 | |
| Diversos establiments tancats del carrer Ulldecona. |
Entrant a Tortosa, segons vens des de Vinaròs
o d’Ulldecona, una vegada has passat la rotonda
dels nusos, que ret homenatge a la Plataforma
en Defensa de l’Ebre, a ma dreta, trobem el barri (potser seria millor dir subbarri) de la Casota, dintre del barri
de Ferreries, situat a la riba dreta de l’Ebre.
El topònim Ferreries té l’origen en la gran
quantitat de foneries de ferro i metall que hi havia antigament en aquest
indret.
Mentre a la part esquerra de l’Ebre es
concentrava la major part de l’activitat humana de la ciutat amb la majoria de
llars, comerços, llocs de culte, palaus, etc., a Ferreries s’hi reunia la
indústria i la artesania. També és en aquest lloc on es diu que va poder néixer
o, al menys, passar uns anys de la seva vida el descobridor d’Amèrica Cristòfol
Colom, concretament a l’anomenada Illa de Gènova (o de Sant Llorenç dels
Genovesos) que, en el pas dels anys, va acabar integrada a la terra ferma.
Aquí, al barri de la Casota de Ferreries m’hi
passo quasi la tercera part del dia
des de fa pràcticament 27 anys o el que és el mateix, és on treballo.
En tot aquest temps he vist com el barri a
anat perdent l’activitat poc a poc. Quan camino pels seus carrers me’n adono de
la quantitat de tallers i comerços que han anat tancat en el pas dels anys,
fins al punt que avui en dia té molt poca activitat econòmica. La majoria
d’aquesta activitat sol situar-se als límits del barri, allà on hi ha els
principals carrers i places.
Entre els establiments que han tancat recordo Talleres
Vilàs, de ferreteria; Piensos Dertusa; la Central
Lechera de Tortosa; ANCAR,
la ferreteria industrial més important de la ciutat; SAMSA, el concessionari de la Citroën; Filaman, que es dedicava a esmolar i vendre utensilis per a la
indústria de la fusta (recordo quan passaven per la fàbrica de motllures de J. Chaler); Fàbregues, el principal concessionari de ciclomotors de la ciutat; J. Fermín, un taller de reparació de
cotxes; Moderhogar J. Fornós, una
tenda d’electrodomèstics; Comercial
Martínez especialitzat en importació de begudes alcohòliques; MACLA, una cooperativa de construcció
que va ser propietària del càmping l’Aube de Deltebre; Tot Pell, una pelleteria que es va traslladar a les galeries del
carrer Sant Blai; Pintaline, que va
ocupar el lloc on s’hi va estar la Citroën i que es dedicava a pintar cotxes; Recanvis SIMÓ, components per a
vehicles i que ha estat una de les darreres en tancar... I d’altres
establiments com perruqueries, botigues d’alimentació, fleques, immobiliàries,
ferrers, fotògrafs, locutoris, restaurants (com l’Europa, tancat recentment) i
bars (com el de Pere o el Deltaebre,
que va tancar el passat mes de setembre) Fins i tot el Frankfurt Tirol, que estava situat al passeig de l’Ebre, possiblement
el millor frankfurt que mai he
conegut i, especialitzat en cerveses d’importació, ja porta uns quants anys
tancat.
El degoteig de tancaments encara no s’ha
acabat. L’any que ve tancarà per jubilació José
Sales (memòria viva del barri i a qui saludo cada dia) que es dedica a pintar
cotxes, l’Economato del Automóvil i el taller de J.J. Rodríguez, els dos darrers tallers de reparació de turismes i
que també tancaran quan es jubilin els seus propietaris dintre de pocs anys, ja
que no tenen continuadors.
Dels establiments tradicional només queda Recanvis Buda, regentat per dos germans
de Ràfels (comarca del Matarranya), el Maxi
Bar, el bar de Maso, l’estanc (tots
tres establiments situats al carrer Llarg de Sant Vicent) i Xocolates i cafès CREO.
El supermercat MERCADONA, que té la porta del
darrere al carrer de la Ràpita, és l’establiment que dóna més vida al barri; un
barri molt tranquil per a viure, però que ja fa anys que pateix un procés de
decadència molt difícil d’aturar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada