Avui, tot mirant el setmanari l’Ebre, he vist que a un antic conegut li havien atorgat un premi Gaudí de cinema. Amb el títol “Un Gaudí per a Gandesa” , surt l’Antonio amb el trofeu a la ma, mentre (i en primer terme) se’n veu un de més gros que no és una altra cosa que la reproducció d’una de les xemeneies de la Casa Milà del passeig de Gràcia de Barcelona. El guardó li han concedit com a millor director artístic per la pel•lícula “The Frost”.
Amb l’Antonio hi vaig coincidir, sinó recordo malament, només el curs escolar 1972-1973 i varem compartir habitació del que, per aquell temps, s’anomenava “Colegio Menor de la Juventud San Jorge” de Tarragona i que avui és una residència d’estudiants de la Universitat rovira i Virgili, però que encara conserva el seu nom. Això si, en català: Residència Sant Jordi.
Dic habitació per dir-ho d’alguna forma, però era el menys paregut al que avui en dia és una habitació d’estudiants d’una residència. A l’habitació hi érem 8 persones, encara que els que tenien més sort, els hi podia tocar una de 6. Hi havia 4 lliteres i armaris individuals (això sí) per a cada un de nosaltres. És lavabos eren comunitaris i estaven situats abans d’entrar a la planta d’habitacions i les aules d’estudi (dividides segons els estudis que feies) a una altra ala del col•legi i, en alguns casos, en un altre pis.
Des de llavors havia perdut tota mena de rastre de l’Antonio fins que, a finals de l’any passat, la casualitat em va portar a parlar per telèfon amb la seva germana. A l’Antonio li mancava un certificat i jo, en aquest cas, li podia ajudar a obtenir-lo. Li vaig dir que havia conegut al seu germà als anys d’infantesa i que no sabia que era al que es dedicava. Em va explicar que al món del cinema i que normalment estava més per Madrid que per Barcelona. La notícia no em va sobtar gens ni mica i així li vaig dir: “Tothom li veiem una vena artística al teu germà”, li vaig sentenciar.
Durant el tres cursos que vaig estar al Sant Jordi vaig també vaig compartir habitació amb d’altres companys que avui també poden ser coneguts pel lector. Com per exemple l’Antoni Montagut, regidor de Turisme i Festes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, a més d’altres càrrecs polítics com president del CODE, Rosendo Muñiz, d’origen asturià i que va intervenir en diferents capítols com a secundari (fent de gent del poble) en la sèrie de Dagoll Dagom “la Memòria dels Cargols”, dirigida per Joan Lluís Bozzo (al vídeo que he penjat es pot veure als 30” aproximadament en un segon pla) i, finalment, amb l’uròleg del Verge de la Cinta Joaquim Martí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada