Al Rey
la hacienda y la vida
Se ha de
dar, pero el honor
Es patrimonio
del alma
Y el
alma solo es de Dios.
Amb aquests versos de El alcalde de Zalamea de Caldrón de la Barca, he volgut buscar una
introducció per a parlar d’un dels disbarats més grossos que he escoltat
darrerament.
Opinava la presentadora de TVE Mariló
Montero que quan a algú li trasplanten
un ronyó o un fetge, juntament amb ell poden trasplantar l’ànima del donant.
La primera pregunta que em faig és: Existeix l’ànima?
La segona: Què és l’ànima?
I la tercera (que són 2): Què passa amb l’ànima de qui rep el trasplantament? És que passa a tenir-ne
dues?
Evidentment per a un creien l’ànima existeix i
cm diuen els versos de l’encapçalament, només seria propietat de Déu.
Però per a un descregut com jo, si no crec amb
l’existència de Déu, difícilment puc creure en l’ànima tal com la entenen els
creients.
Per a mi l’ànima és la part racional de la
persona. El seny que diríem els catalans. És el que ens diferencia als humans
(i no tots) dels animals. Una part intangible i difícilment alterable si no
canvia la personalitat del subjecte. Ara bé, d’aquí a veure com puja al cel o
se’n va directe cap a l’infern quan una persona es mor, hi ha, evidentment una
gran diferència.
I evidentment, responent a les darreres
preguntes que em faig, el trasplantament d’un òrgan humà no porta implícit el transvasament
de l’ànima d’un cos a l’altre, AFORTUNADAMENT!! Ja que si a un ser humà ja li
costa moltes vegades prendre les seves pròpies decisions (que són seves i de
ningú més) imagineu-vos per un moment que hagués de decidir entre dues
possibles sortides. Gràficament més o menys allò que es representa amb un
angelet que t’està dient alguna cosa per una orella i un dimoniet que te’n està
dient tot el contrari per l’altra. Però no sempre hauria de ser així... Però em
dóna el mateix.
Mariló Montero ja s’ha
disculpat. Imagino que aconsellada per algun dels polítics que tan abunden per l’ens públic. Què fa un polític quan fot
la gamba fins al genoll? Sortir,
disculpar-se i, la majoria de les vegades dir que s’han tret les seves paraules
de context.
Imagino que quan Mariló Montero va sortir
opinant de l’ànima ho va fer amb els cinc sentits (o són 6? –la intuïció-),
perquè normalment no surts a antena improvisant les paraules. Però la seva moralització
està totalment d’acord amb les ràncies creences de la dreta espanyola i
segurament van agradar a més d’un (a Rouco per exemple)
I pensar que van acomiadar a Ana Pastor per fer el que s’ha de fer: de
periodista!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada