EL FRACÀS D’ICETA

Miquel Iceta ha fracassat, com abans ho va fer Pere Navarro. Tots dos han fracassat perquè no han impedir el degoteig de baixes dels militants.

Núria Ventura, diputada al Parlament pel PSC i exalcaldessa d’Ulldecona, va avançar a una cadena de televisió comarcal la sortida del PSC i la creació, juntament amb altres càrrecs i militants d’un nou partit: Nova Esquerra Catalana (NeCat)

Fins ara, Nova Esquerra Catalana era una formació política sense rang de partit que va presentar-se en coalició amb ERC les passades eleccions europees. Però la voluntat dels seus membres és convertir-la en partit polític.

El degoteig de persones conegudes no ha estat molt gran, però si important, ja que, a part d’Ernest Maragall, també s’hi va integrar l’Antoni Castells i sembla que ara, a part de Núria i Marina Geli, també ho farà Joan Ignasi Elena. El propòsit de la formació és poder presentar-se a les properes eleccions municipals.

Aquest polítics díscols van començar a discrepar del PSC pel dret a decidir. El PSC és una formació que, als seus orígens, sempre s’havia definit com a catalanista. A part dels líders històrics com Raventós i Obiols, el màxim exponent del catalanisme del partit va arribar amb Pasqual Maragall què, d’estar bé de salut, segurament també s’afiliaria a NeCat.

Pere Navarro (sempre he considerat que molt mal aconsellat) va optar per oposar-se al dret a decidir que reivindicava una part important de la societat catalana. Quin problema hi havia per a posicionar-se en contra? És que la Carta de Drets i Llibertats de l’ONU no reconeix el dret per a tots els pobles?

Navarro es va equivocar i bona prova del que estic dient és la davallada electoral que està patint el partit des de fa anys (i tot indica que la continuarà patint, ja que l’enquesta que avui publica el Periódico li dóna entre 10 i 11 diputats quan ara en té 20) Finalment, Navarro va haver de dimitir i sort va tenir el partit en trobar una persona com Miquel Iceta que va acceptar dirigir-lo. Bufaven (i bufen) malts temps per al partit i ja sabeu que diu la dita: a gos flac, tot són puces.

Els que hem estat vinculats al partit, sabíem que Iceta no representava la línia més catalanista del partit, no obstant, semblava que tenia la suficient experiència per a no cometre els mateixos errors que el seu antecessor.

A la seva arribada va semblar que les coses podien canviar, aixecant parcialment el càstig als díscols. Però les coses no hauran anat tan bé quan passats 4 mesos des del congrés extraordinari, els representats de branca més catalana del partit, han decidit tirar la tovallola.

Sembla ser que, ara com ara, és molt difícil que el tradicional votant del PSC pugui recuperar les sensacions i la confiança que tenien només fa uns anys i, per tant, irremediablement la nau socialista acabarà per enfonsar-se.

Solució? Fa molts de mesos que ho dit: refundació del partit amb noves cares i tornant a l’ideari de la seva fundació, però adaptant-ho als nous temps, que per alguna cosa han passat quasi 40 anys.