L’acte que va fer Mas ahir a l’auditori del Fòrum estava encaminat a augmentar l’autoestima d’aquells que han cregut amb ell en els darrers temps, sobre tot, el dia 9-N.
Va ser un acte populista on Mas es va alçar com la gran estrella mediàtica que es proposa salvarCatalunya a qualsevol preu, encara que per assolir-ho s’hagi de sacrificar ell mateix.
Ho va deixar ben clar:
-Finalment, us diré una cosa que potser us sorprendrà: puc encapçalar la candidatura, però també la puc tancar.
Els que estem en política coneixem el simbolisme que té tancar una candidatura. Aquest lloc sol estar reservat a persones que han ocupat llocs rellevants o s’han significat dintre del partit.
Però abans, Mas va dir que, evidentment, estava disposat a encapçalar la llista. El Mas d’ahir va tornar a tenir la imatge de Messies que va reflectir als cartells electorals de 2012 i esperava ser victorejat per la multitud que s’havia reunit per escoltar-lo. Junqueras, a la fila 0 com la majoria de persones rellevants (polítics i societat civil) s’ho mirava amb tanta incredulitat com expectació. Jo crec que fins i tot, en algun moment, va arribar a pensar: Què faig aquí!
I és que a Mas no sé li pot negar l’habilitat que té per a adaptar-se a qualsevol circumstància i, fins i tot fer-la girar a favor seu per adversa que sigui aquesta.
Com diu la dita, després de l’acte d’anit, la pilota es troba al terrat d’ERC. En aquest moments Junqueras es troba afeblit davant d’un Mas que va sortir reforçat del 9-N. Qui li discuteix ara el lideratge? I més després de l’acte d’ahir...
Seguint amb les dites, ara Junqueras, haurà de triar entre caixa o faixa, es a dir, llista única o la defunció política. ERC hauria de fer un cop d’efecte per a remuntar posicions que, tal i com es va poder constatar de l’enquesta que va publicar dilluns el Periódico, va a la baixa mentre que CiU ha capgirat la tendència a la baixa que havia patit en els darrers mesos.
L’estratègia de Mas és clara. Si ERC s’avé a formar una candidatura unitària, seguirà acaparant tot el protagonisme, ja que sé li demanarà (que això quedi clar) que l’encapçali. Qui sinó ell estarà més legitimat? I si Junqueras i els seus decideixen concórrer en llistes separades, Mas haurà guanyat, per una part, temps i per l’altra remuntar molt més a les enquestes fins estar en disposició de vèncer, sinó amb majoria absoluta, si al menys, amb unes resultats incontestables que els permetessin governar amb acords puntuals amb les altres formacions.
Quina serà ara la resposta d’ERC? Difícilment s’atrevirà a presentar una moció de censura. Amb quins arguments ho faria? Mas ja ha explicat el seu full de ruta que, agradi o no als republicans, inclou una consulta per a declarar la independència de Catalunya.
Sí, ja sé que Mas també va dir que una vegada hagi complert els seus compromisos polítics no es tornaria a presentar, però, de veritat, tu t’ho creu?
Jo, no. Però el que jo cregui té molt poqueta importància. Aquest matí he llegit un comentari al Facebook que deia més o menys això:
-Així sí, president. Així amb tu fins el final.
De frases així n’escoltarà moltes. És el que pretenia amb l’acte d’ahir: guanyar popularitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada