Guanyen les autonòmiques i perden les plebiscitàries

JOAN TAPIA

Periodista

Amb resultats no complets es poden extreure algunes conclusions.

Primera. La participació ha pujat molt, gairebé un 10%, però l'empat intern català segueix. Catalunya està partida perquè els independentistes, després d'unes eleccions autonòmiques avançades que han volgut que fossin plebiscitàries, han aconseguit només el 47% dels vots. Són molts vots, però no arriben al 50%. Amb un 47% no es pot dir que el poble català inequívocament aspira a la independència. I és penós que ni Artur Mas ni Oriol Junquerasho reconeguessin ahir.

Segona. La suma dels diputats de Junts pel Sí i de les CUP és de 72 diputats. Si es posen d'acord tindrien dret a governar la Catalunya autonòmica. I a canviar l'Estatut si aconsegueixen el suport de les dues terceres parts del nou Parlament. Res més, però res menys.

Tercera. L'independentisme

-tampoc els contraris- no pot cantar victòria. Junts pel Sí ha baixat de 71 diputats a uns 62. Les CUP han pujat de 3 a 10, un salt important que demostra que la llista unitària no ha sigut un bon invent. Les dues llistes juntes sumen 72, dos menys que en la legislatura anterior. ¿Valia la pena tant soroll? Principalment quan amb 62 diputats, Mas no en té prou amb l'abstenció de les CUP per ser president. És una dada rellevant. Una altra és que Junts pel Sí (CDC, ERC, l'ANC i Òmnium) ara tindran 62 escons, just els mateixos que va tenir CiU sola l'any 2010 quan Mas va ser elegit president. Pel camí s'ha alliberat d'Unió i de Duran Lleida. ¿Eren més molestos i desobedients a CDC que no ho seran Junqueras, Romeva i Lluís Llach?

Quarta. Ciutadans, un partit nascut de la reticència forta contra el maragallisme (aliança del PSC amb ERC) i contra l'independentisme, ha tingut un gran resultat al passar de 3 diputats el 2006 i i 2010 a 9 el 2012 i ara a 25. Com a partit de protesta antisecessionista ha tingut un gran èxit. Ara ha de tenir capacitat de proposició positiva. Amb 25 diputats la protesta contra Artur Mas (o l'ombra del tripartit) ja no és suficient.

Cinquena. El PSC va patir una seriosa crisi perquè era el partit que va apostar més per l'entesa amb l'Espanya de l'Estatut. L'agit-propindependentista i l'espanyolista el condemnaven, uns per «traïdor» a Catalunya, altres per còmplice del separatisme. Perd quatre diputats però segueix viu i sobretot amb Miquel Iceta sembla haver consolidat lideratge i veu potent. La seva posició continuarà sent difícil perquè el separatisme no sembla disposat a modular la seva posició, però una victòria de Pedro Sánchez a Espanya podria donar-li una posició rellevant.

Sisena. El PP ha tingut una seriosa derrota. Perd ni més ni menys que vuit diputats (sobre 19). És sobretot culpa del PP de Madrid, que va recórrer un Estatut després de ser aprovat en referèndum i que, després de quatre anys de govern, no ha aconseguit reduir el desacord.

Setena. Mentre que Artur Mas

-si continua sent president- i Mariano Rajoy -si guanya les eleccions del mes de desembre- no rectifiquin la seva inflexibilitat, l'impàs intern català continuarà i el desacord Catalunya-Espanya s'enverinarà. ¿En benefici d'algú?

MAS: MÀRTIR I SANT

Del gran Ferreres al Periódico. 

La imputació d’ahir del president en funcions de la Generalitat de Catalunya va ser tot un despropòsit. Per una part i tot indica que de forma voluntària, es va deixar passar el període electoral, suposadament per a no alterar la campanya. I per l’altra designar el 15 d’octubre com la data en que haurà de comparèixer a declarar al jutjat corresponent del Tribunal de Justícia de Catalunya. Una data carregada de simbolisme ja que precisament aquest dia es commemora el 75è aniversari de l’afusellament de qui fos president de la Generalitat durant la guerra Civil espanyola Lluís Companys.

Si tenim en compte aquests precedents, l’Estat espanyol ha pogut convertir a Mas en un altre màrtir de la causa catalanista; situació que li va de meravella en aquest moments on la incertesa és l’element dominant del panorama polític català.

Dit això, una company de treball que és advocat, ha dit que una vegada van ser denunciats i la Justícia va acceptar a tràmit les denúncies (cal recordar que a part de Mas també van ser denunciades l’anterior vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’ensenyament Irene Rigau, citades a declarar uns dies abans), ha de seguir el procediment i, el passos següents són,  precisament, imputar-los i citar-los a declarar. El procediment no es pot saltar, el que és discutible és si les dates han estat les més apropiades i si s’ha alterat voluntàriament el calendari com sembla que ha estat el cas. També és possible (i per què no?) que el jutge dictamini el sobreseïment del cas i tot quedi en un no res.  

Hi ha qui diu (i penso que amb raó) que si en lloc d’haver-lo imputat ahir ho haguessin fet durant la campanya electoral, amb tota probabilitat, Junts pel Sí hauria tret la desitjada majoria absoluta que hauria permès investir a Mas com a nou president sense especular si les CUP li donaran o no el suport necessari.

Però sembla ser que els CUP, tot i les pressions que estan tenint i que tindran, no votaran a favor la investidura de Mas. Ho han dit per activa i per passiva i les vegades que ha fet falta. Si després de tot les CUP acabessin sucumbint a la insistència tant per part de la candidatura de Mas com de les entitats i associacions que la conformaven, està clar que perdrien tota al credibilitat que tenen i igual com un dia van aparèixer al panorama polític català i que, gràcies precisament a la coherència que tenen han triplicat el nombre de diputats al Parlament, desapareixerien en un tres i no res. Evidentment i ho vull tornar a remarcar, serà molt difícil, per no dir impossible que les CUP es moguin un mil·límetre de la seva posició inicial.

Si això e produeix està clar que Mas, per a ser investit president, ho té molt, molt difícil. Tal com afirmen els experts, encara que els diputats que encapçala Antonio Baños s’abstinguessin en la segona votació, com els vots negatius (suposadament tota la resta de forces de l’hemicicle hi votaran en contra) superaria els positius, Mas tampoc podria ser investit.

Tot i això sembla que hi ha una solució: que un o dos diputats (no ho tinc clar) de qualsevol dels altres partits, s’abstinguessin i, llavors sí, el vots favorables superarien el contraris. Però quins diputats de quins partits estarien disposats a fer una cosa així? Qui ho fes, immediatament seria assenyalat per l’opinió pública. Dit això, no us ve al cap del Tamayazo que va permetre a l’Esperanza Aguirre ser, contra pronòstic, la presidenta de la Comunitat de Madrid?

Potser l’Estat espanyol acabarà convertint Mas en un màrtir, però segur que no és un sant. Un personatge que per a satisfer el seu propi ego ha convocat 3 eleccions en 5 anys per a mirar d’assolir els seus objectius (majoria absoluta) i tot hi haver-se presentat com un Masies (2012) no ho ha aconseguit, hauria (al menys) de reflexionar i plantejar-se deixar-ho estar tot i marxar cap a casa. Però Mas (segur) esgotarà fins el darrer cartutx de la darrera caixa de municions.

Si ha principis d’any encara no s’ha pogut escollir un nou president (tampoc cal que sigui Mas), en un parell de mesos s’haurien de fer noves eleccions... S’arribarà a aquesta situació? Es tornaria a presentar Mas com a cap de llista o com a quart o al lloc que fos per a intentar-ho un cop més? Com deia ahir, tot és possible...  

CONCENTRACIÓ EN SUPORT DELS REFUGIATS DE SÍRIA (30-09-2015)

Tal com es ve fent des de fa 4 dimecres, avui, a la plaça da la Vila d'Amposta ha tornat ha haver una nova concentració en suport als refugiats sirians. Com recordareu, aquestes concentracions tenen el suport de l'oenegé Pallassos sense Fronteres.
En lloc de llegir el manifest tal i com és habitual, avui Júlia Montardit ha explicat que al ple del passat dilluns de l'Ajuntament d'Amposta es va acordar declarar la nostra ciutat com ciutat d'acollida.
Al final s'ha guardat un minut de silenci.

Avui ens hem congregat una mica més de gent que la setmana passada, unes 20 persones que s'han incrementat una mica quan alguns feligresos que sortien de missa s'han unit al grup. Novament poca presència de polítics. Una llàstima.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 30-09-2015

Quin problema hi ha de parar-se en un pas de vianants?