Si alguna qualitat tenen els convergents és que aprenen dels seus errors. Segurament és simple façana j que internament, la seva forma de pensar segueix inalterable. I tot en pro d’un únic objectiu: el poder. (com ja he explicat moltes vegades)
Per tal d’aconseguir els seus propòsits, el convergents estan disposats a tot (o quasi tot) i s’adapten con ningú a les noves circumstàncies.
Per què CiU va perdre el govern de la Generalitat l’any 2003? Una de les causes, no sé si la principal, però sí que molt importat, va ser el càstig de la ciutadania pel suport al Pla Hidrològic Nacional. Amb l’arribada al poder del PP, Pujol va donar suport al govern d’Aznar que no tenia majoria absoluta. Aznar va tornar a guanyar però aquest segon cop per majoria absoluta i, per tant, no necessitava per a res el suport de Pujol.
En canvi, el govern català si que necessitava continuar mantenint bones relacions amb el de Madrid, ja que d’allí depenia (i depèn), en bona part, el bon funcionament de l’administració catalana.
Durant aquest anys Pujol havia de buscar aliats i va dissenyar dues estratègies. La primera pactar amb el PP català per assegurar-se la governabilitat de la Generalitat, la qual cosa l’obligava a fer concessions als populars. I la segona buscar la complicitat de barons nacionals del PP. L’aspiració dels valencians per a portar l’aigua de l’Ebre cap al Llevant, li va servir a Pujol per aliar-se amb Zaplana per a bescanviar l’aigua (i el futur del territori) per altres beneficis (sense concretar) que s’acabarien concedint des del govern central.
La defensa del PHN va erosionar el govern de CiU com mai havia passat abans. Per aquest motiu, les eleccions autonòmiques de 2003, tot i guanyar-les la formació nacionalista, va fer que la suma del PSC, ICV-EUA i ERC estiguessin en condicions de pactar per guanyar la Generalitat després de 23 anys de governs convergents.
Durant els darrers anys, com per art de màgia, els convergents es manifesten al costat dels membres històrics de la Plataforma i fins i tot comparteixen protagonisme, com per exemple quan es va inaugurar la rotonda dels nusos a Tortosa.
Una cosa semblant ha passat amb l’independentisme. Aquesta ideologia era incompatible amb la seva forma de pensar. Però després de la manifestació de la Diada de 2012, per causes que es desconeixen, Mas va abraçar la fe independentista. També Pujol va declarar haver-ho estat sempre i, a partir d’aquí, els càrrecs i una gran majoria d’afiliats i simpatitzants van abraçar la fe de moda.
2 conversions en pocs anys: 2 solucions per a mirar de mantenir el poder.
Us vaig a explicar una anècdota. Fa anys (potser 15), quan arribaven les festes Majors d’Amposta, una joveneta penjava del seu balcó una estelada. Vivia a l’edifici conegut com Unión y futuro, allà on hi havia el club Sant Jordi de Caixa de Catalunya i ara hi ha un local social municipal. La xiqueta havia nascut al si d’una família convergent i el seu oncle era (i és) un referent a Amposta. Després d’uns anys, l’estelada va desaparèixer del seu balcó.
Una anècdota més (va que avui estic generós) Dissabte passat vaig trobar-me amb un regidor de l’equip de govern d’Amposta. Igual m’ho va aparèixer a mi, però quan ens varem saludar no ho va fer amb l’efusivitat que ho feia abans.
Motiu? Us ho deixo a la vostra imaginació. Segur que no us costarà gaire endevinar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada