RAJOY ES TIRA A LA PISCINA

Anvers d'una moneda d'Euro de Malta.

Rajoy aparenta una persona prudent i tret d’algunes vegades que s’ha permès la llibertat d’aixecar el seu to de veu per exaltar algun fet concret o virtut; com aquella vegada que va dir allò de: ¡Viva el vino!
No, no és usual que Rajoy se’n surti del guió. Dilluns però, ho va fer; possiblement perquè estava fent un míting al País Basc per a demanar el seu vot per a Basagoiti en les properes autonòmiques.
Rajoy es va tirar a la piscina en afirmar que els moviments independentistes són un disbarat de colossals dimensions que apunten directament a la línia de flotació de la recuperació econòmica d’Espanya.
Més enllà del rodona que li va quedar la frase, jo vull fer una pregunta: Quins arguments objectius té per a fer una afirmació tan contundent? Evidentment cap. Són simples especulacions partidistes i, fins i tot electoralistes comparables a les que es diuen aquí quan es refereixen a la independència de Catalunya.
Estudiem-ne un altra; en aquest cas dita pel Ministre de Justícia el moderat Ruiz-Gallardón. L’exalcalde de Madrid va afirmar que si Catalunya s’independitza, ni Espanya ni Catalunya sobreviurien dintre de l’Euro. Alguns economistes opinarien que possiblement la sortida de l’Euro permetria una més ràpida recuperació econòmica, per tant, potser no seria del tot dolen. Però com en el cas anterior són meres especulacions sense cap base sòlida on sustentar-se. És que no hi ha països molt més petits que Espanya i, per suposat que Catalunya que pertanyen a la zona Euro?  
I com que no hi ha dos sense tres, García-Margallo, el Ministre d’Afers Estrangers, va opinar que el gran mosaic amb la senyera que es va fer al camp del Barça perjudica a la marca Espanya. El mateix dilluns, al programa Divendres de TV3, algú va opinar que el que hauria d’haver fer Espanya (i en aquest cas seria competència d’Exteriors) és projecta la imatge que va oferir el públic assistent al partit entre el Barça i el Madrid. Projectar al món un gran esdeveniment com un partit de futbol entre els que són (segurament) els dos millors equips del planeta, no està a l’abast de molts de països.
I què se’n desprèn de tot això? Què des de després de la manifestació de la diada, el no al pacte fiscal del president del govern espanyol i de la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions autonòmiques per al proper 25 de novembre, ha posat al govern de Madrid i a tot el PP molt nerviosos i han iniciat una campanya de desprestigi cap a Catalunya en voler-la presentar a la resta de comunitats autònomes com una de les causes de la mala situació econòmica espanyola.  

Però paral·lelament a aquestes accions oficials, els mitjans informatius establerts a la capital de Espanya han iniciat una guerra bruta contra Catalunya amb afirmacions com que un català (Ponç Pilat) va ser el responsable de la mort de Crist. Sembla ser que no hi ha cap prova concloent de que el governador romà fos nascut a Tarraco i si així fos, Catalunya, com a tal, no va néixer fins quasi mil anys després.  

I encara hi ha una tercera campanya: la que no surt als mitjans oficials i que utilitza Internet per a expandir-se. Aquesta darrera campanya estaria induint a un boicot de tots els productes fabricats a Catalunya (segons es diu els productes catalans porten un codi de barres diferent) Segurament el cava, com ja va passar fa uns anys, seria el que s’emportaria la pitjor part. 
 
UNA REFLEXIÓ: Si no volen que Catalunya es converteixi en un estat independent i afirmen que l’economia espanyola no se’n sortirà sense l’aportació catalana, no seria més adient que es promogués el consum dels productes catalans en lloc de boicotejar-los?