L’error
més gran que es pot cometre en política és no escoltar els ciutadans i pensar,
erròniament, que estan equivocats per no compatir les mateixes idees dels seus
governants.
Sovint
m’agrada recordar una anècdota que va passar a Uruguai de principis dels 80,
quan la dictadura d’aquell país estava agonitzant. Els militars van voler fer
un referèndum a l’estil del que s’havia fet a Espanya l’any 1976 sobre la reforma política.
Amb
més del 90% dels vots, la ciutadania va triar canviar la forma de govern. Els
militars, que no volien abandonar el poder, es van adreçar al poble per a
dir-li que no ho havien entès i, després d’explicar-los-hi les bondats de
continuar amb al règim polític que hi havia, es convocaria una nova consulta. Així
ho van fer i després de intentar convèncer la població, es va convocar el nou
referèndum. El resultat no va ser el que esperaven: es va incrementar la
participació i el percentatge de vots favorables a la reforma va superar el de
la primera vegada. Si alguna cosa no accepta la població és que se’ns prengui
per babaus.
Rajoy
ha de venir a Catalunya ha explicar-nos les avantatges de continuar units a la
resta d’Espanya i a oferir-nos alternatives econòmiques. El tòpic de que els
catalans només pensem amb la pela,
encara deu d’estar ben present a l’imaginari dels espanyols...
Com
diu la dita castellana, obras són amores y no buenas razones. Que Rajoy no ens vulgui vendre ara el que se’ns ha estat
negant durant tants i tants d’anys.
Tants,
que les prioritats dels catalans han tingut temps de canviar i les aspiracions
que teníem ha deixat pas a noves quimeres.
DNI
39655582-V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada