Ja fa molts d’anys, un dia em van dir que als jutjats usaven tecnologia “punta”. De punta de bolígraf, volia dir...
Realment penso que no és un tòpic. La informàtica va arribar a les administracions públiques ja fa unes dècades. Potser a les autonòmiques, fins i tot, abans que a la central, ja que com s’obrien de noves, calia dotar-les amb les noves tecnologies des del primer moment. No obstant, i de forma progressiva, es va anar dotant a les oficines del recursos necessaris per a augmentar l’eficàcia.
Però Justícia sempre ha anat per lliure. Si us faig un exercici d’imaginació i us demano això, que us imaginéssiu les dependències d’un jutjat, segurament us vindrà al cap taules plenes de papers i armaris plens de carpetes, lligalls, etc.
I penseu que hi ha casos que necessiten diversos toms. Recordo un el cas d’una empresa oleícola que, en un moment donat es va declarar secret de sumari. A partir de llavors van tenir que anar fent annexes (al tomo I, al II, etc.) Així fins 2 armaris plens de paperassa. Evidentment no és operatiu. Si s’ha d’anar a buscar la informació quan la necessites d’aquesta manera, es un començar i no acabar. I ja no diguem si es té que subministrar a un altre jutjat o administració. En aquest cas, on també intervenia l’Administració Tributària, es van tenir que anar fotocopiant document per document. I no es podia exterioritzar el servei per allò de la “privacitat de les dades”.
És un mal endèmic que es ve arrossegant des de sempre i caldria veure si els responsables han fet tot el possible per millorar aquestes condicions. I quan parlo de responsables no ho faig precisament dels administratius que hi treballen i que s’han tingut que adaptar a un sistema sovint caducat.
Els responsables caldria anar-los a buscar des de els titulars i responsables dels propis jutjats fins al Consell General del Poder Judicial i fins al alts càrrecs del Ministeri de Justícia començant pels propis ministres de la democràcia.
L’Agència Tributaria, administració que conec prou bé, va començar a incorporar les noves tecnologies així que van sortir les màquines necessàries. Recordo una de les primeres màquines per a gravar dades on anava integrat tot l’equip: pantalla, teclat, etc. Res a veure amb els PC’s actuals. Les gravacions es feien en uns disquets de la mida d’un “single” de música, per aquells que se’n recordin com eren aquests discs. I per als qui no, els diré que tenien unes mides aproximades d’uns 20 centímetres de costat (unes 8 polsades) Molt abans de sortir el discs informàtics de 5 i ¼ i 3 i ½, segurament més a la memòria del lector. Va ser quan estava Josep Borrell de director general (a finals de la dècada dels ’80) quan es va donar l’impuls definitiu a la informatització del Ministeri de Economia i Hisenda. Al cap de poc temps ja es podia recercar informació procedent de més de 30 orígens diferents!
L’exemple clar d’aquesta modernització està a l’abast de tots els ciutadans: la pàgina Internet o hi pots torbar qualsevol tipus d’informació referent a qualsevol tipus d’impost estatal, així com baixar-te programes, impresos i fins i tot trametre tot tipus de declaracions, pagaments, etc., sempre i quan es disposi del corresponent “certificat digital o firma electrònica”.
I un altre exemple d’ineficàcia per part de Justícia. L’AEAT té convenis signats amb la majoria d’administracions, organismes, etc., la qual cosa permet que, prèvia autorització de l’usuari (tornem a la protecció de dades) es puguin consultar per part d’aquest en l’àmbit de l’abast del conveni. Així s’eviten desplaçaments per part dels usuaris i perdre el temps entre unes i altres administracions. Justícia no disposa de conveni. Motiu? Ells ho sabran, però jo pregunto: Realment volen ser més eficients?
