dissabte, 31 de març del 2012

HEMEROTECA 1995

Avui m'han fet arribar aquest retall d'un exemplar de la Revista Amposta de l'any 1995.
Potser algú pensarà que com és que sé de quin any es tracta... Bé, perquè jo aquell any també vaig formar part per primera vegada d'una llista a les municipals d'Amposta. Ho vaig fer de número 2 de la candidatura d'ICV que va encapçalar Anselmo Cano. Mentre que el cap de llista del PSC va ser Pere Margalef (q.e.p.r.)
Com observareu la número 6 de la candidatura era Ana Isabel Marcos Vilar. Cal dir que aquesta candidatura era "pro" PP, però com a les municipals a Amposta els "populars" solen treure uns pèssims, van decidir transformar-la en una candidatura independent. El 2n suplent, Ángel Marcos Redondo era el pare de la Ana Isabel o de l'Anabel, com sé la coneix.
Posteriorment s'afiliaria a Convergència fins aconseguir la presidència local. Va ocupar un càrrec de confiança a la GURSAM, concretament la de gerent i ara és diputada al Parlament de Catalunya.
I és que ja sé sap, si un vol fer carrera a Amposta només cal canviar-se de jaqueta i fer-se dels de "qui manen". Amén.

EQUÍVOC (Relat)



Allà pels anys 90 s’explicava com a certa la historieta que us passo a explicar.
A Barcelona s’estaven acabant les obres de cara l’Olimpíada del 92. Durant uns anys  havia estat tanta la demanda de ma d’obra que molts ebrencs es desplaçaven setmanalment a la capital catalana.
Aquell divendres una furgoneta plena de treballadors de la construcció tornava a la Cava. En sortir del peatge de Tarragona un gran desplegament policial els hi va demanar d’aturar-se. Metralladora en ma els van fer baixar del vehicle i els hi van preguntar pel radar que havien robat d’un àrea de descans uns quilòmetres enrere.
Visiblement confusos, els caveros no acabaven d’entendre que estava passant. Finalment un d’ells exclamar:
 

-Ja t’ho dia jo que aquell aparell no era una barbacoa abandonada.  

FOTOS DE PROP DEL BARRANC DE LA GALERA III











divendres, 30 de març del 2012

SOBRE LA VAGA D’AHIR (amb xifres i estadístiques)


Avui, entre els meus companys, ningú parlava de la vaga. No ho he preguntat, però la sensació que tinc és què, majoritàriament, no la van secundar. Només aquells que estem més conscienciats socialment van decidir no anar a treballar.
La jornada d’ahir contrasta amb la del 8 de juny de 2010 quan, llavors, una gran majoria de l’Administració de la AEAT van secundar la jornada d’atur que van convocar els sindicats davant la imminent retallada de sou. Després d’aquella retallada d’un 5 % de mitjana que varem patir a partir del mes de juliol de 2010, després hem patit dues congelacions consecutives i una pujada d’impostos, la qual, implícitament, és com una rebaixa.
Això sí, el govern del PP amb un gest de generositat, ha dit que no ens rebaixarà el sou... Això sí, als pressupostos per aquest anys, que tot just s’han donat a conèixer avui, el dia després de la vaga general, ja s’ha dit que per aquest any es tornen a congelar.
Entre els meus companys de treball he hagut d’escoltar més d’un cop que “no fan vaga perquè només és un dia i amb un dia no n’hi ha prou...”. Si molts ja no fan vaga per a què no se’ls hi descompte el jornal, no creieu que si es fes més d’un dia encara trobarien més excuses? Qui ahir no va fer vaga és, simple i planament, perquè no en va voler fer i punt. Dimecres una company em fa ver la següent pregunta? Saps si hi haurà molta gent que farà vaga? La meva resposta va ser: “Ni ho sé ni m’importa; jo si que en faré; cadascú amb la seva consciència”. Em va dir que havia estat una molt bona resposta. No sé si va ser així, però el cert és que l’actitud de la resta m’importa poc si jo estic convençut d’allò que tinc que fer en cada moment. I dies com ahir, tinc molt clar els que haig de fer. 

La vespra de la vaga us avançava que només aniria a comprar el diari, perquè hi estic subscrit. Però després també faria una vaga al consum, es a dir, no compraria res de res. Us asseguro que ho vaig fer. Els meus fidels seguidors (a qui aprofito per donar-vos les gràcies per llegir les meves dèries, veure les fotos que faig, etc.) ja us en vareu adonar que l’única cosa que ahir vaig penjar va ser el cartell de la vaga on, a més, hi havia l’horari de les manifestacions que s’havien de fer al llarg i ample de Catalunya. Cert? I als amics de Facebook els vaig anunciar que tampoc hi penjaria res. De fet n’hi vaig entrar a llegir els comentaris que es podien anar fet sobre el seguiment de la vaga, manifestacions, etc. Vaig ser fidel a la meva promesa, la qual cosa espero que no sorprengui a cap dels meus amics i seguidors. Finalment he de dir que tampoc vaig anar a la manifestació de Tortosa. Potser de tot era l’única cosa de la que estava dubtós, però hi havia moltes més possibilitats de que no hi assistís de que sí.
Per acabar, i davant de la “guerra” de xifres que es sol donar quan hi ha manifestacions i vagues, os deixo amb les xifres oficials del seguiment a l’Agència Tributaria que m’ha passat aquest matí Carlos Niño, un company de la Delegació de Barcelonai les  que dóna la UGT de Catalunya sobre el seguiment a casa nostra.  

Desde UGT queremos daros los datos reales que nos han ofrecido la administración, en cuanto al seguimiento de la Huelga General. En todo el territorio hubo un seguimiento de 6297 funcionarios y de 450 laborales, es decir, un 25% de seguimiento a nivel estatal. En algunas Delegaciones Especiales el seguimiento ha sido mayor, concretamente en la Delegación Especial de Valencia de un 43%, en La Rioja, 32,972%, etc, a esto habría que añadirle todos los trabajadores que han aprovechado para pedir moscosos, días de vacaciones, etc.
 
Creemos que ello indica que hemos sabido transmitir a los empleados públicos lo grave de una situación que se puede convertir en irreversible y en la cual podemos perder todo lo conseguido en materia laboral y estado de bienestar conseguido en los últimos 30 años.
 
Agradecemos el esfuerzo de todos los compañeros que han secundado el paro, sabiendo que supone un sacrifio para ya nuestras muy mermadas nóminas.


LA VAGA GENERAL TÉ UN SEGUIMENT A CATALUNYA DEL 82%

Al voltant del 82% dels treballadors i les treballadores de Catalunya estan secundant la vaga general.
Al transport públic el seguiment està sent del 100% i es compleixen els serveis mínims. A la indústria han secundat la vaga el 95% dels treballadors. Pel que fa a l’ensenyament, el seguiment està sent del 75%, i a les administracions públiques, del 78%.
D’aproximadament 2.300.000 assalariats al nostre país, uns 260.000 s’han vist obligats a treballar pels serveis mínims decretats.
D’altra banda, la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC – UGT de Catalunya) informa que gairebé el 50% del treball autònom català secunda la vaga: taxi, transport, agricultors i bona part del comerç.

Les dades de consum elèctric confirmen l’aturada del nostre país. Segons Red Eléctrica Española, el consum d’avui a les 10 hores (27.374 MW) és inferior al de diumenge passat (28.751 MW) i molt inferior al de dijous passat (35.134 MW):





LES CLASSES D'ESPANYOLS (S'ATRIBUEIX A PIO BAROJA)


Corría el año 1904 y aquella tertulia, que había abierto
el gallego Ramón María del Valle-Inclán en el Nuevo
Café de Levante, hervía por las noches con la flor y
nata de los intelectuales de la Generación del 98 y los
artistas más significados, entre ellos Ignacio Zuloaga,
Gutiérrez Solana, Santiago Rusiñol, Mateo Inurria,
Chicharro, Beltrán Masses o Rafael Penagos.
Y aquella tarde noche del 13 de mayo de 1904 el que
sorprendió a todos los presentes fue Pío Baroja.
Porque cuando se estaba hablando de los españoles y
de las distintas clases de españoles, el novelista vasco
sorprendió a todos y dijo:
“La verdad es que en España hay siete clases de
españoles… sí, como los siete pecados capitales. A
saber:
1) Los que no saben;
2) los que no quieren saber;
3) los que odian el saber;
4) los que sufren por no saber;
5) los que aparentan que saben;
6) los que triunfan sin saber, y
7) los que viven gracias a que los demás no saben.
Estos últimos se llaman a sí mismos “políticos” y a
veces hasta “intelectuales”.

FOTOS DE PROP DEL BARRANC DE LA GALERA II











dijous, 29 de març del 2012

AVUI LA VIA AUGUSTA FA VAGA!! (Aquí podeu trobar totes les manifestacions que es faran a Catalunya)

Manifestacions del 29-M:
·        Barcelona: 18h, Passeig de Gràcia/Av. Diagonal. La capçalera sortirà de Passeig de Gràcia/Mallorca. Com sempre, abans de sortir, Josep M. Àlvarez farà declaracions als mitjans de comunicació.
·        Tarragona: 18h, Plaça de la Font.
·        Girona: 19h, Rellotge de la Devesa.
·        Lleida: 18h, Pl. Ricard Vinyes.
·        Tortosa: 12h, concentració a  la Pl. del Mercat Municipal. I a les 19h, concentració a la Pl. Alfons XII.
·        Manresa: 12h, Pl. Onze de Setembre.
·        Granollers: 11h, Pl. de la Corona.
·        Sant Sadurní d’Anoia: 12h, Plaça de l’Ajuntament.
·        Igualada: 12h, Mercat de la Masuca.
·        Tàrrega: 12.30h, Pl. del Carme (“El pati”).
·        Vic: 13h, Pl. Estació de Vic.
·        Vilanova i la Geltrú: 18h, Plaça de la Vila.
·        Vilafranca del Penedès: 18h, Plaça de la Vila.
·         La Seu d’Urgell: 18h, Pg. De Joan Brodieu/Plaça dels Oms.

dimecres, 28 de març del 2012

LA FOTO DEL DIA 28-03-2012


ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA VAGA GENERAL DE L 29 DE MARÇ




La vaga general del 29 de març contra la política econòmica i social del govern del PP presidit per Mariano Rajoy, ha estat convocada per les dues centrals sindicals majoritàries, a saber, per la UGT i per CC.OO.
D’altres centrals sindicals com la USO i sindicats minoritaris secundaran la vaga o l’han convocada pel seu compte amb coincidència de la data i hi faran actes paral·lels. Els qui han decidir fer-la “pel seu compte” saben que si haguessin escollit un altre dia, haurien fracassat estrepitosament.
Demà, és possible que piquets informatius (vull pensar que el tema no anirà a més, però no sempre es pot controlar tothom) facin acte de presència a la vora d’alguns centres de treball per a dissuadir a les treballadores i treballadors que vulguin treballar i demanar-los que facin vaga. Ens alguns casos només “la faran” mentre hi hagi presència de piquets i una vegada aquests es retirin per fer la seva tasca a d’altres empreses, s’incorporin al treball.
Per part dels empresaris, ja fa dies que els “piquets informatius” estan actuant. Evidentment la seva actitud és la contraposada als sindicats: pressionen els treballadors per a que no en facin. “Les armes” dels piquets empresarials són molt més poderoses. Només cal amenaçar els treballadors en acomiadaments o la no renovació del seu contracte a la finalització en els casos dels treballadors no fixes.
A una empresa pública d’Amposta, després de fer-los algunes insinuacions sobre els “seus llocs de treball”, se’ls hi ha recordat que se’ls hi descomptarà el dia a la nòmina del mes d’abril (les del mes de març ja estan fetes i no dona temps per a fer rectificacions)
Hi ha empreses on els delegats sindicals “estan prohibits”. Aquí, les coaccions per part de l’empresari (o els seus representants, diguem-los-hi caps de personal, encarregats, etc.) és tan forta que els treballadors ni es plantejaran fer vaga, ja que els conseqüències serien dràstiques.
Una part molt determinant de la vaga és el transport públic. Sense transport l’èxit de la vaga estaria pràcticament assegurat. En hores punta, els serveis mínims del transport, serà del 30 % i a la resta de la jornada no està garantit. Això farà que, a les grans ciutats, molta gent que faci  vaga no pugui aprofitar el dia per anar de tendes o de lleure.
Les vagues generals sempre tenen més repercussió a les grans ciutats que a les ciutats més petites i pobles en general. Sobre tot a les grans empreses on la força sindical és gran i el control empresarial, menor.
Demà, tots els qui féssim vaga, tal i com se’ns demana, no hauríem de comprar en lloc. Jo només aniré a comprar el diari perquè el tinc pagat a l’estar-hi subscrit. Tots els productes bàsics que pugui necessitar o ja els tinc a casa o aprofitarà avui per a comprar-los.
Vull acabar amb una pregunta que va fer ahi el Ministre d’Economia Luis de Guindos a Barcelona. Va dir més o menys això: “La vaga general és un instrument del segle XXI?”
Jo en faré un altra: L’abolició de l’estat del benestar és propi dels temps que vivim?
Els governs de dretes i la majoria dels empresaris pretenen tenir esclaus en lloc d’operaris... Però són tan curts que no se’n adonen que ningú podrà comprar-los els seus bens i serveis i llavors ja no faran falta empresaris, tret d’alguns sectors com el de l’alimentació, per bàsic i necessari.

I UN ABOCADOR IL·LEGAL MÉS. FOTOS DENÚNCIA DEL 28-03-2012

No sabria concretar si és terme d'Amposta o de Masdenverge ja que està entre aquestes dues poblacions. En aquest lloc sé li va extreure terra i hi ha uns enormes forats.




LA FRASE DEL DIA 28-03-2012



”Ni una mujer es menos mujer por no ser madre ni un hombre, más inteligente por ser ministro”.


Qui l'ha dit? Patricia Hernández diputada del PSOE i vocal a la comissió parlamentaria d'Igualdat. 
A qui? Al Ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón.  


VALORACIÓ PERSONAL DE LES ELECCIONS DE DIUMENGE



No vaig a ver com la majoria dels mitjans de l’esquerra que veuen en les eleccions de diumenge passat un desgast del partit de govern.
Admeto que em vaig equivocar amb les meves previsions sobre els resultats d’Andalusia, però també es van equivocar les empreses d’opinió que hi van gastar molts més recursos que jo: personal, temps i diners.
A l’hora de valorar els resultats sorpresa hi ha que tenir en compte diversos factors. Primerament, hi ha molta gent que quan se’ls hi pregunta sobre la intenció de vot, no diuen la veritat. A Andalusia, segurament, molts dels enquestats van dir que votarien al PP (d’aquí que es parlés de majoria absoluta), però a l’hora de la veritat van acabar votant a Izquierda Unida, una opció que no em desagrada gens ni mica. Penso que és molt coherent que davant la política de retallades socials i laborals que està portant a terme el govern central i els episodis de corrupció que han esquitxat a càrrecs socialistes de la Junta de Andalusia pel tema dels ERO’s, una bona part de la ciutadania optés per votar una opció d’esquerres diferent i que pugui acaba aportant aire fresc al govern andalús que, en tota probabilitat presidirà Juan Antonio Griñán. És el que s’hauria hagut de fer a Extremadura.
Aquesta posició ciutadana de votar IU jo sempre la he defensat com la més coherent quan t’ha fallat el PSOE. El que no entendré mai és que la gent descontenta dels socialistes acabi votant el PP.
Discrepo en canvi d’aquells que defensen que a Javier Arenas li ha passat factura les retallades de Rajoy. El PP va fer a Andalusia una campanya de guanyador, d’aquells que com es diu vulgarment, “venen la pell de l’os abans de caçar-lo”. Aquest particular és un dels motius que pot fer decantar-se pel PP a l’hora de votar, però no l’únic. Hi ha un percentatge de votants que es decideixen per una opció o per una altra depenent de les sensacions que tenen. Hi ha que pel sol fet de “sentir-se guanyadors”, ja els hi és suficient. Afortunadament no tothom pensa igual i els hi ha que voten després de medita-ho detingudament (per alguna cosa haurà de servir la jornada de reflexió)
En canvi, per a mi, el que ha passat a Astúries, és un frau a la ciutadania. Les maneres xulesques d’Álvarez Cascos el van portar a convocar les eleccions quan encara no es portava un any. Si finalment hi ha un empat entre el PSOE (el partit guanyador que pot acabar obtenint un diputat que encara està a l’aire), més IU, per un costat i el Foro Astúries del esmentat Cascos, més el PP, dependrà del diputat d’UPD (el partit de l’ultranacionalista Rosa Díaz) Cap a on es decantarà? A hores d’ara es imprevisible. Però també es pot donar el cas que el PSEO no guanyi aquest diputat i, en aquest cas, FA i PP tindrien el número necessari per a governar. I si la situació acaba sent aquesta, l’acord de govern no podria haver-se produït abans sense caler convocar eleccions? Una vergonya.  

FOTOS DE PROP DEL BARRANC DE LA GALERA I

Per aquesta zona hi conflueixen els termes de Santa Bàrbara, Masdenverge, la Galera i Godall.









dimarts, 27 de març del 2012

UN ALTRE ABOCADOR IL·LEGAL. FOTOS DENÚNCIA DEL 27-03-2012

Coneixeu la zona? Evidentment és Amposta i és la "suposada" zona enjardinada que hi ha al darrere del Carrefour, darrere de la tanca, i a un nivell inferior, passa l'Eix de l'Ebre.

ELS DE CONVERGÈNCIA ENS VOLEN SEGUIR ENGANYANT



El passat cap de setmana es va fer el congrés de CDC, el qual es va clausurar de la millor manera possible: Jordi Pujol president fundador, Arturo Mas president i Oriol Pujol, “l’hereuet”, secretari general, o sigui, qui, a partir d’ara,  remenarà les cireres dintre del partit.
Com què per demanar que no quedi, fins i tot van arribar a demanar el mateix estatus per a Catalunya que el que té Espanya respecte a Europa (el que jo vinc defensant des de fa més de 25 anys) D’això,  ells, en diu “sobiranisme” i no ”independentisme”. També volen reclamar una Hisenda pròpia que recapti tots els impostos dels catalans.
El nou president va dir que calia anar cap a Ítaca, la mítica i llegendària illa grega. Ahir pel matí a Catalunya Radio van fet mofa d’això i han dit, a veure si me’n recordo: 
 
Si la independència és Ítaca, el pacte fiscal, és Mallorca?  
En els temps que corren, és recomanable anar cap a una illa grega?
S’ha llegit Mas la lletra de Ítaca?: Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades...".

 
Convergència ja fa molts d’anys que va variant el seu discurs depenent de cada situació. Des de la “signatura de Mas davant notari de que no pactaria amb el PP”, a demanar als diferents afiliats d’altres formacions polítiques que s’integressin a la “Casa Gran del Catalanisme”. Tot s’hi val per aconseguir vots que els permetin governar. Hi ha una dita popular que diu així: “Aigua per a les meves patates”. Aquesta dita és perfectament aplicable a CDC.
L’estructura política del CiU està estretament lligada a un líder. Si abans ho era Jordi Pujol, ara (fins i tot des de molt abans del congrés) ho és Arturo Mas, encara que Pujol (pare) encara “pintava” molt dintre de l’estructura i més d’una vegada els hi treia les castanyes del foc. Ara ja sé l’ha arraconat definitivament. A partir d’aquest congrés, quan Jordi Pujol expressi una opinió ja ho farà a “títol personal” i mai com òrgan jeràrquic del partit. Dit d’una altra manera: “T’acaben de jubilar, Jordi!”. Bé, això al menys és la pretensió d’en Mas. Dos “Pujols” que el controlin, sembla que en són massa. Però sabent la forma de ser el Pujol pare, serà difícil que ho puguin aconseguir. Potser, a partir d’ara Jordi Pujol acabarà parlant per la boca de l’Oriol. Ja es veurà.
Amb els conclusions del congrés CDC pretén tornar a motivar les seus bases i renovar-los la il·lusió en el seu projecte... I quin és el seu projecte? Seguir governant Catalunya per a acaparar el màxim poder possible i convertir a la majoria dels seus en “polítics professionals” que controlin el poble, a la vegada que "mangonejen" els que els hi doni la gana (fa poc més d'un any que tornen a governar i ja s'ha destapat el primer escàndol) Un bon exemple el tenim a la ciutat d’Amposta, on el pujolisme (que és la doctrina de Convergència), es ve aplicant com a cap altre lloc, fins i tot, millor que a la pròpia Catalunya quan han governat.  
Em podria arribar a creure els convergents si veies en ells una coherència amb la seva política i si els seus càrrecs fossin més humils del que són amb el ciutadà del carrer. Però com això no passa, a mi no m’enganyaran... Potser a tu, sí.