Si a la reunió de presidents autonòmics
celebrada al Senat el passat dimarts algú s’hagués presentat vestit de
pallasso, estic pràcticament segur que la resta no s’haurien estranyat gens.
Concretament estic parlant del president extremeny
Juan Antonio Monago que, amb la de l’altre dia ja porta fetes unes
quantes pallassades i curiosament sempre ho fa en al·lusions a Catalunya.
La primera de totes va ser quan, acompanyat
d’alguns membres de la seva comitiva, va allò de “Si tens cullons me lodices a la cara...” responent a unes desafortunades declaracions a l’alcalde de
Barcelona, el convergent Xavier Trias. Unes declaracions més pròpies d’un altre
escenari, com per exemple un bar i després d’haver pres unes quantes canyes o
algun cigaló que d’altre.
La segona la va dir no fa gaires dies, si no
recordo malament la passada setmana quan va reclamar que Catalunya li retornés
a Extremadura les 150.000 emigrants que allà per la dècada dels anys 60 van
viatjar de la seva comunitat fins a Catalunya tot buscant un lloc de treball i
unes millors condicions de vida. Precisament aquest matí, un d’aquests
extremenys (que m’ha dit que desconeixia els fets) m’ha dit que porta a
Catalunya 48 anys i no se’n vol anar, al
menys que em donen feina i casa, ha puntualitzat.
Monago segurament desconeix que la majoria
d’aquells fills d’extremenys estan totalment integrats a Catalunya i si els hi
diguessis de marxar a la terra dels seus ancestres, es negarien rotundament.
El passat cap de setmana el Periódico
entrevistava a un comerciant que venia senyeres estelades a la seva botiga i
que deia que un 25 % de qui les comprava parlaven el castellà. Què indica això?
Que son molts els nouvinguts o fills de l’emigració que entenen perfectament la
situació des discriminació que pateix Catalunya respecte a d’altres autonomies
de l’estat. Un estudi fet fa uns anys deia que un part important dels ciutadans
que viuen al cinturó roig de Barcelona i que representen la segona o
tercera generació dels milers que van venir procedents, sobre tot, d’Andalusia,
d’Extremadura o de l’Aragó, han deixat de votar socialista (tal i com feien els
seus pares o fins i tot els seus iaios) i opten per d’altres formacions molt
més nacionalistes. Seria una explicació de la pèrdua de vots que pateix el PSC
a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Finalment la
tercera va ser dimarts quan va acudir a la roda de premsa amb una edició de
luxe de la Constitució Espanyola per a escenificar que la Carta Magna està per
sobre de qualsevol voluntat sobiranista d’un poble i també un pin amb l'estanquera (*) Caldria recordar-li a
Monago que la sobirania nacional emana del poble i que els ciutadans de
Catalunya formen part (de moment d’aquest poble) Que el poble és qui escull els
seus diputats i senadors (encara que molts de cops la democràcia interna dels
partits deixa molt per desitjar) i que, també, té el dret de demanar que es
canviï la constitució per adaptar-la als nous temps (la qual cosa és, en
principi força difícil) Però teòricament, és així.
Però Monago, com a membre del PP, està
obsessionat per salvaguardar la Constitució davant de qualsevol agressió
independentista o fins i tot federalista. És curiós que la majoria de càrrecs
del PP que en el seu dia no van creure en la Constitució i que mai han cregut
en l’Espanya de les autonomies ara ho defensen com si els hi anés la vida.
Monago, com qualsevol reiet de taifes del
tants que ha donar la política espanyola, sap que atacar Catalunya li donarà
volts al seu territori. D’això se’n diu populisme barat.
I jo que em pensava que Rodríguez Ibarra era
impossible de superar... Al menys aquell era del Barça.
(*) L'amic Joan Antoni Fabregat i Miralles, de Vinaròs, deia l'estanquera al referir-se a la bandera espanyola, perquè en aquella època estava a tots els estancs.
ATENCIÓ: EQUIVOCAR-SE ES D'HUMANS I RECTIFICAR... DE PERSONES SENSATES...
Qui va demanar que retornessin 150.000 extremenys va ser el socialista Guillermo Fernández Vara, el que va ser també President de la Junta d'Extremadura. Però és igual, pallasso ell també!! Os deixo amb un vídeo de resposta d'una avia extremenya que viu a Catalunya.
ATENCIÓ: EQUIVOCAR-SE ES D'HUMANS I RECTIFICAR... DE PERSONES SENSATES...
Qui va demanar que retornessin 150.000 extremenys va ser el socialista Guillermo Fernández Vara, el que va ser també President de la Junta d'Extremadura. Però és igual, pallasso ell també!! Os deixo amb un vídeo de resposta d'una avia extremenya que viu a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada