El relat que us explicaré el va emetre Televisió Espanyola allà pels anys 70 dintre d’una sèrie anomenada “Al filo de lo imposible”, que res tenia que veure amb el programa del mateix nom i que em sembla que encara s'emet.
L’escena es va rodar en una estació de tren espanyola de la dècada dels 80. Tampoc tenien perquè simular i representar que estaven per exemple a Israel, ja que l’important era el fet que s’explicava i no l’escenari on es produïa.
A la cua de gent per comprar els bitllets, hi havia dos àrabs amb la seva vestimenta habitual i una mica més endarrerits dos jueus. Representava que anaven al mateix lloc que ben bé podria tractar-se d’un congrés.
El àrabs van i compren dos bitllets (sembla ser que no van caure que es podien comprar “d’anada i tornada”) En arribar el jueus, només en compren un. Els àrabs, que se’n adonen, esperen amb ànsia per veure que passarà quan passi el revisor.
Quan el revisor arriba al seients on són els àrabs, els hi demana els bitllets i aquests li allarguen per a que els hi “perfori”. En veure el jueus que ja arribava allà on estaven, es fan una mirada, s’alcen i van a buscar un lavabo. Es tanquen tots dos dintre i en arribar el revisor, truca a la porta i, des de dintre, sense acabar d’obrir la porta, li passen el bitllet que havien comprat. El revisor el perfora i els hi torna. Qui havia de pensar que a dintre hi havia dos passatgers!
Mentre, els àrabs, estupefactes, no es perdien detall del que estava passat i van pensar que, de tornada, ells podrien utilitzar el mateix sistema.
Una vegada acabat l’esdeveniment, novament a una estació de tren es troben en una situació molt semblant. A la cua per adquirir els bitllets, un altre cop les àrabs precedien els jueus. A l’hora de comprar-los, només en demanen un, tal i com ho havien fet els jueus en el viatge d’anada. Els jueus que estan expectants, surten de la cua i renuncien a comprar-ne cap.
Els àrabs parlen entre ells i pensen que aquest cop sí.; aquest cop el revisor els enxamparà i els farà baixar del comboi. En veure apropar-se el revisor, els àrabs s’alcen dels seus seients i, imitant el que havien fet els jueus durant el viatge d’anada, es tanquen tots dos al vàter. En aquest cas són els el jueus els qui no es perden un detall del que està passant.
Una vegada els àrabs ja estan dintre del lavabo, els jueus, fent-se passar pel revisor, donen uns cops a la porta:
“Revisor...”.
I els àrabs, entreobrint la porta i estirant el braç, allarguen el bitllet. Els jueus l’agafen i decideixen tancar-se a un altre lavabo esperant que arribi el revisor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada