JOAQUIM COLL
Historiador
L'elit separatista es queixa cada dia de l'asfíxia financera que pateix Catalunya, però és la més ben pagada de tot Espanya
S’han complert dos mesos de l’elecció de Carles Puigdemont i el mínim que es pot dir és que el procés separatista ha entrat en una fase tan contradictòria que a vegades resulta difícil prendre-se’l seriosament. L’amenaça de desobeir el Tribunal Constitucional que figurava en la declaració del 9 de novembre passat s’ha demostrat pur verbalisme. Tot es modifica, ni que sigui lleument, per no cometre un delicte de desacatament, que suposaria la suspensió del càrrec i la seva retribució. Perquè no hi ha cap heroi disposat a això últim. Tampoc el conseller Raül Romeva. El projecte independentista és un factor de cohesió, entre altres coses perquè garanteix un excel·lent modus vivendi als seus polítics i companys de viatge. No oblidin que al Govern i els organismes de la Generalitat es paguen sous molt generosos, molt més que a l’Executiu espanyol. L’elit del procés es queixa cada dia de l’asfíxia financera que pateix Catalunya, però és la més ben pagada de tot Espanya. Ningú l’hi va recordar a Puigdemont en el ple sobre la pobresa quan va dir que no hi ha res a fer fins al dia de la independència. Tampoc mostrar una mica de solidaritat practicant amb l’exemple.
El procés ha entrat en la fase més tonta. Oriol Junqueras diu que està preparant la hisenda catalana per a la secessió, però suplica un avançament al ministeri per pagar a les farmàcies. També exigeix el compliment de la llei de finançament autonòmic, que requereix la col·laboració lleial amb l’Agència Tributària.
Mentrestant, ens assabentem que la Generalitat, amb una autonomia que està esgotada segons els nacionalistes, ha sigut incapaç d’assumir totes les competències que li corresponen estatutàriament. En matèria de tributs, succeïa amb la recaptació per via executiva, que seguia fent l’Estat, i amb el cobrament dels impostos propis i cedits fora de les capitals catalanes, que subcontractava als registradors de la propietat. Per rematar el xoc entre realitat i il·lusió, Joan Iglesias, l’home que anava a impulsar la moderníssima hisenda de la futura república catalana, ha decidit reingressar a la seva plaça a l’agència estatal. Diuen que ha sortit corrent.
Però el més simptomàtic d’aquesta fase idiota del procés és el que ha passat amb les lleis de «desconnexió», els noms de les quals s’han canviat en una altra demostració d’astúcia, tot i que encara no se sap quan ni com es tramitaran. No es podran discutir al Parlament, com pretenia JxSí, perquè haurien de desobeir el Tribunal Constitucional. Per això s’entesten a crear una ponència conjunta contra el criteri dels lletrats, per ocultar fins al final unes lleis que ja tenen redactades. L’objectiu és purament electoral. Convèncer els seus que en aquests 18 mesos el Govern no els ha pres per idiotes.
