Hi ha un fil conductor que, des dels temps de
José María Aznar i Jordi Pujol, uneix el PP i CiU: acabar amb el PSOE i,
en especial, el PSC, bastió tradicional de l'esquerra peninsular.
Aquest pròxim 25-N estan a punt d'aconseguir l'objectiu, si hem de fer
cas de les enquestes que publiquen els mitjans de comunicació. Allò
important ja no és si CiU treu o no la majoria absoluta. En el fons, és
igual si ERC puja o el PP baixa. Allò substancial -i així s'encarreguen
de subratllar-ho amb indissimulada alegria els "analistes de guàrdia"
del "sometent mediàtic"- és l'enfonsament del PSC.
Per què aquest odi contra el PSC? Per què babegen de satisfacció els nacionalistes -ja siguin de CiU o ERC- davant l'anunciada ensulsiada dels socialistes el 25-N? Per què aquesta ràbia contra els "sociates", els "progres" i els "sindicalistos"? És evident, i jo sóc el primer en criticar-ho, que el PSOE i el PSC han comès molts errors en la seva gestió de govern i han fet moltes promeses electorals que després no han complert. Però també PP i CiU han ensarronat reiteradament la ciutadania. És evident, i jo sóc el primer en denunciar-ho, que el PSOE i el PSC han caigut en la temptació de la corrupció, però és indubtable que, en aquest aspecte, el PP i CiU són els campions.
Rascant a fons, darrera l'"alegria" per l'enfonsament de les expectatives electorals del PSC hi ha un component fastigosament classista. La majoria de regidors, alcaldes, diputats i dirigents socialistes tenen un origen senzill. Gràcies a la seva dedicació a la política molts d'ells han pogut assolir un "status" social de classe mitjana -condició inherent als "catalans de pota negra"- i gràcies al suport que han rebut a les urnes han pogut exercir el poder democràtic i administrar els pressupostos públics. El paradigma que concentra aquesta "tírria classista" és José Montilla, el "xarnego" de Cornellà que, tot i parlar malament el català fabrià, va arribar a president de la Generalitat i que té una casa a Sant Just Desvern. Anatema!
Ja veurem com i on acaba el "viatge a Ítaca" del president Artur Mas, però m'ensumo -i no sóc l'únic- que el "coitus interruptus" serà dels que fan mal i que, tard o d'hora, PP i CiU es posaran d'acord en el "model fiscal". Mentrestant, les retallades dels serveis públics i el desmantellament de l'Estat del Benestar (en això, PP i CiU també van plegats) estan provocant una situació d'emergència social sense precedents en la nostra memòria col·lectiva. I el 2013 serà molt pitjor. En aquest context, i com passa a tots els països de la Unió Europea, l'alternativa és una esquerra forta i estructurada, com la que representa a Catalunya el PSC. Per això, l'objectiu prioritari de la dreta (ja sigui a través de "La Vanguardia" o l'"ABC") és matxacar i matxacar els socialistes, "menjar-los la moral", presentar-los com a perdedors "avant la lettre" i marejar-los amb confusos debats identitaris cercant la seva divisió i dispersió.
Les coses són molt clares. Dret a decidir? Sí, sempre i en tot moment, sobre tot allò que tingui transcendència pública, a la suïssa. Referèndum sobre la independència? Oi tant! Amb les idees i les posicions ben definides, sense subterfugis ni sobreentesos. Però jo també demano un referèndum, com proposen els sindicats, sobre les retallades; o sobre el conreu de transgènics, com demanen els ecologistes; o sobre la marina de luxe del Port Vell, com demanen els veïns de la Barceloneta; o sobre la MAT, com reclamen les comarques gironines.
M'entristeix que molts independentistes -de manera conscient o inconscient- siguin tan babaus que facin el joc a la dreta en la seva "croada" contra els "dimonis" socialistes. De debò creuen que a la pròxima legislatura hi haurà un govern de coalició CiU-ERC-ICV que posarà la directa cap a la independència? Quina alternativa al PP hi ha al País Valencià que no passi per un pacte PSPV-Compromís-EUPV? Quina alternativa al PP hi ha a les Illes Balears que no passi per un pacte PSIB-PSM-EU? ERC no va "tocar poder" fins que els "xarnegos" del PSC van fer el Tripartit... i bé que se'n van aprofitar per enfortir les seves estructures. En canvi, CiU, a més de destruir el PSC, té com a segon objectiu "fagocitar" ERC (com demostren els casos de Joan Hortalà, Àngel Colom, Pilar Rahola, Joan Carretero...).
Per què aquest odi contra el PSC? Per què babegen de satisfacció els nacionalistes -ja siguin de CiU o ERC- davant l'anunciada ensulsiada dels socialistes el 25-N? Per què aquesta ràbia contra els "sociates", els "progres" i els "sindicalistos"? És evident, i jo sóc el primer en criticar-ho, que el PSOE i el PSC han comès molts errors en la seva gestió de govern i han fet moltes promeses electorals que després no han complert. Però també PP i CiU han ensarronat reiteradament la ciutadania. És evident, i jo sóc el primer en denunciar-ho, que el PSOE i el PSC han caigut en la temptació de la corrupció, però és indubtable que, en aquest aspecte, el PP i CiU són els campions.
Rascant a fons, darrera l'"alegria" per l'enfonsament de les expectatives electorals del PSC hi ha un component fastigosament classista. La majoria de regidors, alcaldes, diputats i dirigents socialistes tenen un origen senzill. Gràcies a la seva dedicació a la política molts d'ells han pogut assolir un "status" social de classe mitjana -condició inherent als "catalans de pota negra"- i gràcies al suport que han rebut a les urnes han pogut exercir el poder democràtic i administrar els pressupostos públics. El paradigma que concentra aquesta "tírria classista" és José Montilla, el "xarnego" de Cornellà que, tot i parlar malament el català fabrià, va arribar a president de la Generalitat i que té una casa a Sant Just Desvern. Anatema!
Ja veurem com i on acaba el "viatge a Ítaca" del president Artur Mas, però m'ensumo -i no sóc l'únic- que el "coitus interruptus" serà dels que fan mal i que, tard o d'hora, PP i CiU es posaran d'acord en el "model fiscal". Mentrestant, les retallades dels serveis públics i el desmantellament de l'Estat del Benestar (en això, PP i CiU també van plegats) estan provocant una situació d'emergència social sense precedents en la nostra memòria col·lectiva. I el 2013 serà molt pitjor. En aquest context, i com passa a tots els països de la Unió Europea, l'alternativa és una esquerra forta i estructurada, com la que representa a Catalunya el PSC. Per això, l'objectiu prioritari de la dreta (ja sigui a través de "La Vanguardia" o l'"ABC") és matxacar i matxacar els socialistes, "menjar-los la moral", presentar-los com a perdedors "avant la lettre" i marejar-los amb confusos debats identitaris cercant la seva divisió i dispersió.
Les coses són molt clares. Dret a decidir? Sí, sempre i en tot moment, sobre tot allò que tingui transcendència pública, a la suïssa. Referèndum sobre la independència? Oi tant! Amb les idees i les posicions ben definides, sense subterfugis ni sobreentesos. Però jo també demano un referèndum, com proposen els sindicats, sobre les retallades; o sobre el conreu de transgènics, com demanen els ecologistes; o sobre la marina de luxe del Port Vell, com demanen els veïns de la Barceloneta; o sobre la MAT, com reclamen les comarques gironines.
M'entristeix que molts independentistes -de manera conscient o inconscient- siguin tan babaus que facin el joc a la dreta en la seva "croada" contra els "dimonis" socialistes. De debò creuen que a la pròxima legislatura hi haurà un govern de coalició CiU-ERC-ICV que posarà la directa cap a la independència? Quina alternativa al PP hi ha al País Valencià que no passi per un pacte PSPV-Compromís-EUPV? Quina alternativa al PP hi ha a les Illes Balears que no passi per un pacte PSIB-PSM-EU? ERC no va "tocar poder" fins que els "xarnegos" del PSC van fer el Tripartit... i bé que se'n van aprofitar per enfortir les seves estructures. En canvi, CiU, a més de destruir el PSC, té com a segon objectiu "fagocitar" ERC (com demostren els casos de Joan Hortalà, Àngel Colom, Pilar Rahola, Joan Carretero...).
Podeu llegir-lo del Triangle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada