Els que som de la Galera coneixem la bé la Creu. Està
situada a un lloc estratègic, just a la confluència de les carreteres de la
Sénia, la Miliana-Ulldecona i Godall. Per tant puc dir que ha format part del paisatge
durant moltes dècades, fins i tot segles.
És juntament amb la torre de defensa reconvertida en
església i mirador sobre el Pla, la casa consistorial, el pont, la paret
medieval que hi ha al costat del mateix pont i que bé podria tractar-se de les
restes d’una muralla i la capelleta de Sant Vicent les úniques coses que
podríem considerar històriques del poble.
Els de la meva generació ja no vàrem conèixer la creu
original. Quan érem menuts només hi havia el pedestal i el fust, esquerdat a la
part superior, segurament de quan va ser arrancada. A la web de l’Ajuntament de
la Galera, Albert Curto Homedes,
director de l’arxiu històric del Baix Ebre explica el següent de la creu de
terme de la Galera:
D’estil gòtic florit, i una peça rellevant del segle
XV des del punt de vista artístic, l’antiga creu de terme havia estat mutilada
en el transcurs de les Guerres carlistes. Un dels seus braços fou escindit, i
es guardava des de llavors a l’Església parroquial. A finals del segle XIX, el
darrer dia del mes de desembre de 1899, a causa d’una nova urbanització i
alienament de carrers, el Ple de l’Ajuntament de la Galera havia
decidit el seu enderrocament (com podem veure, doncs, no sempre es fan les
coses ben fetes). La figura intel·lectual de Francesc Mestre i Noé ho va
evitar. En pocs dies va mobilitzar dignitats del món de la cultura, de l’art i
l’Església, que van fer canviar de parer l’alcalde i el consistori, els quals
van decidir el trasllat de la Creu, i fins i tot la seva restauració en
reconstruir el braç trencat, com a mal menor. Malgrat els esforços, la Creu no
va subsistir als estralls de la passada Guerra del 1936-39, però l’exemple de
la intel·lectualitat compromesa (ni que sigui amb el patrimoni) exemplificada
per Mestre i Noé, i la sàvia decisió de rectificar per part de l’alcalde de
l’època, són valors avui dia en desús que crec que val la pena reivindicar.
Seria per la dècada dels anys 70 quan l’ajuntament va
decidir restaurar-la i hi va posar un capitell i una petita
creu de ferro. Com que en aquell moment no coneixia el concepte de rigor històric, ja em va semblar bé.
Vaig pensar que millor així que com estava abans. En aquella època fins i tot
ignorava que s’anomenaven creus de terme.
Encara recordo la darrera vegada que vaig fotografiar
la Creu tal i com estava abans. Farà un parell d’anys i venia de fer fotos a
les oliveres mil·lenàries de l’Arion, un lloc que, com sabeu li tinc una
consideració especial. Al passar per allí, el Sol es ponia pel darrere del Port
i amb la càmera vaig voler captar el moment.
Tot i que després d’aquelles fotos encara hi vaig
passar unes quantes vegades, com passa amb totes les coses que formen
part del paisatge, estan però igual ni les veus.
Fins que Ester
Accensi, exalcaldessa de la Galera va penjar al Facebook unes fotos on s’hi
veia una creu de grans braços, però també la d’una creu mutilada que era la que
hi havia originalment.
En veure aquella creu de grans braços no vaig voler
donar crèdit al que veia i vaig pensar que igual era un retoc fotogràfic o com
a molt un projecte de restauració. La noticia va ser tan impactant que va
sortir al setmanari l’Ebre. Vaig poder fullejar aquesta publicació al
restaurant l’ermita de Mig Camí de Tortosa que regenta la família Boluña que té vincles amb la Galera.
Els hi vaig dir que aquella creu de grans braços jo no l’havia vist i encara em
resistia en creure que aquella situació era real. Fins i tot l’amic Joaquim Virgili d’Ulldecona també se’n
va fer ressò també al Facebook.
Tenia que anar a la Galera, però ho anava demorant.
Després de la publicació de Virgili vaig pensar que ja havia arribat el moment per a veure en directe aquell NYAP (en
majúscules) I efectivament, les fotos que havia vist els darrers dies eren el fidel
reflex de com està actualment la Creu de terme de la Galera.
La veritat, encara em costa creure que algú hagi pogut
fer un disbarat tan gran, al menys de que es tracti una performance,
cosa que dubto...
 |
| Pàgina del setmanari l'Ebre. |
Si voleu que us sigui franc, no m’importa de qui ha
estat la idea i qui la fet realitat... El que demano és que es tregui com més
aviat millor aquesta aberració.
En un l’article publicat a l’Ebre, Albert Curto afirma que s’ha comés una irregularitat ja que el
pedestal (i el fust) formen part del
patrimoni històric català i, per tant, no es podia posar la creu actual (de
fet ni l’anterior) sense el corresponent
permís que, òbviament, s’hauria denegat.
Ja que es disposa de l’original (o al menys de fotos
de com era), el que s’hauria de fer és una fidel reproducció i col·locar-la sobre
el fust.
A què esperen?
