Durant la Transició ens van vendre que els Pactes de la Moncloa havien estat els
artífex de l’estabilitat política a Espanya. Tot i això, s’explicava quest
acudit:
Era una família composta per la mare, el pare,
un fill d’uns 7 anys i un altre de més menut que encara portava bolquers. A
part, a la casa també hi havia una minyona.
Un dia, a l’hora de dinat, el fill gran els hi
pregunta als pares:
-Què són els Pactes de la Moncloa? (en aquell
temps no se parlava de res més i sembla que el xiquet ho va haver sentir per
algun lloc)
El pare, que sé les donava de saber-ho tot, va
intentar explicar al xiquet d’una forma que fos entenedora per a ell.
-Imagina’t casa nostra. Casa nostra és com una
nació en petit. La mare, que és la que administra la casa representaria el govern. Jo mateix, que me guanyo la
vida pencant amb el meu negoci representaria l’empresa, el motor de l’economia, tu series el poble, el teu germanet el
futur i la minyona representaria el món
laboral. Les relacions entre tots s’assemblaria al funcionament d’Espanya...
Però ràpidament el pare va veure que no se’n
sortia i ho va tallar de soca-rel.
-Bé, ja te’n adonaràs tu mateix i quan ho
comprenguis pensa que els Pactes de la Moncloa funcionen més o menys igual...
Un dia, després d’haver dinat, els dos germans
estàvem jugant. De sobte del germà gran va començar a sentir la pudor típica de
qui s’acaba de cagar...
Ràpidament se’n va a buscar a la mare però en
veure que estava fent la migdiada al sofà, no la vol molestar...
Llavors va anar a buscar el pare que estava a
l’habitació beneficiant-se a la
minyona i no se’n va adonar de la presencia del xiquet.
El xiquet, després de posar en ordre tot el
que li havia passat en poca estona va arribar a la següent conclusió:
-Ja tinc clar que són els pactes de la Moncloa...
Mentre el govern dorm, l’empresari se beneficia el treballador, al poble ningú l’escolta i el
futur està ple de merda.
Pel que sembla no anaven massa equivocats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada