diumenge, 30 de novembre del 2014

EL BAGATGE DEL PETIT NICOLÁS


Diuen els experts que Francisco (Fran) Nicolás, més conegut com el Petit Nicolás, té un perfil psicològic paregut al de l’Enric Marco, el que fora secretari general de la CNT de Catalunya i president d’Amical Mauthausen: a partir de vivències reals es creen la seva pròpia fantasia i, finalment, sé l’acaben creient.
Però desgraciadament, la història recent d’Espanya està plena de personatges singulars que han fet córrer rius de tinta al voltant de la seva figura. Algun d’ells, com Manuel Prado y Colón de Carvajal va arribar a ser senador per designació reial l’any 1977 abans d’ingressar a la presó.
Altres personatges que també han donat que parlar, com per exemple Francisco Paesa (espia o suposat espia) o Dionisio Rodríguez Martín, alies el Dioni, lladre.
A la llista hi podríem incloure, encara que en un altre nivell, els polítics i persones vinculades que han estat implicats en casos de corrupció i tota mena de tripijocs. Molts d’ells populistes als qui no els han caigut les anells a l’hora d’inaugurar un aeroport on mai ha aterrat cap avió (tret dels de paper) i no content amb això, va fer construir una gran escultura. Evidentment estic parlant de Carlos Fabra, conegut com al País Valencià com a Don Carlo.
Altres, com Camps o el seu antecessor al càrrec Zaplana, van voler convertir València en una referència mundial. No en van tenir prou en construir monumentals infraestructures, sinó que, a sobre, val organitzar esdeveniments de primer ordre per al seu lluïment personal: curses de Fórmula 1, visita del Papa.
La llista és tan llarga que seria impossible no deixar-te’n a cap. Gent sense escrúpols, que han volgut viure per sobre de les seves possibilitats, sovint acusant als ciutadans precisament d’això (de viure per sobre de les seves possibilitats) per a culpar-los de la pèssima situació econòmica del país. Pujol & fills, Rodrigo Rato, Blesa, Macià Alavedra, Manuel Bustos i un llarg etcètera...  
Amb aquests antecedents no es estrany que personatges com el Petit Nicolás, amb una gran fantasia, puguin aspirar a tenir una vida plena de relacions amb gent important per assolir l’objectiu final que no és un altre que viure en l’opulència.