EL LÍMIT DE LA PACIÈNCIA

Diuen que el cos humà, posat ens situacions límits té un aguant increïble.  
I la paciència? Quin és el límit de la paciència?
Mas no para. Crec que ja es hora que vagi al Registre Civil a canviar-se el cognom. Evidentment s’hauria de posa “MÉS”. MÉS retallades en Sanitat, MÉS retallades en Ensenyament, MÉS retallades en els sous dels treballadors públics... MÉS, MÉS, MÉS...
Arribarà un moment que caldrà diu PROU, NO?
I a sobre arenga a Rajoy per a no quedar ell com el dolent de la pel·lícula. Amb el guapo que és i fer de dolent... On s’ha vist? Mai abans els dolents de les pel·lícules havien tingut la planta de Mas (vull dir, MÉS)... Una mica baixet, això sí, no acaba de donar la talla... I en política, dóna la talla? Està molts centímetres per baix...
Els més fidels seguidors del meu blog us en recordareu que la passada setmana faig fer un comentari titulat  “Mas amb el cul a l’aire”. De moment Rajoy no imita els seus mètodes de retallar els sous i això, per  Mas (Vull dir MÉS) és intolerant. Per això no para de reclamar que també es retalli els sous dels treballadors que cobrem la nòmina de l’Estat o, al menys, que Rajoy, com va fer en el seu dia Zapatero, estableixi una retallada general d’àmbit estatal i que afecti a tots els treballadors públics sigui quina sigui l’administració per a la que treballin: central, autonòmica o local.
Mas es pensa que els treballadors públics son com les esponges que pots anar esprement, esprement i que sempre els hi cau alguna gota d’aigua. Però al final, hi haurà una gota que serà la que farà vessar el got de la paciència.

 

El Periódico publica avui un titular que m’ha cridat profundament l’atenció: “SOS per a les beques de menjador”. Diu el rotatiu que al Baix Llobregat hi ha quasi 7.000 alumnes que es quedaran sense beca de menjador. Llavors que hauran de fer? Anar a dinar al Palau de la Generalitat? Potser Mas (MÉS, perdoneu) ho ignora (no ho crec), però per a molts d’aquests xiquets i xiquetes l’àpat del migdia és l’únic que fan en condicions. Els seus pares ja no poden ni donar-los menjar i si ho fan és gràcies a oeneges com Càritas.

El risc d’exclusió local anirà en augment en la mateixa progressió que els retallades. Mentre més pobres siguin els treballadors públics, més pobres encarà seran els estaments socials que estan per baix d’aquests.
Durant molts d’anys, els treballadors públics i la resta de treballadors amb treball fix o jornals decents, anàvem als restaurants on hi havia mileuristes contractats. Ens en anàvem de vacances, encara que fos a una casa de pagès d’un poble de la zona. Dintre de poc ja no o podem fer, la qual cosa generarà més atur... I l’atur s’acaba... I amb la resta dels subsidis es passen moltes penúries. Penúries que Mas (MÉS) no té ni tindrà, encara que s’abaixi el sou un 5 % com els hi vol retallar als treballadors de la Generalitat, segons la darrera “estimació” del nostre Govern.
Fins quan podrem aguantar aquesta situació? Fins quan tindrem paciència per a fer-ho? 

(La il·lustració és de Sant Jop, el patró de la paciència)