Podríem dir que, finalment s’ha produït la desitjada “fumata blanca” en el tema de la divisió territorial de Catalunya en Vegueries. Però ara queda el camí més llarg i més feixuc.
El govern de Catalunya ha aprovat l’avantprojecte de llei, però cal recorre el camí parlamentari d’aquí i d’allí i posar-les en marxa que, sospito, encara serà un procés molt més difícil que les negociacions que s’han portat a terme fins ara.
Cal pensar que després de que el Parlament de Catalunya aprovi de forma definitiva (o no) tal com va passar amb l’Estatut, la llei ha d’arribar al Congrés dels Diputats espanyol que l’ha de tramitar com una llei orgànica (crec), ja que afecta a la divisió territorial de la “nación de naciones”. Aquí, el tràmit (penso) no ha de ser massa complicat, ja que la Constitució espanyola ja contempla la divisió territorial en alguna cosa més que les conegudes províncies. Concretament diu això:
Artículo 141.
1. La provincia es una entidad local con personalidad jurídica propia, determinada por la agrupación de municipios y división territorial para el cumplimiento de las actividades del Estado. Cualquier alteración de los límites provinciales habrá de ser aprobada por las Cortes Generales mediante ley orgánica.
2. El gobierno y la administración autónoma de las provincias estarán encomendados a Diputaciones u otras Corporaciones de carácter representativo.
3. Se podrán crear agrupaciones de municipios diferentes de la provincia.
4. En los archipiélagos, las islas tendrán además su administración propia en forma de Cabildos o Consejos.
Per tan, si s’accepta la “agrupació de municipis diferent a les províncies”, no hi hauria d’haver cap problema per a constituir les vegueries.
El nostre govern ha estat “extremadament prudent” a l’hora d’aprovar només (i de moment) les quatre vegueries que corresponent, territorialment parlant, amb les quatre províncies d’ara que són, recordem-ho, circumscripcions electorals.
Una vegada Madrid aprovi les vegueries i la desaparició de les diputacions provincials (administració també reconeguda per la Constitució i que forma part de l’administració de l’Estat), el camí per crear les altres 3 serà molt més planer, ja que la via ja estarà oberta.
Però els pals a les rodes no faltaran. Si ho recordeu ja us parlava de que els governs d’Amposta de CiU no eren unes “entusiastes” (per dir-ho d’alguna manera) de les vegueries. Per la radio he escoltat en paraules del “l’hereuet” (Oriol Pujol) que “s’oposarien a la nova divisió territorial i que hi havia altres prioritats, com sortir de la crisi”. La resposta de Joan Ferran ha estat per a mi, molt encertada. Malament d’aquell govern que només tingui a l’agenda una sola cosa! I això ho sap CiU. Per tant, la seva reacció la devem d’entendre des del punt de vista de les pressions que ha tingut la direcció nacional d’alguns líders territorials més que una altra cosa.
Mentre Tarragona i Reus, ahir, “tancaven” ferides, acceptant Tarragona que la futura vegueria s’anomeni del “Camp de Tarragona” i Reus que la capital sigui Tarragona, l’alcalde d’Amposta, segons m’han comentat, ha respost de forma airada en contra de la vegueria per que contempla que la capital sigui Tortosa.
Pel bé del nostre territori, desitjo que aquest debat estèril acabi el més aviat possible. Tal i com va aprovar el ple de l’ajuntament el passat 25 de gener, espero que l’ajuntament ampostí rebi els suports necessaris per ser-ne cocapital. Que la resta de municipis de la nostra demarcació, així con també els 4 consells comarcals donin suport a la mateixa moció que va presentar el grup de CiU i que va ser aprovada per unanimitat dels tres grups que composen el ple de l’ajuntament.
De no ser així serà un enorme fracàs, sobre tot, de l’anterior alcalde i també de l’actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada