CRISTINA PARDO
El que s'ha aprovat, aprovat queda. Els additius amb què ens llevem cada matí no s'entenen des de cap punt de vista acceptable
A aquestes altures, a ningú li pot semblar sorprenent que el Govern adopti mesures per intentar que el president de la Generalitat baixi de la muntanya i torni a la legalitat. Però sí que resulta verdaderament esfereïdor que, una vegada aprovat el decret sobre l’article 155 de la Constitució al Consell de Ministres, la Moncloa en vagi aportant novetats cada dia que passa. Novetats que van ocultar. Novetats que no es contemplen en el text. Novetats encaminades a endurir el que es va pactar amb el PSOE i Ciutadans.
Hores després d’enviar el decret al Senat, la vicepresidenta del Govern va dir que el termini de sis mesos per a la intervenció de Catalunya era prorrogable. És a dir, que ja no era «un termini màxim», sinó un termini gelatinós. D’eleccions al gener, ni en parlem. No contents amb aquestes declaracions de Soraya Sáenz de Santamaría, fonts de la Moncloa van filtrar dilluns ben entrada la nit que tampoc valia el que sí que valia abans de la reunió extraordinària del Consell de Ministres: encara que Carles Puigdemont convoqui eleccions autonòmiques, s’aprovarà i s’aplicarà igualment l’article 155 de la Constitució.
¿Per què? El Govern al·lega que no poden posar tan fàcils les coses a la Generalitat, després de tant com ha tensat la corda. Expliquen també que no se’n fien, que temen que finalment Puigdemont convoqui les eleccions mantenint el desafiament, és a dir, acompanyades d’una declaració unilateral d’independència. La desconfiança és comprensible. No obstant, semblaria que hi ha un sector del Govern central que està desitjant aplicar el 155, com si fos la panacea i no un fracàs polític i un instrument incert. Al final, Rajoy i els seus ministres poden fer la sensació que el seu objectiu intervenint l’Administració catalana és un altre de ben diferent al de restablir la legalitat, la normalitat i la convivència.
No aconseguiran cap resultat mitjanament positiu si pretenen forçar Puigdemont que traeixi els seus socis i els votants de Junts pel Sí i que, a més a més, ajupi el cap i s’agenolli. I a tot això, ¿no era tan important per als membres del Govern anar de la mà del PSOE i Ciutadans? ¿Llavors? ¿Per què tensar la corda portant els socialistes a una situació internament insostenible? ¿Els sembla poc el que ha fet Pedro Sánchez arriscant-se a trencar el PSC? Sincerament, el que s’ha aprovat, aprovat queda. Els additius amb què ens llevem cada matí no s’entenen des de cap punt de vista acceptable. I les manifestacions de l’ala més dura del PP sembrant inquietud i exagerant l’amenaça nacionalista al País Basc i a Navarra només per aconseguir vots són d’una irresponsabilitat que causa vergonya.
El que s'ha aprovat, aprovat queda. Els additius amb què ens llevem cada matí no s'entenen des de cap punt de vista acceptable
Hores després d’enviar el decret al Senat, la vicepresidenta del Govern va dir que el termini de sis mesos per a la intervenció de Catalunya era prorrogable. És a dir, que ja no era «un termini màxim», sinó un termini gelatinós. D’eleccions al gener, ni en parlem. No contents amb aquestes declaracions de Soraya Sáenz de Santamaría, fonts de la Moncloa van filtrar dilluns ben entrada la nit que tampoc valia el que sí que valia abans de la reunió extraordinària del Consell de Ministres: encara que Carles Puigdemont convoqui eleccions autonòmiques, s’aprovarà i s’aplicarà igualment l’article 155 de la Constitució.
¿Per què? El Govern al·lega que no poden posar tan fàcils les coses a la Generalitat, després de tant com ha tensat la corda. Expliquen també que no se’n fien, que temen que finalment Puigdemont convoqui les eleccions mantenint el desafiament, és a dir, acompanyades d’una declaració unilateral d’independència. La desconfiança és comprensible. No obstant, semblaria que hi ha un sector del Govern central que està desitjant aplicar el 155, com si fos la panacea i no un fracàs polític i un instrument incert. Al final, Rajoy i els seus ministres poden fer la sensació que el seu objectiu intervenint l’Administració catalana és un altre de ben diferent al de restablir la legalitat, la normalitat i la convivència.
No aconseguiran cap resultat mitjanament positiu si pretenen forçar Puigdemont que traeixi els seus socis i els votants de Junts pel Sí i que, a més a més, ajupi el cap i s’agenolli. I a tot això, ¿no era tan important per als membres del Govern anar de la mà del PSOE i Ciutadans? ¿Llavors? ¿Per què tensar la corda portant els socialistes a una situació internament insostenible? ¿Els sembla poc el que ha fet Pedro Sánchez arriscant-se a trencar el PSC? Sincerament, el que s’ha aprovat, aprovat queda. Els additius amb què ens llevem cada matí no s’entenen des de cap punt de vista acceptable. I les manifestacions de l’ala més dura del PP sembrant inquietud i exagerant l’amenaça nacionalista al País Basc i a Navarra només per aconseguir vots són d’una irresponsabilitat que causa vergonya.
