És senzillament vergonyós! Els diaris no parlen res més de la de crisi mundial. De les injeccions de diners que fan els estats per a “salvar” els bancs “nacionals”. Les borses demostren el pessimisme del món de les finances marcant cada dia que passa nous mínims històrics. Jo sóc dels que crec que hi ha més pànic que crisi! Un exemple l’he viscut avui dissabte. He anat de restaurant amb la família perquè hi havia alguna cosa que celebrar. El restaurant estava ple com un ou. Una mica més, ahir no truco per a guardar plaça. Avui ens hauríem d’haver esperat... Com ho han fet tants d’altres que han arribat sense haver-la encarregat. Hem arribat a les 2. A les 3:30 encara hi havia gent que seient a taula!
No obstant hi ha altres indicatius que, evidentment, no es guien en el mateix criteri. Jo entenc que el món dels inversors, el de les grans finances, no opina el mateix. I possiblement si, tot sigui una cadena i uns acaben arrossegant els altres. Però diner sempre hi ha qui en té i en tindrà. Hi ha cases com la meva que, afortunadament, tenim llocs de treball força segurs. El màxim que podria passar és sofrir una congelació salarial. No seria el primer cop! Tenim préstecs als bancs, però les quantitats no són tan importants com per a que facin trontollar la nostra economia domèstica.
El preu del diner, aquesta setmana va ser abaixat pel Banc Central Europeu. Sinó recordo malament, ara està al 3,5 %. Això és per a que els bancs puguin obtenir diners més barats per a facilitar els préstecs a particulars i empreses. Però vet aquí que el preu que els bancs deixen a aquestes empreses i particulars, no s’ha abaixat. L’euribor, un dels principals indicadors (abans només es parlava de tipus d’interès) encara s’apuja. I això és degut a que hi ha bancs (els més forts) que també deixen diners. I aquest no han baixat els tipus. Crec que els estats (de forma coordinada) haurien de posar “fil a l’agulla” en aquest tema i obligar-los també a ells a fer-los baixar el percentatge dels seus guanys.
A ningú se li escapa que en època de vaques flaques sempre hi ha qui en surt guanyant. Tècnicament és impossible que tothom hi perdi. Segurament moltes multinacionals estant fent “l’agost”. On és més evident és el les petroleres. Avui llegia que a Espanya, 3, només 3, fixen el preu del 95 % del carburant que es subministra a les estacions de servei: Campsa (la reconvertida companyia del monopoli estatal), Repsol i BP (British Petrolium) A la pràctica, entre els tres, estan exercint una posició dominant al mercat i estableixen el preu de les benzines. Les lleis anti-monopoli de la UE no ho permeten, però ho fan igual. La repercussió en les butxaques dels consumidors és important. Sobre tot per aquells que depenen del cotxe per anar a treballar o simplement treballar. El preu del barril de petroli va arribar a pagar-se a quasi 150 dòlars/barril (si la memòria no em falla) Aquests dies ha baixat per sota dels 90! En canvi, el preu de les benzines i el gas-oil es manté pràcticament invariable. És cert que el dòlar, respecte a l’euro s’ha encarit, però la proporció no es ben bé la mateixa!
Fa temps algú plantejava fer un boicot a les principals companyies petroleres (però només es parlava de Campsa i Repsol) Ja sé que és difícil trobar estacions d’altres marques, però evidentment n’hi ha. Només un dubte: a qui compren els carburants? Perquè si ho fan a alguna d’aquestes tres, el boicot no serveix per a gaire. Caldria saber amb exactitud quines no depenen d’aquestes tres. Llavors es podria iniciar un boicot amb garanties!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada