És senzillament vergonyós! Els diaris no parlen res més de la de crisi mundial. De les injeccions de diners que fan els estats per a “salvar” els bancs “nacionals”. Les borses demostren el pessimisme del món de les finances marcant cada dia que passa nous mínims històrics. Jo sóc dels que crec que hi ha més pànic que crisi! Un exemple l’he viscut avui dissabte. He anat de restaurant amb la família perquè hi havia alguna cosa que celebrar. El restaurant estava ple com un ou. Una mica més, ahir no truco per a guardar plaça. Avui ens hauríem d’haver esperat... Com ho han fet tants d’altres que han arribat sense haver-la encarregat. Hem arribat a les 2. A les 3:30 encara hi havia gent que seient a taula!
No obstant hi ha altres indicatius que, evidentment, no es guien en el mateix criteri. Jo entenc que el món dels inversors, el de les grans finances, no opina el mateix. I possiblement si, tot sigui una cadena i uns acaben arrossegant els altres. Però diner sempre hi ha qui en té i en tindrà. Hi ha cases com la meva que, afortunadament, tenim llocs de treball força segurs. El màxim que podria passar és sofrir una congelació salarial. No seria el primer cop! Tenim préstecs als bancs, però les quantitats no són tan importants com per a que facin trontollar la nostra economia domèstica.
El preu del diner, aquesta setmana va ser abaixat pel Banc Central Europeu. Sinó recordo malament, ara està al 3,5 %. Això és per a que els bancs puguin obtenir diners més barats per a facilitar els préstecs a particulars i empreses. Però vet aquí que el preu que els bancs deixen a aquestes empreses i particulars, no s’ha abaixat. L’euribor, un dels principals indicadors (abans només es parlava de tipus d’interès) encara s’apuja. I això és degut a que hi ha bancs (els més forts) que també deixen diners. I aquest no han baixat els tipus. Crec que els estats (de forma coordinada) haurien de posar “fil a l’agulla” en aquest tema i obligar-los també a ells a fer-los baixar el percentatge dels seus guanys.
A ningú se li escapa que en època de vaques flaques sempre hi ha qui en surt guanyant. Tècnicament és impossible que tothom hi perdi. Segurament moltes multinacionals estant fent “l’agost”. On és més evident és el les petroleres. Avui llegia que a Espanya, 3, només 3, fixen el preu del 95 % del carburant que es subministra a les estacions de servei: Campsa (la reconvertida companyia del monopoli estatal), Repsol i BP (British Petrolium) A la pràctica, entre els tres, estan exercint una posició dominant al mercat i estableixen el preu de les benzines. Les lleis anti-monopoli de la UE no ho permeten, però ho fan igual. La repercussió en les butxaques dels consumidors és important. Sobre tot per aquells que depenen del cotxe per anar a treballar o simplement treballar. El preu del barril de petroli va arribar a pagar-se a quasi 150 dòlars/barril (si la memòria no em falla) Aquests dies ha baixat per sota dels 90! En canvi, el preu de les benzines i el gas-oil es manté pràcticament invariable. És cert que el dòlar, respecte a l’euro s’ha encarit, però la proporció no es ben bé la mateixa!
Fa temps algú plantejava fer un boicot a les principals companyies petroleres (però només es parlava de Campsa i Repsol) Ja sé que és difícil trobar estacions d’altres marques, però evidentment n’hi ha. Només un dubte: a qui compren els carburants? Perquè si ho fan a alguna d’aquestes tres, el boicot no serveix per a gaire. Caldria saber amb exactitud quines no depenen d’aquestes tres. Llavors es podria iniciar un boicot amb garanties!
dissabte, 11 d’octubre del 2008
divendres, 10 d’octubre del 2008
ELS TRANSVASAMENTS NO SÓN LA SOLUCIÓ O AIGUA CAP A LES NOSTRES PATATES
El Parlament Europea ha aprovat una resolució a instàncies d’un eurodiputat austríac del grup Popular sobre els transvasaments. No obstant, hi va haver-hi un paràgraf que algunes de ses senyories van considerar que no era oportú. El paràgraf en qüestió va quedar redactat així: “La construcció de transvasaments per al transport de l’aigua a grans distàncies no hauria de ser la solució al problema de la sequera”. Abans de passar a fer les meves valoracions sobre el tema, també voldria fer-me ressò sobre el que va dir el parlament sobre la construcció de macrourbanitzacions i camps de golf, referint-se a la disbauxa que hi ha a la Comunitat Valenciana sobre aquest tema i que ja havia sortit en altres ocasions: “Les urbanitzacions agressives contribueixen a l’escassetat dels recursos hídrics” y els exigeix “tenir en compte les consideracions relatives a l’aigua en la seva planificació de l’ús del sòl”
Per aquells que estem convençuts que això és així i no d’una altra manera, per molt bonica que ens vulguin pintar-la i revestir-la i per moltes urgències que diguin que hi poden haver, la resolució no aporta grans novetats.
Potser la única novetat, és que hagi estat, precisament un diputat del grup Popular (del qual el PP hi forma part) el que hagi presentat aquesta moció.
Si ens atenem als resultats (cal dir que hi van haver dues votacions separades i el resultat és sobre el paràgraf que he citat en anterioritat) 445 vots a favor, 178 en contra i 15 abstencions, podrem deduir que alguns grups (entre ells el socialista europeu) van votar diferent segons la seva nacionalitat. Així, un socialista de nom, com és el que va ser-ne primer secretari del PSC, Raimon Obiols, hi va votar en contra, com també ho va fer Ignasi Guardans de CiU.
En el cas del diputat del PSC, encara que en el congrés del partit del passat mes de juliol s’aprovés en la ponència política “que la interconnexió de xarxes només és faria en cas d’emergència nacional” (és a dir, el transvasament cap a Barcelona), Obiols, poden “al menys” abstenir-se, hi va votar en contra!
És evident que el “viver de vots” segueix existint a Barcelona i tota la seva àrea metropolitana i un vot en sentit contrari “estaria mal vist per al seu electorat (tant socialista com convergent), per molt que a les Terres de l’Ebre diguéssim una altra cosa i hi hagi una opinió prou generalitzada d’oposició frontal a qualsevol tipus de transvasament.
Així que “aigua per a les nostres patates” o per a “conservar els nostres vots” que, en aquest cas, si fa o no fa, ve a ser el mateix!
Per aquells que estem convençuts que això és així i no d’una altra manera, per molt bonica que ens vulguin pintar-la i revestir-la i per moltes urgències que diguin que hi poden haver, la resolució no aporta grans novetats.
Potser la única novetat, és que hagi estat, precisament un diputat del grup Popular (del qual el PP hi forma part) el que hagi presentat aquesta moció.
Si ens atenem als resultats (cal dir que hi van haver dues votacions separades i el resultat és sobre el paràgraf que he citat en anterioritat) 445 vots a favor, 178 en contra i 15 abstencions, podrem deduir que alguns grups (entre ells el socialista europeu) van votar diferent segons la seva nacionalitat. Així, un socialista de nom, com és el que va ser-ne primer secretari del PSC, Raimon Obiols, hi va votar en contra, com també ho va fer Ignasi Guardans de CiU.
En el cas del diputat del PSC, encara que en el congrés del partit del passat mes de juliol s’aprovés en la ponència política “que la interconnexió de xarxes només és faria en cas d’emergència nacional” (és a dir, el transvasament cap a Barcelona), Obiols, poden “al menys” abstenir-se, hi va votar en contra!
És evident que el “viver de vots” segueix existint a Barcelona i tota la seva àrea metropolitana i un vot en sentit contrari “estaria mal vist per al seu electorat (tant socialista com convergent), per molt que a les Terres de l’Ebre diguéssim una altra cosa i hi hagi una opinió prou generalitzada d’oposició frontal a qualsevol tipus de transvasament.
Així que “aigua per a les nostres patates” o per a “conservar els nostres vots” que, en aquest cas, si fa o no fa, ve a ser el mateix!
dijous, 9 d’octubre del 2008
FRAU ELECTORAL?
Les notícies sobre un possible frau electoral venen de França, més concretament de Perpinyà (Catalunya Nord) i la veritat, sobta que amb el control que exerceixen interventors i apoderats (al menys aquí al nostre país) puguin passar coses així. Però tot indica que, efectivament, hi va haver-hi frau. Al menys aquest ha estat el veredicte del Tribunal Administratiu de Montpeller que ha resolt la denuncia que havia interposat la segona força més votada a les passades eleccions municipals del mes de març passat.
Aquestes irregularitats (no presumptes perquè ja hi ha veredicte) van ser detectades al trobar a les butxaques i als mitjons d’un president de mesa paperetes del partit guanyador, el governamental Unió per un Moviment Popular (UMP) A més, aquest president de mesa es veu que era el germà del que va ser elegit alcalde Jean-Paul Alduy.
Jo que he estat present a la majoria dels comicis que s’han celebrat a partir de 1976, amb el referèndum sobre la reforma política, regularitats, el que es diu irregularitats, no n’he observat, però si he viscut moltes anècdotes.
La més “sonada” que recordo va ser a les eleccions municipals de 1983 a Santa Bàrbara. Una papereta de CiU, encapçalada per qui va ser alcalde més de 20 anys (sinó recordo malament) va aparèixer amb diversos noms tatxats. Però això no és el sorprenent, es clar, és que també hi havia 30 pessetes (cinc duros d’aquella època i una altra moneda de cinc pessetes més) Que cadascú pensi el que vulgui... Jo em vaig fer una idea...
L’única notícia que tinc de frau, és anterior a l’època democràtica. Va ser quan es votava la llei del referèndum nacional, crec que l’any 1965. La localitat Ulldecona. Us avançaré el resultat: més vots que electors hi havia! Em van explicar que l’alcalde, el “requeté” Ramon Forcadell va aparèixer a un col•legi electoral, acompanyat d’una petita comitiva i va preguntar com anava la votació. El president de la mesa li va respondre que bé, que la participació era bona. Llavors, Forcadell, va treure un grapat de vots afirmatius i, obrint la urna, les va tirar dintre entre rialles de tots els que eren presents.
Aquestes irregularitats (no presumptes perquè ja hi ha veredicte) van ser detectades al trobar a les butxaques i als mitjons d’un president de mesa paperetes del partit guanyador, el governamental Unió per un Moviment Popular (UMP) A més, aquest president de mesa es veu que era el germà del que va ser elegit alcalde Jean-Paul Alduy.
Jo que he estat present a la majoria dels comicis que s’han celebrat a partir de 1976, amb el referèndum sobre la reforma política, regularitats, el que es diu irregularitats, no n’he observat, però si he viscut moltes anècdotes.
La més “sonada” que recordo va ser a les eleccions municipals de 1983 a Santa Bàrbara. Una papereta de CiU, encapçalada per qui va ser alcalde més de 20 anys (sinó recordo malament) va aparèixer amb diversos noms tatxats. Però això no és el sorprenent, es clar, és que també hi havia 30 pessetes (cinc duros d’aquella època i una altra moneda de cinc pessetes més) Que cadascú pensi el que vulgui... Jo em vaig fer una idea...
L’única notícia que tinc de frau, és anterior a l’època democràtica. Va ser quan es votava la llei del referèndum nacional, crec que l’any 1965. La localitat Ulldecona. Us avançaré el resultat: més vots que electors hi havia! Em van explicar que l’alcalde, el “requeté” Ramon Forcadell va aparèixer a un col•legi electoral, acompanyat d’una petita comitiva i va preguntar com anava la votació. El president de la mesa li va respondre que bé, que la participació era bona. Llavors, Forcadell, va treure un grapat de vots afirmatius i, obrint la urna, les va tirar dintre entre rialles de tots els que eren presents.
CONCEPTE DE LIDERATGE
Pareix que Mas, líder de CDC, viu obsessionat amb el tema del lideratge. Segur del seu, critica constantment la manca del mateix de l’actual President del Govern Espanyol, Rodríguez Zapatero i també el del President de la Generalitat de Catalunya José Montilla. Evidentment entre les formacions socialistes i la nacionalista que lidera Mas hi ha un abisme fàcil de identificar. Mentre Convergència és va crear a l’entorn d’un líder natural, Jordi Pujol, al PSOE sobretot, amb més de cent anys d’història, cada cert temps, n’és elegit un per poder optar a la presidència del govern d’Espanya i al PSC li passa una mica el mateix. Aquesta forma diferenciada del concepte de lideratge és similar a la que existeix als Estats Units on cada partit elegeix el seu després d’unes primàries, també per optar a presidir la nació americana.
Mas, que ha estat un líder “fabricat a mida” pel seu antecessor i que fins ara no ha estat capaç d’ocupar càrrecs més enllà del seu partit, faria bé de preocupar-se més de la seva formació política, no sigui el cas que li surti “un pinyol” que li arrabassi el lideratge a la propera ensopegada!
Mas, que ha estat un líder “fabricat a mida” pel seu antecessor i que fins ara no ha estat capaç d’ocupar càrrecs més enllà del seu partit, faria bé de preocupar-se més de la seva formació política, no sigui el cas que li surti “un pinyol” que li arrabassi el lideratge a la propera ensopegada!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)