Periodista
Seria d'una gran incompetència dedicar una línia més a aquesta polèmica. L'important està per fer. El primer pas, la manifestació de dissabte que ve.
En pocs dies he rebut paraules no gaire elogioses de la caverna mediàtica espanyola i de Gabriel Rufián. Estic per trucar a El llibre guinness dels rècords. El missatge de Rufián feia referència a la meva intervenció en el concert Volem acollir de dissabte passat al Palau Sant Jordi. Al diputat republicà es veu que no li va agradar que digués que el dels refugiats «no és només un problema de competències, sinó un problema d’incompetències». Bé, en realitat no li va agradar segons el que va posar a Twitter, perquè en directe, al concert, just després de dir la maleïda frase, Rufián aplaudia des de la tercera fila de la llotja. Si hagués sigut només Rufián no m’hauria inquietat, ja que el republicà per un retuit mata (que diria Belén Esteban) i hem de reconèixer-li una gràcia tuitera de la qual no tots els polítics poden presumir.
Però és que després de les meves paraules també van saltar ràpidament una consellera de la Generalitat (una altra consellera, Neus Munté, va trigar 12 hores a reaccionar, s’hauria d’agilitzar), un secretari de la Generalitat, algun diputat i dos eurodiputats catalans. Tenint en compte la rapidesa amb què reaccionen davant segons quines coses, sembla que hi ha polítics catalans que on millor desenvolupen les seves competències és a Twitter. Així ens va. Em sap greu que cap d’ells reparés en el que vaig dir en la seva totalitat: «Jo crec que aquest no és sols un problema de competències, és un problema d’incompetències». Quan dic que no és «sols», assumeixo que evidentment hi ha un problema de competències. I quan dic que «és un problema d’incompetències» em refereixo al fet que, a parer meu, no sempre hi ha hagut voluntat política suficient per ajudar en aquest drama, com ho demostra que ha sigut la ciutadania qui ha portat la iniciativa davant dels polítics.
Però és que després de les meves paraules també van saltar ràpidament una consellera de la Generalitat (una altra consellera, Neus Munté, va trigar 12 hores a reaccionar, s’hauria d’agilitzar), un secretari de la Generalitat, algun diputat i dos eurodiputats catalans. Tenint en compte la rapidesa amb què reaccionen davant segons quines coses, sembla que hi ha polítics catalans que on millor desenvolupen les seves competències és a Twitter. Així ens va. Em sap greu que cap d’ells reparés en el que vaig dir en la seva totalitat: «Jo crec que aquest no és sols un problema de competències, és un problema d’incompetències». Quan dic que no és «sols», assumeixo que evidentment hi ha un problema de competències. I quan dic que «és un problema d’incompetències» em refereixo al fet que, a parer meu, no sempre hi ha hagut voluntat política suficient per ajudar en aquest drama, com ho demostra que ha sigut la ciutadania qui ha portat la iniciativa davant dels polítics.
REFERÈNDUM
A més, si es conformen tan ràpid amb l’argument que no tenen competències, ¿per què continuen insistint en un referèndum –que jo també vull celebrar– per al qual tampoc en tenen? ¿En unes coses sí que hi insisteixen encara que no tinguin competències i en altres no?
En el discurs vaig criticar les polítiques del Govern central (tant del PP com del PSOE): les concertines de Ceuta i Melilla o els trets amb pilotes de goma a la platja del Tarajal. I vaig criticar que Convergència recolzés al Congrés la reforma de la llei d’estrangeria. També em podria haver referit als cartells convergents en una campanya a les generals on es podia llegir: «A Catalunya no hi cap tothom».
En qualsevol cas, seria de gran incompetència dedicar una línia més a aquesta polèmica. L’important està per fer. I el primer pas el farem dissabte que ve, dia 18, a la manifestació de Barcelona. Al carrer, la ciutadania sí que és competent i ho tornarà a demostrar.
En el discurs vaig criticar les polítiques del Govern central (tant del PP com del PSOE): les concertines de Ceuta i Melilla o els trets amb pilotes de goma a la platja del Tarajal. I vaig criticar que Convergència recolzés al Congrés la reforma de la llei d’estrangeria. També em podria haver referit als cartells convergents en una campanya a les generals on es podia llegir: «A Catalunya no hi cap tothom».
En qualsevol cas, seria de gran incompetència dedicar una línia més a aquesta polèmica. L’important està per fer. I el primer pas el farem dissabte que ve, dia 18, a la manifestació de Barcelona. Al carrer, la ciutadania sí que és competent i ho tornarà a demostrar.
