Aquestes darreres setmanes la premsa comarcal i local (el Punt, diari de Tarragona, Revista Amposta...) ha portat fins a les seves pàgines la valoració de la gestió dels ajuntaments més importants de les Terres de l’Ebre (Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita...) en aquest primer any des de la presa de possessió dels alcaldes i els seus respectius equips de govern. Evidentment les valoracions no són les mateixes si les fan uns o els altres. Mentre que qui són govern sempre miren la part positiva i valoren tot allò que s’ha fet bé, per part dels partits de l’oposició les valoracions solen ser molts més pessimistes i troben a faltar bona part de les mesures que contemplava el seu propi programa electoral i amb el que van concorre a les municipals de 2007.
A Amposta, el resultat de les passades municipals, va donar pas a un nou alcalde i un nou equip, integrat exclusivament per regidors del seu grup (CiU) ja que van revalidar la majoria absoluta que ja havia obtingut l’anterior alcalde des de feia diverses legislatures. Per la qual cosa, aquest any ha estat un any de transició i d’aclimatació del nou equip. Cal dir que només 3 regidors repetien respecte l’anterior legislatura (inclòs el propi alcalde que havia estat el primer tinent d’alcalde durant els darrers 20 anys) Els altres 6 eren cares noves sense la més mínima experiència en temes de gestió o, fins i tot, en política. Amb aquestes dades es pot afirmar de forma rotunda que l’actual equip de govern de l’ajuntament d’Amposta té el perfil polític més baix des de que es van instaurar els ajuntaments democràtics l’any 1979, es a dir, en 7 legislatures! Així no és d’estranyar que la figura de l’alcalde sobresurti de forma destacada per damunt de la resta de l’equip, cosa que ja passava anteriorment, la qual cosa reafirma l’enorme diferència professional entre els uns i els altres.
El que es cert i ja no vist des del punt de vista de l’oposició, sinó de la ciutadania d’Amposta, és que els vells vicis continuen i no s’han pres les mesures correctores que calen per evitar-ho: el deficient estat de la via pública i el caos circulatori existent al nucli de la ciutat.
El PSC portava al seu programa electoral que, duran els 2 primers anys de la legislatura (en el cas de guanyar, evidentment) destinaria fins al 25 % del pressupost ordinari a pal•liar aquestes greus mancances. I és que l’estat general dels carrers d’Amposta no és el que correspondria a una ciutat petita que ja ha superat els 20.000 habitants. Hi ha brutícia per tot arreu per una manca d’incivisme alarmant! Per la majoria dels carrers les màquines escombradores passen de tard en tard i no es fa neteja manual. I el que encara és més greu : no s’educa a la població en l’hàbit de no embrutar. La majoria dels solars que hi ha a l’interior de la població no estan tancats i es pot veure l’estat d’abandonament amb tota classe de deixalles, ple d’herba i fins i tot alguna rata. Cal dir que en el tema de tancar els solars ha estat possiblement l’única acció que ha pres el nou equip de govern en el tema de reduir la brutícia, preo el seguiment per part dels propietaris ha estat desigual i insuficient, ja que la majoria de tancaments s’han fet de forma provisional amb tanques de les que utilitzen les empreses constructores per a tancar les construccions.
L’altre tema que preocupa a ciutadans i visitants és el caos circulatori. El veïns de la ciutat, per arribar a un determinat lloc, han de fer-se un croquis mental del recorregut, ja que un error pot fer-los donar una gran volta i possiblement trobar-se amb algun embús de trànsit innecessari. El visitants ho tenen pitjor. Fa uns 3 anys l’anterior equip de govern es va gastar uns 120.000 euros amb canviar i ampliar la senyalització informativa. Però a la pràctica s’ha mostrat del tot ineficaç. Sovint et paren pel carrer per a preguntar-te per anar a determinat lloc, la majoria dels casos a poblacions veïnes com la Ràpita, Sant Jaume o Santa Bàrbara. De les al•legacions presentades pels grups de l’oposició no se’n va tenir en compte cap i el que encara és pitjor, ni tant sols es va convocar cap reunió per a tractar del tema. Llavors era regidor de governació l’alcalde actual.
Una alternativa que milloraria prou la xarxa viària local seria el tancament d’una anella viària que connectés els principals carrers del centre d’Amposta amb una ronda de circumval•lació. Aquesta va ser una de les al•legacions presentades pel PSC al POUM aprovat l’any passat. Per a dur-ho a terme calia fer un tram de carretera nova entre el barri del Pla d’Empúries i l’antiga carretera de la Carrova. L’al•legació va ser acceptada, però del projecte encara no se’n sap res... I és que la lenta (o inexistent) capacitat de reacció davant d’aquests problemes, seria una de les poques coses que tindrien en comú l’anterior govern municipal i el que va sortir de les darreres eleccions!
diumenge, 20 de juliol del 2008
dissabte, 19 de juliol del 2008
II CONGRÉS INTERNACIONAL DE HISTÒRIA DE LA BATALLA DE L'EBRE A MÓRA D'EBRE
Tot just al complir-se 72 anys del cop d’estat dels generals Mola, Sanjurjo i Franco contra la II República Espanyola i que esdevingué en una de les pitjors guerres que ha sofert el nostre país, un amic me, José Luis Gamero, qui va ser alcalde de Corbera d’Ebre i una de les persones que més ha fet per a que Catalunya no oblidi a aquells que un dia la van defensar, sobre tot als membres de les anomenades Brigades Internacionals, organitza, un anys més, amb la col•laboració de diverses universitats catalanes, ajuntaments i d’altres organitzacions, el II Congrés Internacional d’Història de la Batalla de l’Ebre a la capital de la ribera d'Ebre, Móra d'Ebre.
Encara que m’agradaria i així ho he expressat en diverses ocasions al amic Pepe, aquest any tampoc podré assistir-hi degut a compromisos personals adquirits des de fa 9 mesos. Però Pepe sap que estic amb ells! Que els desitjo un bon congrés i que les conclusions que hi puguin treure serveixin per enriquir els coneixements que ara tenim d’aquesta guerra que, durant molts d’anys només va ser contada pels vencedors i això feia que no fossin unes narracions imparcials, sinó vistes des del bàndol guanyador i amb tot el menyspreu cap als vençuts!
Felicitat per aquest II Congrés sobre la Batalla de l’Ebre i que les jornades siguin del tot profitoses. Molta salut i sort!
Encara que m’agradaria i així ho he expressat en diverses ocasions al amic Pepe, aquest any tampoc podré assistir-hi degut a compromisos personals adquirits des de fa 9 mesos. Però Pepe sap que estic amb ells! Que els desitjo un bon congrés i que les conclusions que hi puguin treure serveixin per enriquir els coneixements que ara tenim d’aquesta guerra que, durant molts d’anys només va ser contada pels vencedors i això feia que no fossin unes narracions imparcials, sinó vistes des del bàndol guanyador i amb tot el menyspreu cap als vençuts!
Felicitat per aquest II Congrés sobre la Batalla de l’Ebre i que les jornades siguin del tot profitoses. Molta salut i sort!
divendres, 18 de juliol del 2008
FINANÇAMENT, “EL CULEBRÓ” CONTINUA
Pareix que el plans de Solbes sobre el finançament de Catalunya no agraden ningú. Ahir, al final del escrit ús parlava de que es tindria en conte la població catalana. Avui m’he assabentat que els immigrants no comptaran per aquest càlcul. És què els immigrants no formen part de la població? És què els immigrants no consumeixen serveis? Però en aquest cas no es pot qualificar el govern central de racista ni res d’això, és un mètode de càlcul i prou. Injust, sí, però un de tants mètodes que es podrien fer servir. Catalunya, no tinc ara estudies a ma, però segur que és una de les comunitats del país que té una taxa més elevada d’estrangers. Potser les Illes Balears la pot superar, però no Extremadura, la Rioja o Galícia! La discriminació serà un altre cop cap als catalans!
Castells fa dies que crida al cel (perdó, no sóc creient!) “clama al desert” sense que ningú de Madrid pareix que li faci el més mínim cas. Pepe Blanco, Pepiño pe als amics i número 2 del PSOE ha dit que es complirà el calendari previst a l’Estatut. Faltaria més! Com és sol dir seriem banyuts i copejats!
El President Montilla no para de fer advertiments al Govern de Zapatero. De moment només són paraules, veurem si dintre d’uns dies aquestes paraules s’acabaran convertint en fets! Així sigui!
I mentrestant, el PPC pixant fora de tes un altre cop. I és que aquest estimen Catalunya “a la seva manera”. Que, evidentment, no sé quina deu ser, però tal com ens la estimem els que la volem de debò, segur que no. Ara diuen que volen un gran pacte de totes les comunitats del país!! I això qui els hi ha dit que ho diguin... Rajoy? Tal com va anar la elecció de la candidata, no m’estranyaria! Com si totes les comunitats del país tinguessin els mateixos problemes de finançament per a dur a terme les infrastructures i donar compliment a la necessitat dels seus! I un acord, com es prendria? Per majoria absoluta. Perquè aquí Catalunya tindria totes les de perdre i guanyarien els de sempre... aquells del cafè per a tots i, ho sento, en aquest punt he de donar la raó a CiU.
Catalunya té unes necessitats que, altres comunitats de les espanyes no tenen i després de “pagar la factura” durant molts d’anys, és lògic que ara li cal prestar una mica més d’atenció. Durant moltes dècades Catalunya va ser el motor d’Espanya. Ara no aspirem ni a això... Ara ens donem per satisfets que la gent nostra sé senti satisfeta!
Castells fa dies que crida al cel (perdó, no sóc creient!) “clama al desert” sense que ningú de Madrid pareix que li faci el més mínim cas. Pepe Blanco, Pepiño pe als amics i número 2 del PSOE ha dit que es complirà el calendari previst a l’Estatut. Faltaria més! Com és sol dir seriem banyuts i copejats!
El President Montilla no para de fer advertiments al Govern de Zapatero. De moment només són paraules, veurem si dintre d’uns dies aquestes paraules s’acabaran convertint en fets! Així sigui!
I mentrestant, el PPC pixant fora de tes un altre cop. I és que aquest estimen Catalunya “a la seva manera”. Que, evidentment, no sé quina deu ser, però tal com ens la estimem els que la volem de debò, segur que no. Ara diuen que volen un gran pacte de totes les comunitats del país!! I això qui els hi ha dit que ho diguin... Rajoy? Tal com va anar la elecció de la candidata, no m’estranyaria! Com si totes les comunitats del país tinguessin els mateixos problemes de finançament per a dur a terme les infrastructures i donar compliment a la necessitat dels seus! I un acord, com es prendria? Per majoria absoluta. Perquè aquí Catalunya tindria totes les de perdre i guanyarien els de sempre... aquells del cafè per a tots i, ho sento, en aquest punt he de donar la raó a CiU.
Catalunya té unes necessitats que, altres comunitats de les espanyes no tenen i després de “pagar la factura” durant molts d’anys, és lògic que ara li cal prestar una mica més d’atenció. Durant moltes dècades Catalunya va ser el motor d’Espanya. Ara no aspirem ni a això... Ara ens donem per satisfets que la gent nostra sé senti satisfeta!
dijous, 17 de juliol del 2008
EL FINANÇAMENT, AVUI
Aquests dies és noticia el finançament de Catalunya que es deriva del nou Estatut. Però hi ha cosa que, a priori, sorprenen. Així, a la compareixença del President Montilla en seu parlamentària per a donar explicacions sobre la situació de la crisi a Catalunya, mentre el cap de l’oposició Artur oms demanava l’aplicació immediata del nou finançament, l’expresident regional del PP Daniel Sirera deia que “ara” el finançament no és una prioritat i el que cal és prendre mesures anti-crisi! No deixa de ser curiós que mentre el gran partit de la dreta catalana demani una cosa, l’altre gran partit de la dreta espanyola, amb coincidències més de forma que de fons, cregui que no!
No fa gaires dies va ser el Conseller Castells el que parlava de que, de caler, primer triaria Catalunya que al PSOE. I ara ha estat el President Montilla qui ha dit que, si cal, posarà en problemes el govern de Rodríguez Zapatero! Dit això, a Arturo ja no li queden arguments i diu una cosa tant poc creïble com que “l’actual Estatut molesta els socialistes catalans i que avui, no l’aprovarien”. Evidentment és una afirmació gratuïta, sense arguments que la sostinguin.
Està clar que el govern català, de vegades, no diu tota la veritat. Em refereixo a la crisi de la sequera, la primera gran crisi que va aparèixer aquest any a Catalunya. Però una cosa es mirar de confondre a menys de dues-centes mil persones que fa o no fa és la població de les Terres de l’Ebre i l’altra cosa és mentir a la població de Catalunya. Fet que, sense cap mena de dubte, els portaria de cap a l’oposició a les properes eleccions autonòmiques.
Sobre la publicació de les balances fiscals (primer ho va fer el govern i després Madrid) cal dir que si fa o no fa, els resultats són els mateixos. És veritat que els resultats que va mostrar el govern de Madrid eren una mica més suaus que els que sortien al govern d’aquí. Però la conclusió reconeixent de que Catalunya és “molt” solidària és podria treure de tots dos!
Si no ho entès malament, dia Solbes que l’actual model de finançament es va aprovar el 2001 sobre la base de població de 1999 i que ara ja estaria desfasat. És evident que en aquests 7 anys la població catalana ha augmentat moltíssim, fruit, sobre tot de la immigració vinguda d’altres països. I és sobre tot aquesta immigració la que ha fet saturar les aules i els centres ambulatoris, per la qual cosa hi ha més demanda de professionals del sector (ensenyants i metges i infermers) Només per això la despesa pública catalana creix considerablement!
De totes formes (hi ho deia l’altre dia) per aconseguir el millor finançament possible cal la unitat de tots els partits. El govern no pot quedar-se tot sol davant el de Madrid, per molta força que li donin els 25 diputats del PSC!
No fa gaires dies va ser el Conseller Castells el que parlava de que, de caler, primer triaria Catalunya que al PSOE. I ara ha estat el President Montilla qui ha dit que, si cal, posarà en problemes el govern de Rodríguez Zapatero! Dit això, a Arturo ja no li queden arguments i diu una cosa tant poc creïble com que “l’actual Estatut molesta els socialistes catalans i que avui, no l’aprovarien”. Evidentment és una afirmació gratuïta, sense arguments que la sostinguin.
Està clar que el govern català, de vegades, no diu tota la veritat. Em refereixo a la crisi de la sequera, la primera gran crisi que va aparèixer aquest any a Catalunya. Però una cosa es mirar de confondre a menys de dues-centes mil persones que fa o no fa és la població de les Terres de l’Ebre i l’altra cosa és mentir a la població de Catalunya. Fet que, sense cap mena de dubte, els portaria de cap a l’oposició a les properes eleccions autonòmiques.
Sobre la publicació de les balances fiscals (primer ho va fer el govern i després Madrid) cal dir que si fa o no fa, els resultats són els mateixos. És veritat que els resultats que va mostrar el govern de Madrid eren una mica més suaus que els que sortien al govern d’aquí. Però la conclusió reconeixent de que Catalunya és “molt” solidària és podria treure de tots dos!
Si no ho entès malament, dia Solbes que l’actual model de finançament es va aprovar el 2001 sobre la base de població de 1999 i que ara ja estaria desfasat. És evident que en aquests 7 anys la població catalana ha augmentat moltíssim, fruit, sobre tot de la immigració vinguda d’altres països. I és sobre tot aquesta immigració la que ha fet saturar les aules i els centres ambulatoris, per la qual cosa hi ha més demanda de professionals del sector (ensenyants i metges i infermers) Només per això la despesa pública catalana creix considerablement!
De totes formes (hi ho deia l’altre dia) per aconseguir el millor finançament possible cal la unitat de tots els partits. El govern no pot quedar-se tot sol davant el de Madrid, per molta força que li donin els 25 diputats del PSC!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)