EL FINAL DE LA MONARQUIA ESPANYOLA

Fa anys vaig li van fer a un anglès la següent pregunta:

-Dintre d'una anys, quants reis creus que hi haurà?

La seva resposta va ser taxativa:

-Cinc!

-Cinc? I com ho dius amb tanta seguretat?

-Fàcil. Els 4 de la baralla i el d’Anglaterra.

Bé, el cert és que ha passat el temps i encara ne queden uns quants més: a la Reina d’Anglaterra sé li ha de sumar el Borbó a Espanya, les reines de d’Holanda, Noruega i Dinamarca, els reis de Bèlgica i Suècia i, per suposat els reis de l’Orient Mitjà i algun altre...

Només que t’ho posis a pensar una mica, els reis, com els nobles en general formen part del passat. Són institucions carques. Ancorades en el passat i que al segle XXI ja no tenen raó de ser. Ahir mateix vaig llegir que fins i tot els monàrquics creuen que la fi de la monarquia està a prop.

Després de saber-se les declaracions de la princesa Corinna sobre la fortuna que el Rei emèrit tindria a Suïssa i que ella mateixa hauria ajudat a evadir, els mitjans de comunicació se’n van fer ressò i tots hi van dir la seva, però on sense cap mena de dubte on hi ha hagut més acarnissament ha estat a les xarxes socials, amb vídeos fets per a l’ocasió i tota mena de mems on se deixa a la monarquia espanyola molt mal parada.

En alguns casos s’han explicat detalls dels avantpassats de l’actual Rei i de les corrupcions que normalment han envoltat la Casa Reial Espanyola. Sense anar més lluny, el rebesiaio de l’actual Rei, Alfons XIII, el darrer monarca abans de que tornés a ser instaurada per Franco, va haver de marxar cap a l’exili després de donar suport a la dictadura de Primo de Rivera i més tard simpatitzaria amb els colpistes espanyols.

Del Rei Joan Carles I s’ha dit que cobrava comissions per l’armament i els trens d’alta velocitat que Espanya venia als països àrabs. I també s’ha rumorejat que l’anomenat elefant blanc de l’intent del cop d’estat del 23-F podria ser ell mateix, tot i que hores més tard  va sortir a defensar els valors democràtics i rebutjar l’intent frustrat de Tejero, Milans del Bosch, Armada i Companyia.

Quan segurament res semblava el que era realment, Joan Carles I va guanyar prestigi. Fins i tot va ser nomenat al Premi Nobel de la Pau. Aquest fet li va donar el carburant suficient com per a seguir al poder i fer de les seves durant dècades, fins que, com després li passaria a Cifuentes amb els dos pots de crema que va robar d’un súper, el fet de tenir un accident mentre caçava elefants, li van fer perdre la poca credibilitat que encara conservava després dels afers amorosos i altres embolics on s’havia ficat al llarg del seu regnat.

D’aquí que, potser de forma sobtada, abdiqués a favor del seu fill de qui se diu que, tal vegada serà el darrer Rei de la Casa Reial Espanyola.

La animadversió mostrada pel catalanisme en contra d’una institució que no va saber desenvolupar el paper que li calia fer després dels fets de l’1-O, pot ser la llavor que, de germinar correctament, porti a la monarquia espanyola cap el precipici.

Les repúbliques (la catalana i l’Espanyola) cada cop són més a prop!  


MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.libertaddigital.com/espana/2014-03-30/nuevas-revelaciones-sobre-la-implicacion-del-rey-en-el-23-f-1276514515/


https://www.eldiario.es/agendapublica/nueva-politica/Felipe-VI-ultimo-monarca-Espana_0_272273748.html

https://www.lavanguardia.com/historiayvida/la-corrupcion-de-la-monarquia-espanola_12226_102.html

http://blog.rtve.es/carnecruda/2011/04/el-fin-de-la-monarquía.html