Renoi quin enrenou s’ha muntat o dit en castellà: “Qué pollo que se ha montado”. I tot per unes declaracions de Montserrat Nebreda, ex fitxatge estrella de Josep Piqué, quan aquest comandava el PP català, ex candidata a presidir a Catalunya, etc.
I tot per considerar d’acudit l’accent de la Ministra de Foment Magdalena Álvarez. Evidentment hi ha coses implícites al naixement. Segons on neixes i segons el pares que tens, tindràs unes característiques o unes altres. La senyora Álvarez va néixer a Andalucia i per això té accent andalús. Com molts dels nascuts a Barcelona que parlen el català amb accent “pijo”. I això ho sabem molt bé els qui som de zones on la parla és de transició. A les Terres de l’Ebre parlem el que es diu català occidental, en contraposició al català oriental que es parla (qui el parli) a Tarragona, Barcelona o Girona. Aquí parlem d’una manera molt similar als de Lleida, però també amb els del nord de Castelló. Això sí, cada poble té les seves peculiaritats.
És veritat que molts d’humoristes fan servir l’andalús, perquè resulta, si més no, un idioma graciós. Pareix que un acudit contat amb accent sevillà tingui més gràcia... Però d’això a fer-ne burleta hi, té que haver-hi molt de camí...
Avui el Periódico de Catalunya, li posa una fletxa verda cap amunt a l’Alícia Sánchez-Camacho per expedientar la Nebreda. Discrepo. Jo hagués volgut veure si, la Nebreda, no hagués segut candidata a la presidència del PP i discrepar moltes vegades de la línia política d’aquest partit, l’actual presidenta, també l’hagués obert un expedient. La veritat és que tinc els meus dubtes...
La queixa de Javier Arenas, el líder del PP a Andalusia, s’entén més.
Recordo quan la gent de Lleida es queixaven de l’humor de Vicenç Cartanyà, personatge de l’actor i humorista Xavier Bertran. Hi ho feien perquè pensaven que hi feia burla.
El que queda clar és que amb la llengua no s’hi juga. Que cadascú de nosaltres emprem la nostra llengua de naixement i en això està una de les principals fonts de riquesa de la humanitat.
En quan a la Nebreda, volia afegir-hi un comentari propi meu, però pensava que, pot ser, no era adequat i fins i tot podia ser criticable. Així que posaré una cosa semblant a allò que penso d’ella, però de boca de Joan Ferran, portaveu adjunt del grup socialista al Parlament. Es pot llegir a l’entrevista que li fan, també avui, al Periódico: “És molt probable que Nebreda sigui protagonista de les fantasies sexuals de diputats socialistes”... I no cal que siguin ni diputats ni socialistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada