President Rajoy:
L'economista liberal Luis Garicano li ha demanat al Financial Times que se'n vagi. Creu que vostè no pot resoldre els problemes d'Espanya. No li demano el mateix perquè va guanyar amb majoria absoluta, és moderat (en general) i no veig alternativa en el seu partit. Avui he llegit en titulars que ha decidit canviar la seva estratègia sobre Catalunya i que vindrà dissabte per «explicar millor les meves raons i els meus arguments».
Li aconsellaria que aquesta vegada no vingués a predicar sinó a posar l'orella. A escoltar. El senyor Mas l'acaba de guanyar per 3 a 0. Primer gol, caure en el greu error de recórrer també l'invent de la pseudoconsulta. La quantitat de publicitat i de desig de protesta generada per aquesta segona prohibició hauria costat molts diners. El segon va ser comparèixer dimecres per dir que no a tot. Sí, sí, això vaig entendre. El senyor Mas oferia negociar el referèndum escocès i 23 assumptes i vostè li va respondre que si era per parlar del referèndum res de res. Podia haver-se obert als 23 assumptes… i deixar que el senyor Mas elegís quedar com un radical o un tou. No, com amb el pacte fiscal el setembre del 2012, li va estalviar la feina. Tercer gol, el desafinat soroll de la fiscalia que només beneficia el president
El senyor Mas li ha endosat el 3 a 0 perquè hi dedica el 100% del seu temps i vostè no hi inverteix ni la dècima part del que li tocaria (el 20% és l'aportació catalana al PIB). Ja sé que l'economia és la seva primera obligació i que al PP hi ha embolics, però Catalunya també és Espanya.
¡Barcelona no és Brisbane, però quedi-s'hi a dormir! Vingui divendres després del Consell de Ministres i sopi (Via Veneto, per exemple) amb cinc presidents molt diferents de cinc entitats econòmiques (Joaquim Gay, de Foment; Miquel Valls, de la Cambra; Antón Costas, del Cercle, Josep Lluis Bonet, de la Fira i Josep González, de Pimec). Escolti atentament perquè cap és separatista però tots estan alarmats. I no els digui que una Catalunya independent quedaria fora de l'euro. Ho saben. Tampoc ho repeteixi en públic perquè vostè recollia firmes pel carrer per demanar un referèndum a tot Espanya contra l'Estatut i sona com si ara digués: malgrat tot us heu de quedar, si marxeu esteu fotuts.
Les propostes
Dissabte podria esmorzar amb els directors de diaris al modernista palau que acull la delegació del Govern i després veure's amb el degà del Col·legi d'Advocats, Oriol Rusca; amb el catedràtic d'EconomiaJosep Oliver, del grup Europe G (no li proposo el president Antoni Castells per no polititzar) i amb la presidenta d'Òmnium Cultural,Muriel Casals. Sí, cregui'm, és persona racional (i de família bé de Sabadell).
Per relaxar-se podria dinar al Círculo Ecuestre, club de la Barcelona burgesa, amb el seu president, Borja Garcia Nieto, i Sergi Ferrer Salat (el fill de l'empresari català que Manuel Fraga tenia a la llista per presidir el PP). Segueixi escoltant.
I no se n'hauria d'anar sense parlar amb Pepe Álvarez (UGT) iJoan Carles Gallego (CCOO). L'objectiu dels sindicalistes no és tornar a l'edat mitjana. Serien 24 hores rendibles i a més hauria fet bones relacions públiques. ¡Ah, això sí, és convenient que abans l'embolic de la fiscalia estigui desactivat!
Disculpi el to de la carta, està escrita per qui creu que un Estat plurinacional no és fàcil (a vostè li crearà problemes al PP) però aquí i ara, com deia Churchill de la democràcia, és la pitjor solució… excloent totes les altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada