Que jo sàpiga no hi ha enquestes, però si sensacions. Als carrers, als bars, a molts de llocs de la nostra ciutat ja es parla de les eleccions municipals que tindran lloc el proper 24 de maig.
Una vegada més, els ciutadans d’Amposta desencantats i cansats dels governs de CiU esperen un canvi que només els ciutadans de la nostra ciutat en dret a vot, acabaran per decidir.
Les he sentit de tots colors, des que ERC ho té coll avall, a que el PSC només en traurà 1, passant per que CiU tornarà a renovar la confiança del seu electorat.
Perquè això sí, a CiU només la vota la seva parròquia, aquells que com una senyora amb qui vaig compartir transport sanitari pensen i diuen frases com aquest: L’alcalde s’ha gastat molts diners per a salvar les palmeres de l’avinguda Aragonesa... Com si Ferré hagués pagat de la seva pròpia butxaca el tractament contra la plaga d’escarabats coneguts com morruts rojos.
Mentre que la majoria de partits i coalicions que tenen intenció de presentar-se estan ultimant acords per mirar de configurar les candidatures, els de CiU encara no han fet públic qui serà el seu cap de llista, encara que fa anys que sé sap.
L’altre dia un amic em va dir: els de CiU treballen com a formiguetes. I és que estan en campanya permanent. Viuen d’això i han de conservar la menjadora al preu que sigui, fins i tot prometent coses de forma individual, a mida.
Sinó son naps són cols, però sempre s’ho fan vindre bé a l’hora de buscar motius per a continuar al capdavant del govern municipal.
Recordo que quan Roig ho va deixar i Manolito va ser, per primera vegada, el cap de llista, l’alcalde sortint demanava als seus que li fessin un darrer favor: que votessin per Manel Ferré.
Ara, el motiu és que aquest any es commemora el centenari de la col·locació de la primera pedra del pont penjant. No és que sigui un argument de pes, però suficient per a demanar que se’ls torni a votar. Sembla ser que l’acció de govern quedaria relegada a un segon pla.
Tornant a les candidatures opositores, ERC-EA sembla que renunciarà a les seves sigles tradicionals a efectes d’incorporar sàvia nova, però sobre tot, buscar el vot de una part de l’electorat que mai votaria a ERC. Podria ser que la candidatura es quedés amb EA (Esquerra d’Amposta), germen de la formació actual. Des de fa uns anys, la candidatura que encapçalarà Adam Tomàs, sembla ser, que és l’única que pot fer ombra a CiU i lluitar per arrabassar-li l’alcaldia.
Potser serà per això que ja córrer el rumor de que, darrerament Adam Tomàs no fa res. La qual cosa, evidentment, no seria certa, si ens atenem a les darreres peticions que ha fet aquesta formació: auditories a l’Hospital Comarcal i FUSSMONT per esbrinar si hi ha cap tipus de connexió al l’entramat Innova de Reus, focus de corrupció.
Els de CiU usen la mateixa estratègia amb es republicans que només fa uns anys usaven contra el PSC: política de difamació i desgast. Amb aquesta tàctica pretenen contrarestar una hipotètica pèrdua de vots de la seva formació: Si el rival també en perd, la balança es compensarà.
Però una vegada més, està en mans del PSC donar la volta a la truita. Només el daltabaix que va patir la formació que va encapçalar Toni Espanya els dos darrers comicis, fa fer que CiU tornés a obtenir majoria absoluta, amb la qual cosa és perden totes les opcions de que hi hagi un canvi de govern. Em temo que al maig serà igual. De la recuperació del vot socialista per part del nou cap de llista Francesc (Paco o Sisco) Miró, passen moltes de les possibilitats de canviar de govern. Em consta que s’està treballant dur per aconseguir-ho.
Si el PSC no assoleix, com a mínim, retenir els 3 regidors que té actualment, possiblement CiU revalidarà la majoria absoluta i, com diu la dita castellana: mi gozo en un pozo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada