dimecres, 7 d’octubre del 2015

¿Amb 62 diputats arriba l'agonia?

JOAN TAPIA
Periodista

Després de les eleccions del 27-S, la política catalana gira sobre si Artur Mas serà reelegit. Amb 62 escons, a sis de la majoria absoluta, Mas no en té prou amb l'abstenció de la CUP en segona votació. Necessita el suport puntual de dos diputats cupers perquè, en cas contrari, el resultat seria: 62 vots a favor, 63 en contra i 10 abstencions. La liquidació.
Però dimarts, quan ja es visualitzava que Mas era a terra i Josep Rull implorava a Antonio Baños generositat, va emergir l'aparell de l'Estat que, amb la seva habilitat habitual, el va comminar a declarar el dia 15 d'octubre (la data de l'aniversari de l'afusellament de Companys). El separatisme ortodox va respirar. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) era el setè de cavalleria. ¡Salvats!, ara la CUP passaria per la pedra.
No tinc una bola de vidre per endevinar la reacció de la CUP. Tampoc és la mare dels ous. Sí, s'ha tornat a demostrar l'estultícia de l'aparell de l'Estat. No tan sols de la sala de govern del TSJC, que ha dictat una providència amb notòria inoportunitat. Ni tampoc crec que hi hagi hagut una conspiració venjativa contra Artur Mas. Ni (menys) salvadora per donar-li l'oxigen de la CUP. L'origen de tot és el cras error del Govern del PP al fer que la fiscalia es querellés pel 9-N. Mariano Rajoy (que ara se'n renta les mans) va apostar per podrir el problema enviant-lo als tribunals. També volia fer callar els que dins del PP l'atacaven per no haver impedit que un total de 40.000 voluntaris posessin les urnes. Després hi ha intervingut Kafka: el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, donant presses al del TSJC; el mateix president d'aquest tribunal, Miguel Ángel Gimeno Jubero, que se sap purgat per desafecte, endarrerint i accelerant; al final el ministre Rafael Catalá que, malgrat que la justícia ha de ser independent (o semblar-ho), no ha dubtat a erigir-se en portaveu d'un tribunal regional.
¡Acumulació de les ineptituds! Amb la seva aguda sorna, l'editor Daniel Fernández ho ha resumit dient que Mas hauria d'enviar una «panera» al guionista de l'espectacle. Suposant que el guionista no sigui el caos.

La mare dels ous

Però anem a la mare del xai. El que és substancial avui és que la famosa i laboriosament gestada llista unitària s'ha quedat tan sols en 62 diputats, nou menys dels que van tenir per separat CiU i ERC en els comicis del 2012. I els mateixos que va tenir CiU, sola, el 2010.
I amb 62 diputats es pot governar amb comoditat relativa si es fa un pacte de legislatura o es recorre a la geometria variable (com Mas el 2010). Però amb 62 diputats no es pot trencar un Estat ni portar a terme un programa maximalista. I encara menys sense el pacte estable que Mas no pot assolir.
Potser els cupers li acabaran prestant dos diputats. El problema seguirà perquè amb la CUP (excepte sobtada conversió al reformisme) només es pot pactar la desobediència a l'Estat i al capitalisme. Vàlid i potser bonic per a dues nits però no apte per governar. Perquè el successor d'Andreu Mas-Collell pagui a final de mes.
I no queden més socis. No tant perquè ICV-Podem i el PSC hagin sigut presentats durant tota la campanya com a botiflers (Miquel Iceta i Joan Herrera hi estan molt avesats), sinó perquè implicaria rectificar la qüestió de la independència. ¿Renunciar a trencar l'Estat per trencar Junts pel Sí?
Amb 62 diputats, Mas potser serà investit. O no.  En qualsevol cas, ¿i després què? ¿És l'inici d'una agonia que si arribés a la màxima irracionalitat ens conduiria a l'autodissolució del Parlament d'aquí dos mesos i a noves eleccions en quatre? ¿O d'aquí un any? Ni vull ni m'ho puc creure.

dimarts, 6 d’octubre del 2015

FRANCESC DE CARRERAS I D'ALTRES

Ahir a la tarda es va poder escoltar una entrevista enregistrada a l’espai el Balcó de la Cadena SER que presenta la periodista Carla Torró.
Francesc de Carreras és un intel·lectual català que després de passar pel PSUC que va abandonar l’any 1986 quan es va integrar a IC, ja que segons ell això comportava una deriva nacionalista.
Per tant, la seva ideologia l’hem de situar al costat d’aquells que sé senten tan catalans com espanyols. Aquest fet ha comportat que després d’abandonar la militància d’esquerres hagi estat un dels fundador del Foro Babel i més recentment el partit Ciutadans (C’s) amb Albert Rivera i d’altres.
Com podeu suposar, la seva manera de veure les coses dista molt de com les veiem una bona part dels catalans, fins i tot m’atreviria a dir que la majoria dels ciutadans de Catalunya.
Si es pregunta a un independentista convers quin ha estat el motiu pel qual s’hi ha fet, segurament respondrà que perquè està cansat de que Espanya ens maltracti i no compleixi amb la part que li pertoca. I si li preguntem quin va ser el detonant, l’origen de tot plegat, el més normal és que et digui que el frustrat Estatut d’Autonomia que va promoure el president Maragall.
En canvi, a l’anàlisi que ahir feia Francesc de Carreras sobre la situació actual, posava l’Estatut de Miravet com el gran error del govern Tripartit. Segons ell, l’articulat del darrer Estatut era massa llarg i hi havia articles que, literalment, no servien per a res.
Certament si el comparem amb l’Estatut de Núria (en vaig poder veure l’original a una exposició que es va fer a Barcelona sobre els papers de Salamanca i la memòria històrica), aquell era extremadament curt; crec recordar que només tenia una vintena d’articles. En canvi, el de Miravet passava en escreix dels 100.
Però l’opinió de Francesc de Carreras només és un punt de vista. És evident que no tots els experts pensen com ell i, si es preguntés de forma individualitzada (que ningú pogués escoltar l’opinió dels altres), segurament ens trobaríem amb grans diferències.
Ara us explicaré el que vaig escoltar diumenge per la nit a la Sexta dintre de l’Objetivo de Ana Pastor. Davant les reiterades vegades en que Rajoy ha afirmat que Espanya és la nació més antiga d’Europa, alguns dels experts consultats matisaven els conceptes de nació i estat. L’estat seria el poder polític sobre un territori determinat, mentre que nació és el conjunt de ciutadans que tenen un idioma, una cultura i una història pròpies.
Per tant, si els experts fan aquesta afirmació sobre la nació, quin problema hi ha que al preàmbul de l’Estatut de Miravet (que recordem-ho, no té valor jurídic) hi surti aquest concepte? Catalunya és una nació sense estat, ja que el poder s’exerceix des de Madrid.
Dit això, deia també Francesc de Carreras que qualsevol iniciativa que es prengui que porti a la proclamació de la independència de Catalunya, anirà en contra de la Constitució y de les lleis de l’Estat i, per tant, serà il·legal des del seu inici.
Tampoc cal que un sigui un expert en lleis per arribar a aquesta conclusió. Està clar que l’ordenament jurídic espanyol és molt hermètic i no permet arribar allà on s’ha proposat Mas, Junqueras i la resta d’independentistes passant per la CUP.
El que passa és que allà on no arriben les lleis hauria d’arribar la política. Aquests tipus de situacions s’han de solucionar a partir del diàleg i les ganes d’entendres de les parts (en aquest cas Espanya i Catalunya)
Abans d’ahir, Alex Salmond, qui va ser primer ministre escossés i principal impulsor del referèndum pactat que va tenir lloc a Escòcia el setembre de l’any passat, va fer un flac favor a aquells que pensen en una DUI o de continuar amb el full de ruta pactat. Segons Salmod, dels resultats de les eleccions del dia 27, no legitimen per a fer una declaració unilateral d’independència, però si per a fer un referèndum secessionista pactat amb l’Estat central.

De totes formes la situació em sembla força complicada ja que ni populars, ni socialistes, ni evidentment Ciudadanos es mostren disposats a començar qualsevol negociació que pugui acabar en aquesta acord.   

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 6-10-2015

Fa temps Toni Espanya em va dir que al carrer Toledo encara hi havia una casa (crec recordar que em va dir una) que encara tenia una placa amb el jonc i les fletxes de l'antic Ministerio de la Vivienda Franquista, una simbologia que amb la llei de la Memòria Històrica és del tot il·legal.
Per a la meva sorpresa n'hi havia dos, una davant de l'altra.
El curiós és que els propietaris d'aquests immobles no les han fet retirar (potser per ignorància)
Però tampoc sembla que hi hagi ningú interessat en fer-ho.
Durant els anys que vaig estar de regidor a l'Ajuntament en vaig fer retirar unes quantes i des de que vaig plegar, en aquest bloc, de tant en tant n'ha paregut alguna... Però sembla que ningú se'n assabenta.




XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA DEL 2n ANIVERSARI. Intent de 3d6a