Jo no ho recordo, però és difícil (molt difícil)que una votació feta a un parlament només hagi tingut un vot favorable. El fet va passar dimarts al Congrés dels Diputats.
Va ser arran d’una iniciativa del diputat de Unión del Pueblo Navarro on es demanava reduir el dies de campanya electoral que passarien dels 15 actuals a 8. Segons el diputat navarrès la seva iniciativa pretenia estalviar diners ens uns temps tan complicats com els que estem vivint.
No cal ni dir-ho que la proposta va ser rebutjada. Si tant sols ell hi va votar a favor, només que dos haguessin votat en contra i la resta abstencions, ja no s’hauria aprovat.
Durant la mateixa sessió, ERC va presentar una proposta per a poder fer la consulta sobiranista a Catalunya. Va ser rebutjada amb els vots espanyolistes del PP, PSOE (incloent-hi els diputats del PSC) i UPyD.
Segurament que la proposta era del tot oportunista, segurament que d’haver-se aprovat, la resolució seria anticonstitucional, segurament , abans es requereix una modificació de la Carta Magna... Però una vegada més va posar en evidència als diputats del PSC i ja en van... Algú m’ho pot dir?
Aquest matí escoltava per la ràdio que
hi va haver debat intern i malestar entre els diputats que estaven per
votar a favor... Afavoreix això les perspectives electorals del PSC? Evidentment
que no. Durant la campanya, els rivals polítics furgaran en la ferida oberta
per a fer tot el mal que puguin. Sembla mentida que coses tan elementals
com aquesta no es valorin a l’hora de prendre una decisió i, si ho fan,
fins ara, s’han equivocat (sempre des del meu punt de vista, es clar!)
totes les vegades.
I si acabem en Carretero? Mai me’n refiaria
d’una persona que no somriu mai. Bé, potser ho faci a la intimitat igual
que aquell i el català.
De Carretero sabíem que havia segut alcalde de Puigcerdà i conseller de Governació en l’època de Maragall. Un dia, fart del seu partit se’n va anar per a formar un nou partit polític (eren pocs i va parir la burra): Reagrupament. Al cap de poc se’n va voler anar perquè volia ser l’únic gall del galliner i sembla ser que hi havia massa veus discordants. Finalment no se’n va anar i ara demana el vot per a CiU a les properes autonòmiques.
Així que a part de no somriure mai, ara resulta que és ultraliberal i independentista, això sí, però ultraliberal!!
Un altre tret de la seva personalitat que encara em dóna més arguments per a pensar que és un mal tipus i, si no ha fet el salt definitiu a CDC, potser serà que no el volen. Al segon dia voldria estar a la mateixa alçada que Mas...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada