LA NOSTRA RIBERA 194

MORELLA LA BELLA 19

¿Catalunya juga la Lliga o la Copa?

ALBERT SÁEZ

Director adjunt

Els hiperventilats del procés català i els immobilistes del BOE coincideixen en el fons de l’anàlisi sobre el que està passant. Sempre imaginen que el que es juga al tauler català és una competició copera. Cada partit el presenten com una eliminatòria en la qual algun dels contendents sortirà descartat definitivament. Pensen sempre en una victòria per KO i busquen en el context qualsevol mirall, sense mirar gaire, que els pugui donar una ràpida victòria als uns o als altres. L’últim miratge és Trump i el brexit britànic. L’ambient està tan carregat que enrareix fins i tot ments lúcides comTom Burns, que va rebre tímids aplaudiments en les jornades del Cercle després de comparar els independentistes amb els pagerols del camp anglès o del middle west. La realitat política i social es construeix més com una competició de lliga. La victòria sempre és als punts. Hi ha moments determinants, com passa en els clàssics del futbol espanyol. Però tots saben que la Lliga no es guanya ni es perd al Camp Nou o al Bernabéu. Es perd i es guanya a Mendizorroza, a La Rosaleda o a Anoeta.

La realitat és com la Lliga

El suport dels catalans al referèndum o a la independència no es forja a les tan esbombades cimeres al Palau de la Generalitat o a les manis de l’Onze de Setembre ni a la televisió autonòmica, sinó en aquella maleïda foto dels ponents de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut amb el puro a la mà a la plaça de toros. O en els plànols en què el corredor ferroviari del Mediterrani passa per Madrid. O en la lletra menuda del pacte amb el PNB perquè tota la solidaritat dels rics a Espanya en els pròxims cinc anys vagi a càrrec dels contribuents catalans. I resulta que quan et porten molt avantatge als punts no serveix de res remuntar en l’últim minut. Com a molt endarrereix que es canti victòria una o dues legislatures. Especialment, si la victòria no es basa en el joc sinó en una interpretació de part del reglament. Com també és absurd jugar-se tot l’avantatge als punts per voler guanyar un partit jugat de nit i amb traïdoria. Ni la llei de transitorietat ni la suspensió de les competències dels Mossos decidiran res perquè aquesta competició es juga amb les regles de la Lliga i no de la Copa.

LES FIRES DEL FUTUR?

Potser recordareu que fa unes setmanes us parlava de les fires i de que algunes havien perdut l’interès que van poder tenir anys enrere. Però la implantació de les noves tecnologies (sobre tot Internet) fa que la ciutadania adopti hàbits de consum totalment diferents. A part d’això, us deia que les fires encara conserven un caire social. És impensable que, ara com ara, els ajuntaments d’Amposta, Tortosa o Móra la Nova (que té la més antiga del territori, ja que data de 1831 -185 edicions-) decidissin deixar d’organitzar les fires respectives. Són esdeveniments que, encara que només sigui per a dinamitzar el poble durant uns dies, s’han de continuar fent. Tot i això, penso, que el món firal té molt de recorregut i, tal com passa amb tot els que ens envolta, s’han d’anar adaptant als nous temps.  

Vull recordar-vos que la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta va estar organitzant diverses edicions una fira d’entitats que, per suposat, no es comprava ni es venia res (tret de números per a un sorteig o articles de merchandising) L’important era donar a conèixer el món associatiu d’Amposta que, afortunadament, és molt ampli i variat.

Per la seva banda el propi ajuntament també organitza altres certàmens gens convencionals com per exemple el FesticAM o el Fòrum Jove que té com a objectiu ajudar a la gent jove a trobar feina o bé orientar-los cap els estudis que millor puguin adaptar-se al perfil acadèmic de cada estudiant.  

Però bé, no faria honor al títol de l’entrada sinó donés unes idees sobre fires temàtiques que es podrien organitzar perfectament a Amposta. Primer cal analitzar el potencial que tenim. Per a res s’han de fer invents o pensar en coses que no ens caracteritzen. Per tant, quin és el nostre potencial? Sembla evident, el turisme, però sobre tot la gastronomia (en el sentit més ampli de la paraula)

Un turisme que hauria de tenir com a eix vertebrador el riu. Fa anys a l’embarcador d’Amposta atracava un vaixell restaurant que es deia el Santa Susanna, però que un dia va abandonar la ciutat. A Deltebre existeix la proposta de fer viatges fins la desembocadura de l’Ebre, però el paisatge de l’Ebre, amb tot el que suposa (flora i fauna) també es podria contemplar d’Amposta cap a munt i cap avall sense haver d’entrar en competència amb l’oferta existent.

És del tot evident que s’hauria de buscar un turisme familiar i de qualitat, però que el territori pugui absorbir. Per tant evitar les massificacions que farien insostenible el territori, sobre tot el Delta per les especials característiques de vulnerabilitat que té.

Un bon grapat de pobles estan fent jornades gastronòmiques al llarg de l’any. Altres, com Freginals, han incorporat la gastronomia a la seva fira (FregiNARTS) Des del meu punt de vista això no és incompatible en fer una gran fira gastronòmica on hi tinguin cabuda tots els productes autòctons de les nostres comarques, sobre tot els denominats Km 0 (o de proximitat) i els ecològics.  

Els restaurants haurien de tenir un paper preponderant. Des de fa molts anys, el complex de Villa Retiro està present a la Fira d’Amposta, la qual cosa confirma que els restaurants tenen cabuda a les fires i més encara si tingués un caràcter monogràfic o temàtic.    

Antoni Espanya, cap de llista del PSC a Amposta per dues vegades va proposar (i així ho recollia per exemple el programa de les municipals de 2007) fer una fira sobre música. Si d’alguna cosa Amposta és capital de les Terres de l’Ebre, és precisament, de la música. La màxima representació la tenim amb les dues bandes, segurament les millors de Catalunya: La Lira i la Filha. Però la tradició musical va més enllà amb corals, conjunts, etc.

A Catalunya ja existeix el precedent d’una fira (o festival) dedicat exclusivament a la música, que és el de Música Viva de Vic, però es podria aprofitar de que Amposta és terra de cruïlla entre Catalunya i el País Valencià per a donar-li un caire interterritorial i, en tot cas, obert a qualsevol estil musical.