omplir capçaleres de diaris i noticiaris. Ja no es va poder amagar més! Les partícules radioactives, “controlades” els primers dies de saber-se la noticia, van acabar apareixent per tot arreu. L’accident va passar de nivell I a nivell II i el Consell de Seguretat Nuclear va haver de destituir als dos personatges abans esmentats. Es van tenir que realitzar proves a nens i nenes que amb els seus col·legis havien visitat la planta, als treballadors... però no als ciutadans d’Ascó i els pobles dels costat (Riba-roja d’Ebre, Flix, Garcia, les dues “Móres”, etc.) La gent estava intranquil·la i així ho feien constar quan se’ls apropava un micròfon per a que donessin la seva opinió sobre l’enrenou que va ocasionar l’accident nuclear.

Ara, a sobre, per manca de consens a l’hora de trobar un magatzem permanent on deixar els residus nuclears (el volien posar a les Campusines, terme municipal de la Fatarella -Terra Alta-), els volen emmagatzemat “temporalment” a les instal·lacions de la pròpia central nuclear d’Ascó!

A més, una de les inversions “estrella” del govern central a les nostres comarques és la descontaminació del pantà de Flix, ple de fangs radioactius. A l’hora d’extreure’s diuen que prendran tot tipus de precaucions en forma de murs de contenció. Però a un li sembla que tractant-se d’energia nuclear qualsevol mesura preventiva es del tot insuficient. Davant d’una amenaça d’aquest tipus, el millor que es podria fer es tancar definitivament les centrals! La vida útil de les mateixes ja ha estat exhaurida i tota l’energia elèctrica que ara es produeix, ja és benefici afegit.

Acabaré amb un titular del diari el Punt del diumenge 27 d’abril: “Els experts antinuclears consideren l’incident d’Ascó com un ‘avís’ d’un possible ‘macroaccident’.

La alternativa són les energies renovables: eòlica i solar. Però no posada indiscriminadament com s’ha fet fins ara. Cal trobar l’emplaçament adequat, però que a la vegada sigui respectuós amb el paisatge de forma que tingui el menor impacte visual possible!