dimecres, 31 d’octubre del 2012

SOBRE L’INFORME DEL DEFENSOR DE LA CIUTADANIA D’AMPOSTA 2011

El Defensor de la Ciutadania està als baixos de l'Ajuntament.




M’ha arribat a casa l’informe que ha elaborat el Defensor de la Ciutadania d’Amposta tancat, pel que sembla el passat 9 de setembre.
Començaré dient que no m'apareix bé que, com a introducció, inclogui una reflexió personal sobre el dret de l’autoderteminació de Catalunya (ell ho posa en majúscules)
Segurament la introducció que ha fet el Defensor de la Ciutadania ha complagut a l’equip de govern d’Amposta i al principal grup de l’oposició, ja que va en la seva línia de pensament. Però Amposta és plural i vist des de fora, encara que puguem estar d’acord amb el que posa, com ja he dit, penso que està fora de lloc posar-ho dintre de la memòria.
Baix el meu humil punt de vista, jo li aconsellaria al Defensor de la Ciutadania que si vol expressar el que pensa públicament, es pot obrir un blog o publicar-ho a la Revista Amposta com un article d’opinió (segur que a ell si que li publicaran) 
Sembla ser que la seva labor s’ha intercomarcalitzat. Diu que a la seva oficina s’han adreçat ciutadans de les següents poblacions: La Ràpita, Deltebre, Alcanar, l’Aldea, Masdenverge i el Mas de Barberans. Vull creure que els ciutadans que ho han fet ha estat per ignorància, ja que la figura del Defensor del Ciutadà només té competències a Amposta. No conec exactament el contingut de les queixes, però caldria informar a la ciutadania en general que hi ha diversos llocs on es poden adreçar com per exemple a les Oficines Comarcals d’Informació als Consumidors o al Servei de Mediació,  Arbitratge de la Generalitat de Catalunya, al Servei d’Orientació Jurídica, també de la Generalitat de Catalunya o al Jutge de Pau als pobles on hi hagi aquesta figura. 
El Defensor de la Ciutadania enumera les queixes on ha intervingut per àrees i diu quantes se’n han solucionat i quantes no. De vegades diu “no tenien raó”. Qui és ell per a dir si tenien o no raó? Aquest paper correspon més a un jutge, no? Quan un es queixa és perquè es pensa que han comés una injustícia cap a la seva persona o els seus interessos i, evidentment ell té la raó. Demostrar-li que no ha estat així ha d’estar mol ben argumentat i raonat o, no procedeix a dir-li, simplement, vostè no té raó.     
Tal com diu el seu informe, l’àrea que ha tingut més queixes ha estat la de Serveis Socials. És del tot lògic ja que als temps que corren, la gent que acudeix a demandar atenció d’aquest departament, és considerable i va en augment. Ara bé, dit això, crec que al regidora en qüestió s’hauria de posar les piles. A la passada legislatura compaginava el seu càrrec polític de l’ajuntament amb una ocupació privada lluny de la nostra ciutat per tal de no caure en incompatibilitats. Si no dóna a l’abast, millor que es decideixi per una de les dues. Si com a regidora necessita fer més hores, que abandoni l’altra activitat i si fa falta, que sé li augmenti una mica el sou que, ara mateix, no és poca cosa (moltes famílies –he dit famílies- voldrien cobrar el que cobra ella tot sola) Diu la dita castellana que quien mucho abarca poco aprieta.   
Voldria acabar analitzant una mancança que he vist a l’informe. Jo pensava trobar alguna al·lusió al final del seu paper com a Defensor de la Ciutadania; una comiat, no sé alguna cosa que digués que se’n va... Perquè quan va ser elegit la darrera vegada fa un parell d’anys va quedar així, no? 
L’actual Defensor de la Ciutadania d’Amposta va ser el primer en ser nomenat per al càrrec de tota Catalunya. A Amposta encara governaven els socialistes. Després d’ell n’han passat més. Finalment, i passada una llarga etapa sense que es designés ningú per al lloc, es va tornar a pensar amb l’actual. Quan sé li va renovar la confiança pel ple municipal (jo encara n’era regidor), va dir que li faria il·lusió complir els 25 anys des de la creació de la figura a Amposta i que marxaria després. També va posar la condició de ser escollit per unanimitat de tots els grups. El meu grup, el socialista, no volia votar-hi a favor, però finalment, atenent i entenent la seva postura, va acabar accedint. Els 25 anys penso que ja s’han complert.