Miravet és un petit poble de la comarca de la Ribera d’Ebre de 814 habitants segons la web municipal, amb un castell templer dels més famosos i coneguts de Catalunya i banyat pel riu Ebre. Per aquest indret, un 24 de juliol de 1938, les tropes fidels a la República van creuar a l’altra llera iniciant el que es coneix com la batalla de l’Ebre, la més cruenta de la Guerra Civil Espanyola.
Paüls es un poble encara més petit (617 habitants, també segons la web de l’ajuntament) Pertany a la comarca del Baix Ebre i està situat a tocar del Port (oficialment Ports de Tortosa-Beseit) També tenia un castell del que encara se’n pot veure alguna resta i el seu principal atractiu és el paratge natural de l’ermita de Sant Roc.
La distància entre els dos pobles és de 32,8 Km (mesurat amb la web de la Guia Repsol) i es pot arribar amb certa facilitat seguit, principalment, la carretera C-12 o Eix de l’Ebre.
Però encara que us pugui semblar estrany, a l’escrit d’avui no us parlaré d’aquesta ruta. Ni de la batalla de l’Ebre, ni de cap dels dos pobles en concret...
Però que tenen de comú (si és que tenen alguna cosa) Miravet i Paüls?
El passat diumenge 28 de novembre, una vegada van tancar els col·legis electorals, com és costum fer, TV3, la televisió de Catalunya, va realitzar un gran programa per anar informant de l’escrutini i les variacions dels resultats que s’hi anaven produint. Un dels presentadors estrella de la televisió catalana és Josep Cuní i, amb ell, hi havia els representants de tots els partits polítics que han format part del Parlament de Catalunya aquesta darrera legislatura que tot just va acabar ahir amb les eleccions al Parlament de Catalunya: CiU, PSC, ERC, PP, ICV-EUA i C’s.
El representant de CiU i, segurament, un dels homes forts del proper govern que encapçalarà Artur Mas, era Felip Puig, que ja va ser conseller en temps de Jordi Pujol. En un moment del programa va parlar de la “profecia de Paüls”. Això em va fer pensar i relacionar aquest poble muntanyenc amb el riberenc de Miravet.
Però, què va passar a Miravet? L’expresident Pasqual Maragall va escollir aquest escenari per a reunir-se amb parlamentaris catalans per tal de desencallar l’estatut d’autonomia que impulsava. Per aquest motiu són molts qui anomenen l’estatut de 2006 com l’Estatut de Miravet. Abans hi havien estat vigents l’Estatut de Núria (1932) i l’Estatut de Sau (1979), dits així per haver estat aquests indrets claus a l’hora de consensuar-los i redactar-los.
I Paüls? No fa gaires setmanes, l’alcaldessa de Paüls, la convergent Júlia Celma, va convidar el llavors candidat Artur Mas a visitar el seu poble igual com ho havia fet l’expresident Pujol abans de ser elegit. Segons l’alcaldessa, això donaria sort al candidat convergent, el catapultaria cap a la victòria als comicis autonòmics del passat 28 de novembre i assoliria la presidència de la Generalitat. D’aquí “la profecia de Paüls” a la que es va referir Felip Puig.
Si algú es vol creure que Mas serà president gràcies a la visita que va fer a Paüls està en tot el seu dret, però el cert és que, segons totes previsions, Mas era qui tenia més números de sortir-ne guanyador de les eleccions al Parlament de Catalunya.
Ara bé, a partir d’aquí, Paüls es podria convertir, sinó en un santuari, si al menys en un símbol i punt de destinació turística per a molts de convergents. De ser així, a “Ca les Barberes”, un establiment de turisme rural que regenta la dona d’un company de feina i regidor de CiU d’aquella localitat, segurament ho agrairien.
De totes formes, personalment, recomano Paüls per altres motius. Sobre tot, és obligada la visita a Sant Roc on cada família del poble disposa d’una taula feta de pedra per a fer-hi l’àpat de dinar del dia del patró (16 d’agost) Però l’aspecte del poble resulta especialment atractiu en veure la curiosa disposició dels carrers “terrassats” i de les cases: per un carrer és planta baixa, mentre que pel carrer de dalt pot ser, perfectament, el tercer pis.
Per cert, l’alcalde de Miravet, a qui no havia citat, és el bon amic Toni Borrell (ERC), pagès, psicòleg i director teatral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada