divendres, 9 de març del 2012

21+1 a 0



Ahir es va fer pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l’ensenyament en català o immersió lingüística. Tres famílies van ser les que van presentar la demanda perquè volien que el castellà s’equiparés amb el català com a llengües vinculars a l’ensenyament a casa nostra.
La primera cosa que em crida l’atenció és el nom de la plataforma que agrupa a tots els pares i les mares que no estan d’acord que sigui només el català la llengua bàsica a l’ensenyament: “Convivència Cívica Catalana”. Anem a veure, quan algun grup minoritari es revela contra les normes establertes per unes institucions escollides democràticament pels ciutadans d’un poble, res tenen que veure amb una “convivència cívica” i si a sobre van contra el català, la autodenominació “Catalana”, sobra. El mateix passa amb “Manos Límpias”; és què les tenen?
Després de moltes hores de deliberació i d’ajornar el veredicte unes hores, finalment hi va haver sentència. Dels 22 magistrats 21 van votar a favor de que l’ensenyament seguís com ara i que la sentència del Tribunal Suprem només afecta a les famílies que hi van recórrer. Malgrat tot, l’altre vot, el 22, no va ser en contra, sinó que va emetre un vot particular on encara es posicionava més a favor de l’ensenyament en català.
Ara, les tres famílies afectades diuen que hi recorreran davant del Suprem. Per cert, una d’elles porta els fills al col·legi la Salle de Tarragona i, segons la direcció del centre, els motius que van portar a presentar la demanda vans ser “ideològics”. Algú es pensava una altra cosa? Tenen confiança de que el Suprem els donarà la raó respecte a que es puguin impartir les classes indistintament en català com en castellà i que la llengua catalana no es limiti a una assignatura més. Però hi altres veus que diuen que el Suprem només vetlla pel compliment de les lleis, però no les “rectifica”.
Sigui com sigui la sentència del TSJC avala l’actual sistema d’ensenyament del català o el que és el mateix, la immersió lingüística. No obstant això, si algú pensa que els del PP i els seu entorn mediàtic es donaran per vençuts, que s’ho vagin traient del cap. Res més lluny.
Com deia el director de la Salle, la família “tarragonina” que va presentar la demanda, ho va fer per “motius ideològics”. Aquest motius només poden emanar d’algú que es senti “español por los cuatro costados”. D’un d’aquells que fa algunes dècades portaven un adhesiu al cotxe on es podia llegir: “Ser español, un orgullo”. Sobre aquest tema jo penso el mateix que pensava Rubianes. Cal que us ho recordi?
Però per a qualsevol “extraterrestre”, aquesta situació no seria sorprenent. La situació sorprenent i inversemblant és la que adopta CiU que, per una part, són els màxims defensor del nostre idioma, però per altra, no es ruboritzen gens ni mica a l’hora de donar suports als enemics de Catalunya.
Però per als humans, que aquesta mena de situacions de molt més prop, no ens sorprenen gens. Si Mas va ser capaç d’acudir al notari per a que quedés reflectit que mai pactaria amb el PP i ahir va recolzar la llei sobre la reforma laboral que, igualment hauria estat aprovada amb la majoria absoluta del PP, queda clar que CiU es mou per poder i no els importa gens el benestar dels ciutadans de Catalunya.  

 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/govern-dona-per-blindada-immersio-linguistica-1514541

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/govern-mante-seva-defensa-del-bilinguisme-integrador-1519961

1 comentari:

Amable Pallisé ha dit...

El nom de la plataforma aquesta és en castellà, “Convivencia Cívica Catalana”, doncs oficialment, no en té en català, en castellà i amb l’accent a la i de “Cívica”. Un accent tancat, tancat com ho es la seva amplitud de mires, la seva heterodòxia feixistitzant o, directament, feixista. Amb uns membres fundadors com el Vidal-Quadras o l’actual president que es passegen com a contertulians en programes com Intereconomia o El gato al agua que fan d’altaveu de la difusió de les seves arengues basades en l’odi visceral cap a Catalunya