Mas i Rajoy i els seus estats d'ànim

JOAN TAPIA

Periodista

Al final la fiscalia presentarà querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N. ¡Inevitable potser des del rigorisme jurídic però un gran error polític! Primer, perquè hi ha moltes possibilitats que no prosperi. Segon, perquè d'alguna manera culpabilitza 2,3 milions de catalans, convertits en col·laboradors necessaris d'un delicte. No ajuda a pacificar l'ambient. Tercer, perquè pot ser la rampa de llançament per a Mas en una campanya d'unes eleccions plebiscitàries en què seria la gran víctima de l'Estat espanyol. Més que Oriol Junqueras. ¿Ajuda CiU -o l'artefacte successori que s'habiliti- a recuperar el lideratge del sobiranisme que ERC li va arrabassar en les eleccions europees?

La querella és fruit d'una monumental pressió a la fiscalia, com denuncia Miquel Iceta, i també un monumental error polític, com va afirmar ahir Josep Antoni Duran Lleida. Però si els tribuns del nacionalisme espanyol creuen que això és el que convé a Espanya… ells sabran. Personalment crec que les vísceres han manat més que no pas el cervell.

Però baixem a la realitat. El querellat Mas exhibeix somriure i moral de victòria mentre que Rajoy sembla com si estigués enfadat amb el món. Amb Mas però també amb Pedro Sánchez, que té l'ocurrència zapateril (ahir només li va faltar al líder del PP l'adjectiu) de proposar una reforma de la Constitució. ¿Per què un somriu i l'altre està de mala bava?

Rajoy té majoria absoluta i Mas, que s'ha quedat sense el suport d'ERC i no pot recórrer al PSC per no trair el fonamentalisme independentista, no sap com podrà aprovar els pressupostos i potser estarà forçat a unes eleccions anticipades d'incert resultat. Amb el precedent de la galleda d'aigua freda del 2012. Però un somriu i l'altre està irritat. Curiós.

Rajoy no té problemes per finançar l'Estat (malgrat que el deute públic arriba al 100% del PIB) perquè els mercats -gràcies que s'han cregut Mario Draghi- presten diners a Espanya a un interès raonable. Almenys a curt termini, Rajoy està financerament còmode. En canvi, a l'endeutada Generalitat ningú li presta ni un euro i també té problemes per pagar a farmàcies, proveïdors i fins i tot el sou dels funcionaris. I només salva els mobles recorrent aCristóbal Montoro, que actua com a perdonavides però afluixa la mosca. Però Mas somriu i Rajoy no. Curiós.

A més a més, Rajoy governa un Estat europeu reconegut, com es va veure a la reunió de Brisbane amb Barack Obama i els grans països de l'euro. En canvi, Mas vol la independència catalana que podria obrir una cascada de subdivisió d'estats europeus amb zero simpaties en tot allò que compta a Europa. Però Mas somriu iRajoy està enfurrunyat.

Alguna raó hi deu haver. Com que no sóc creient, allò que Davidvenci Goliat em sembla literatura. Mas va anar a l'escola Aula iRajoy va fer oposicions al registre, però tots dos van ser elegits pel dit dels seus caps, Jordi Pujol i José María Aznar, que avui estan desacreditats. I tots dos van patir derrotes serioses i calvaris diversos abans de recuperar el poder.

Llavors, ¿per què un exigeix i somriu i l'altre aixeca la veu i diu que no a tot? No ho sé. Misteri. Potser és que Rajoy encarna el poder, mal assumpte en temps de crisi, mentre que Mas s'ha enfundat la samarreta de la protesta i comença a prendre aquesta bandera aJunqueras. ¿De candidat business friendly a líder contestatari que abraça David Fernàndez?

Potser, però el problema de Mas és que la festa s'ha acabat i ara li toca aprovar els pressupostos. O convocar eleccions per -en la millor de les hipòtesis- tenir l'assignatura de quadrar i aprovar pressupostos.