CATALANISME D’ALTA VOLADA

Informava dilluns el Periódico que Xavier Trias ofereix la plaça de les Glòries (Catalanes) per a fer-hi un nou parlament i enlairar una senyera a imatge de l’ensenya nacional que hi ha a la plaça Colom de Madrid i que va fer col·locar Aznar.
Si algú vol passar a la història, res millor que fe coses així. Sempre quedarà al record de la gent el nom del polític que va tenir la meravellosa idea. Fins i tot és possible que dintre d’uns anys li acaben canviant el nom. Només caldria un petit canvi: “Plaça A LA GLORIA DE L’ALCALDE TRIAS”.
Però tinc un dubte raonable. No sé si Trias va alçar-se un matí i de sobte va tenir l’extraordinària idea o bé va ser idea de mon nebot. Sí, sí, mon nebot, ho heu llegit bé. El fill d’un cosí me és assessor de Trias, al menys quan era el cap de l’oposició a l’ajuntament. Imagino que encara ho és.  
Sobre el tema de construir-hi una seu nova per al Parlament, em sembla senzillament insultant. L’actual seu del Parlament català, situada al bell mig del parc de la Ciutadella, al costat mateix de l’estació de França, em sembla un lloc magnífic. Ja va ser-ne seu dels diferents parlament que hi van haver en temps de la República i, simbòlicament, signifiquen “l’ocupació” d’uns terrenys on hi va haver una caserna militar en temps de Felip V per a controlar a la població de Barcelona.

La seu del Parlament s’ha anat adaptant als temps i s’han fet les reformes necessàries per a que ses senyories tinguin totes les comoditats. Cal pensar en fer-ne un de nou? No hi ha d’altres prioritats al país? Bé, ho deixo aquí, cadascú que faci la seva pròpia reflexió.

I sobre la bandera... Què dir sobre la bandera? El catalanisme militant és una opció i un sentiment. No serem ni més ni menys catalans per molt que anéssim enlairant banderes al reu del nostre país, a cada turó, a cada castell, a cada plaça major... El catalanisme es demostra dia a dia amb el comportament de cadascú de nosaltres.
Ja sé que fer onejar banderes al vent és molt propi dels convergents. Dos fets puntuals que ho corroboren. El primer a finals d’octubre de 1982, uns dies abans de la victòria de Felipe González. Per circumstàncies que no venen al cas (crec que ja ho vaig explicar un dia) vaig assistir al míting de CiU a la plaça de toros Monumental. Crec que no hi havia ningú que no portés una senyera, fins i tot ens en van donar una a cada un de nosaltres. L’altre fet va ser la penjada del primer cartell electoral de les eleccions de 2004. Amb els candidats ebrencs al Congrés i al Senat i amb d’altres companys socialistes ens trobàvem a l’avinguda de la Generalitat de Tortosa, davant mateix del Parc Teodor González. De sobte varem escoltar una música (no recordo què sonava, imagino que algun himne o alguna cançó tradicional catalana) Per l’avinguda Generalitat venia desfilant la comitiva convergent com si fos una desfilada militar. Tots els qui no portaven instruments musicals, portaven una senyera a la ma i guardaven una perfecta formació. Voleu que us digui què em van representar?
Per molts gestos que es facin de cara la galeria, si després s’acaba pactant amb el PP, es demostra que més que catalanista militant sé és un pocavergonya interessat.