Què té a veure Johan Cruyff, que mai no ha parlat català, amb la independència de Catalunya? El jugador holandès va ser fitxat pel FC Barcelona l'any 1973, en temps del presidentAgustí Montal i amb la intermediació financera de Banca Catalana. Segons la tesi del documental, dirigit per Jordi Marcos, l'arribada de Cruyff -com un nou Mesies- va anar acompanyada d'un seguit de valors rupturistes, no només en l'àmbit futbolístic: l'antifranquisme, la lluita per la democràcia, l'antimadridisme, el renaixement del catalanisme polític, l'europeisme, etc.
Catalunya és una societat plural, barrejada i oberta. Però el nacionalisme pujolista ha intentat, durant les últimes dècades, modelar un clixé uniformista de l'"esperit català", en el qual la veneració a la figura de l'exjugador holandès hi juga un paper fonamental. Va ser amb la invocació al seu nom queJoan Laporta va guanyar les eleccions a la presidència del Barça de l'any 2003, coronant-lo amb el títol de president d'honor del club. Com hem tingut ocasió de constatar amargament, Johan Cruyff era i és un galtes egocèntric a qui només el mou el seu amor desmesurat i malaltís pels diners.
Per les files de l'equip blaugrana han passat jugadors molt més bons, brillants i determinants que no pas Johan Cruyff. El cas de Leo Messi, en boca de tots aquests dies per haver superat el rècord golejador del mític Zarra, és, en aquest sentit, paradigmàtic. Però Johan Cruyff encarna i connecta tot un univers molt singular i especial: "és" Jordi Pujol, "és" Pep Guardiola, "és" Josep Carreras, "és" TV3, "és" Joan Laporta, "és" Xavier Sala-i-Martín, "és" Pilar Rahola… i ara, com veiem, el president Artur Mas també intenta apropiar-se'l al servei del "procés de transició nacional".
No ens enganyem. Amb l'apel·lació simbòlica a Johan Cruyff no estem parlant de "valors" ni de "sentiments": estem parlant de "Diners" i de "Poder". Ara mateix està en marxa una potent "conspiració" de l'"univers cruyffista" per tal d'assaltar i conquerir el FC Barcelona –si pot ser, abans de les pròximes eleccions de 2016-, que compta amb l'entusiasta col·laboració de prominents periodistes de la ciutat.
En aquests temps de maltempsada econòmica, hi ha qui veu el Barça com una "mina d'or" i està disposat a "matar" per quedar-se-la. Els drets audiovisuals, la construcció de l'Espai Barça, els contractes d'esponsorització, el patrocini de la samarreta blaugrana…: hi ha centenars de milions en joc que poden omplir les butxaques dels desaprensius poc honorables que tots coneixem prou bé. La furibunda campanya encetada per deslegitimar i deteriorar la imatge del president Josep Maria Bartomeu –una persona senzilla i honesta- persegueix aquesta finalitat.
No és estrany que el president de la Generalitat també busqui la complicitat i la protecció de Johan Cruyff. Són ànimes bessones. Artur Mas no actua per amor a Catalunya ni als catalans. No ho fa per la independència (ell no hi creu) ni en memòria dels herois del 1714 (li rellisquen). Ho fa per protegir els seus amics –que guanyen diners a cabassos, gràcies a la Generalitat- i per conservar el poder, peti qui peti. Oriol Junqueras, que baixa dels horts de Sant Vicenç, ha descobert, horroritzat, amb qui s’ha jugat els quartos i ha acabat desplomat: "Si nosotros tenemos la pelota, ellos no pueden marcar" (Johan Cruyff dixit).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada