Avui, el Periódico, publica un extens reportatge sobre el silenci de els administracions davant de les queixes dels ciutadans.
El concepte d’administració”, com a tal, és intangible i, per tant, no sé li poden imputar els actes. Ara bé, l’administració, o qualsevol organisme que formi part d’alguna de els diferents administracions (vull recorda que n’hi ha de 3 tipus: l’estatal, l’autonòmica i la local) està composada per funcionaris/funcionaries i altres tipus de treballadors (laborals, interins, estatutaris... i posem un etcètera perquè encara podríem matisar-ho més)
Primer que res cal dir que els treballadors públics (en general) es deuen als ciutadans i per tant, els hi ha de mostrar el màxim respecte i mirar sempre de solucionar-los els seus problemes què, per petits que siguin, per ells, segurament, són molt importants.
Però sovint els treballadors públics fan de simples tramitadors i qui realment prenen les decisions són els polítics que estan al servei de l’administració i, encara més (i ho remarco) al servei de la ciutadania.
Els ciutadans (i ciutadanes) quan tenen un problema, a la primera administració que solen acudir és a la local, més que res, per proximitat. A tots els pobles hi ha un ajuntament, però no a tots hi ha una oficina del govern autonòmic i menys encara del govern central.
Una vegada presentada la queixa què, reitero, per al ciutadà “és molt important”, qui la presenta, com administrat i contribuent, espera rebre una resposta satisfactòria, però això no sempre és així. De vegades la resposta de l’administració va en contra dels seus interessos, però també pot passar que no en rebi cap i si, en el primer cas, l’indigna, en el segon, el pot arribar a desesperar.
La relació entre les administracions i els administrats hauria de ser recíproca, es a dir, hauria d’haver la mateixa exigència de compliment per part de l’administració als seus administrats que el tracte que haurien de rebre aquests quan s’adrecin a ella, sempre i quan els que es demana sigui raonable i es pugui complir, evidentment.
Però la percepció que té l’administrat no és aquesta. Pensa que sé l’exigeix (quan no obliga) a complir amb totes les seves obligacions, però a l’hora de reclamar els dures, sovint sé l’ignora.
Ahir mateix m’explicaven una anècdota. Un amic va adreçar-se a l’Ajuntament de Tortosa per a reclamar més llum als passos de vianants de la Rambla de Catalunya, ja que, al seu criteri, estaven insuficientment il·luminats. La resposta que va rebre de l’ajuntament va ser que es feia per estalvia energia. Estalviar energia està bé, crec que ningú opinarà el contrari, però primer que res està al seguretat de les persones. Si un dia (esperem que no sigui així), hi ha un accidenten un d’aquests punts, de qui serà la culpa?
Un altre exemple. Fa més d’un mes vaig denunciar al meu blog, però també al Periódico de Catalunya, sobre un abocador incontrolat al costat mateix de l’Ebre i molt prop d’Amposta. Si bé es cert que no vaig fer cap denúncia formal, segurament tant “algú” de l’ajuntament ampostí com del departament de Medi Ambient de la Generalitat, ho va veure. En un altre país s’hauria posat ràpidament “fil a l’agulla” i s’hauria netejat la zona a més de posar-hi un cartell prohibint aquests abocaments baix amenaça de multar-los. Aquí, senzillament, no s’hi fa res. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada