DRET A DECIDIR? SOBRE QUÈ?

La manifestació d’ahir de Barcelona convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir cal qualificar-la com d’exitosa (sense entrar en valoracions sobre el número de participants: 700.000 segons el Punt i 200.000 segons el Periódico de Catalunya) Encara que jo li posaria una altre qualificatiu: poruga!

A la plataforma i a la resta d’entitats convocants els hi va faltar la valentia necessària per canviat “sobre les infrastructures” per “volem ser una nació”. O no és el que realment es va reivindicar: la independència! I si aquest va ser el veritable motiu, llavors va ser va ser una convocatòria amb trampa o engany?

Per cert... si algú va poder veure a Arturo a al Josep Antoni, tots dos novells ens aquests afers, podria fer-me’n cinc cèntims de com se’ls va veure: emocionats, neguitosos. Arturo estrenava ulleres, no? Jo he vist les fotos. D’imatge si que en dona aquest xicot, oi? Amb tota aquella gent, amb banderes, consignes i crits no vaig poder d’estar-me i comparar. Sabeu què em va recordar? Les manifestacions que promou l’AVT. D’un altre signe, es clar! Però un aire si què el tenia, sí...

SOBRE UN ARTICLE APAREGUT A LA VEU DE L'EBRE

M’ha sorprès un article signat per Juan José Fernández que per atacar a l’alcalde de Tortosa, un dels arguments que fa servir és la bandera de l’anti-ampostinisme. I és què alçar aquestes banderes de l’”anti” a Tortosa o a Amposta, a determinats partits encara els hi dóna molts bons resultats en forma de vots.

En aquest cas diu que Ferran Bel va deixar que apropessin cap a Amposta la futura autovia de l’interior (A7), allunyant-la així de Tortosa, sense donar-ho a conèixer als altres grups de l’ajuntament ni als propis ciutadans.

Realment importa que l’autovia passi un quilòmetre més amunt o més avall? L’important no són les bones comunicacions dintre del propi territori? L’important no és el progrés col·lectiu?

Realment pareix que encara siguem al segle XIX. En lloc d’anar tots conjuntament ens dediquem a fer-nos la guitza d’uns al altres... i així en va!

TV3: MONTILLA-8; MAS-15

Temps enrera vaig deixar un comentari al blog sobre TV3 i la seva forma d’entendre la “imparcialitat”. Deia que amb el govern d’Entesa, CiU, surt molt més que no ho feia el PSC quan ells eren al govern. Aquest comentari va dur a que una lectora em deixés un comentari tot dient-me que veia fantasmes allí on no n’hi havia.

Ara, de sobte, als socialistes ens ha hagut d’entrat l’histèria col·lectiva, ja que el tema va portar a que el PSC presentés una queixa davant del Joan Majó (PSC), director general de la Corporació. Evidentment es va parlar d’una televisió plural, imparcial, etc. Potser només serà la sensació o potser és que els socialistes quan som al poder volem ser els més puristes de tots i per a que no ens critiquen la nostra gestió (que igual ho fan) volem contentar tothom i donem al rival molt més minuts que no pas es mereix o li correspondria. Però la realitat és que mentre el líder de CiU se l’ha entrevistat en un any 15 vegades al President Montilla només 8 i números canten...

Així que ni uns ni els altres estaran mai contents amb l’actitud. I posats a deixar algú descontent, perquè no ho fem amb els altres?

GERMÀ BEL COORDINARÀ UN ESTUDI SOBRE EL FUTUR DE L'ECONOMIA DE L'EBRE

Un ebrenc de prestigi, Germà Bel i Queralt, “casero” afincat a Barcelona, però de trajectòria internacional, coordinarà un estudi sobre les perspectives econòmiques de les Terres de l’Ebre, encarregat per la Delegació del Govern de les Terres de l'Ebre.

Jo conec a Germà des de fa uns vint-i-cinc anys. Ell, llavors era militant de les Joventuts Socialistes de Catalunya, on va ocupar el càrrec de Secretari d’Organització en els temps que Xavier Soto (que en pau reposi) n’era el Secretari General.

A mi em cap el petit honor de ser la primera persona que el va proposar per anar a les llistes del Congrés dels Diputats. Era el 1986. En aquests moments “només” és catedràtic d’Economia de la Universitat de Catalunya. Però als seus quaranta quatre anys opino que encara li queda una llarga trajectòria política al seu davant. Sempre he opinat que arribarà a ministre. Encara que el temps, fins avui, no m'ha donat la raó!