LA GOVERNABILITAT DEL PAÍS BASC

Als 4 dies d’haver-se celebrat les eleccions del País Basc, el panorama polític sobre qui serà el lehendakari, encara no està clar.
Una de les coses que en va sobtar més, sobre tot després de veure “els formatges” amb els resultats, va ser que mentre a Galícia havien tret representació parlamentària només 3 partits (suposo que de candidatures n’hi havia més), al País Basc, fins 7 formacions van repartir-se els escons (PNV, PSE, PP, Aralar, EA, EB i UPD). Això, de per si, i al menys que algun de tots tregui majoria absoluta (evidentment no és el cas) deixa oberta la porta als pactes entre les diferents partits. Però la cosa segueix complicant-se si se’n necessiten més de dos. I amb els resultats de diumenge a la ma, qualsevol acord de govern passarà per sumar al menys 3 formacions polítiques.
El PNV es veu legitimat per a reclamar la lehendakaritza per al seu candidat i president de l’Eusko Jaurlaritza en funcions, igual com reclamava CiU per al seu candidat Artur Mas. Però la presidència d’un govern en aquest país, no és per al líder de la formació que més vots aconsegueix, sinó per aquell que té més suports parlamentaris. O sigui, per aquell que en la seva investidura obtingui majoria absoluta en la primera elecció o majoria simple en la segona. A altres països com Israel també passa. Només cal veure qui va guanyar les passades eleccions i qui serà el primer ministre...
Ahir Iñigo Urkullu, president del partit, va titular de “cop de ma electoral” d’haver un acord entre el PSE i el PP per donar-li la presidència al candidat socialista Patxi López. No puc menys que recordar que “aquí” les reaccions van ser molt similars. No sé si serà cert, però es diu que Marta Ferrusola va exclamar: “Ens han entrat a robar a casa”.
I per a mi, aquest és el gran error de molts partits polítics quan estan acostumats a manar i molt poc a fer oposició. Llavors, resulta que no estan preparats per exercir el paper de “figurants” en el lloc del de “protagonistes”.
També deia Urkullu que a Catalunya el pacte fa ser entre socialistes, republicans i comunistes, mentre que al País Basc serà entre el PSE, PP i UPD (Unió, Progrés i Democràcia, el partit que lidera la exsocialista Rosa Díez)
És veritat, a mi, a priori, un pacte socialistes-PP no m’agrada. Aquí a Catalunya el rebutjo totalment (encara que aquí sembla impossible que s’arribi a produir) Però també refuso un pacte entre el PSC i CiU!
Però a cada lloc la realitat és molt diferent i per tant s’han d’analitzar els fets concrets que s’han produït. D’entrada, els únics partits que han tingut víctimes a les seves files han estat els socialistes i els populars... Potser vist des d’aquí i d’una manera freda, no sigui tan important, però segur que per al PSE i el PP basc, té la seva importància.
També trobo legítim que un candidat aspiri a governar. Patxi López és va presentar per a ser lehendakari, com també el popular Antonio Basagoiti i, fins i tot Javier Madrazo de Ezker Batua podien aspirar, legalment, a la presidència basca.
Euskadi, a partir de la constitució del seu parlament, primer i del govern després, segons siguin els parits que formin govern, pot arribar a ser “una olla a pressió” plena d’incertesa i a saber què més...
L’altre dia, en un dels meus escrits parlava “d’anomalies electorals”. L’alternança política és també una prova de bona salut democràtica.
Encara que, repeteixo, en pacte entre el PSE i el PP, no m’agrada. Personalment preferiria un entre el PSE i el PNV, però amb López de president. A manca d’una solució millor, es clar!

(la imatge correspon a l'arbre de Guernica)

EL PP I LA JUSTÍCIA

Ahir, el diari digital progressista el Plural, encetava un debat. I ho dic així perquè feia una pregunta i ja sé sap que “una pregunta vol una resposta: “Tracta la Justícia amb guant blanc els casos de corrupció del PP? Fins i tot, l’enquesta que, normalment fan cada dia (de vegades es repeteix durant un parell de dies) feia la mateixa pregunta. La resposta meva va ser afirmativa: Sí! De fet, quasi el 90 % dels que van contestar ho van fer en el mateix sentit. També cal incidir en el que ja he dit abans: el diari és progressista. I, normalment, les enquestes sempre donen uns resultats propers al 90, 10, a favor de les tesis més properes al socialisme i en contra dels populars.
Però jo vaig votar que sí, perquè realment hi estuc convençut! Abans de que els casos de corrupció del PP (demostrats a Madrid i València) s’aturessin per la proximitat de les eleccions al País Basc i Galícia, si ho recordeu, el PP demanava al jutge Garzón que es desinhibís de la causa. Ells al•legaven que “el jutge Garzón” era incompetent perquè, entre els imputats hi havia càrrecs electes del partit i, per tant, aforats. En aquest cas, a més de demanar el corresponent permís per a ser jutjats a la cambra d’on ostenten la representació, cal també, que els jutgi el Tribunal Suprem espanyol o el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat de la qual siguin diputats al seu parlament.
Però jo creia llavors i ho crec ara, que tant la fiscalia com la judicatura, sense deixar de complir les seves obligacions, es clar, ja que llavors podrien caure en prevaricació, es miraran amb “carinyo popular” els diferents casos, mirant de fer-los el menys mal possible. No obstant, la majoria d’adscrits a totes dues carreres (els magistrats i jutges per un costat i els fiscals per l’altre, tenen més tendència conservadora que progressista)
Avui mateix, l’edició digital del Periódico de Catalunya, ja diu que “la fiscalia no veu indicis contra diputats o senadors en la trama de corrupció del PP”.
Llavors cal fer-se una pregunta clau: Així, els que van actuar, ho van fer per pròpia iniciativa? Els que van espiar a regidors de la Comunitat de Madrid, els que van cometre irregularitats comptables i administratives, ho van fer sense l’ordre directa de un superior seu? Mireu, jo no me ho crec. Quin benefici podien obtenir per fer el que van fer? Algú s’arriscaria a fer una cosa punible judicialment si no en treu un benefici propi o no li és ordenat des d’un lloc d’autoritat (o govern?) Algú s’arriscaria per les bones tenir que anar a la presó per res? I és evident, sobre tot amb el cas d’espionatge de Madrid que per sobre dels qui van realitzar les escoltes, hi havia uns interessos polítics, primer, per defensar el seu càrrec (o “menjadora”) ala vegada que es treien de davant un possible rival al fer públiques segons quines conductes o actituds d’aquest darrer.
Si ens remuntem a la història, veurem com dirigents socialistes com Javier Barrionuevo, ministre de l’Interior i Rafael Vera, director general de Seguretat, van acabar a la presó. Mentre que no recordo que es prengués cap mesura similar en contra d’alts càrrecs del PP, encara que, els populars, hagin estat implicats diverses vegades.
El cas més flagrant és el de Carlos Fabra president per herència de la Diputació de Castelló (el seu iaio i el seu pare també van ocupar el càrrec) Imputat en tota mena de casos, el jutjat de Nules (què és el que li pertoca jutjar), està quasi sempre vacant. Els jutges, al poc de prendre possessió de la plaça, ja demanen el trasllat a un altre jutjat. Perquè serà?
Un altre cas que encara no ha arribat als tribunals, és el de José Maria Aznar, tot hi haver-se creat una plataforma ciutadana, amb el suport d’Izquierda Unida que l’implica en la guerra il•legal de l’Iraq i, en conseqüència, amb crims contra la humanitat.
(La imatge que il•lustra el text és un acudit del Faro, humorista gràfic de Diari de Tarragona)

MENÚ CONTRA LA CRISI

Ahir, als cotxes aparcats prop del Mercadona, al barri de Ferreries, algú els va deixar una nota publicitària. És d’un restaurant situat al costat de l’Ebre, al mateix barri que, segons l’anunci, donen menús a 1 i 2 €. Segurament et resulta més barat que fer-te el menjar tu mateix. El que no especifica el pamflet és si inclou els complements (pa, aigua, cafè, etc.), segurament que no. Aparentment és tots els dies feiners de la setmana.
Aquí està per si algú vol anar i preguntar...

ATENCIÓ: OBRES!

Aquest matí, pujant cap a Tortosa per la Charly 12 (així és com es coneix en l’argot de la policia la C-12 o l’Eix de l’Ebre), en dos punts diferents, he pogut veure una escampada de senyals, evidentment, a l’altre costat de la tanca de protecció (per l’altre costat tant temuda i odiada pels motoristes) De retorn cap a Amposta, sobre 2/4 de 12 del migdia (avui hi tenia feina) he pogut comprovar “in situ” el motiu el motiu de tanta senyal. Abans d’arribar a la rotonda d’accés al pont del Mil•lenari, ja s’advertia als conductors que s’estaven fent obres. He tingut que parar a dintre de la rotonda. El cotxe de davant de mi s’ha parat talant la sortida als que baixen de la Raval de Cristo. He pensat que la cosa molt lògica no era. Si el codi de circulació prohibeix aturar-se dintre de la rotonda, com es podia posar tota una cua de cotxes parada al seu interior? Com no havia algú regulant la circulació? De sobte, he vist com estaven podant el darrer arbre abans d’incorporar-te a la rotonda, segons arribes d’Amposta. El que l’estava podant (acció prèvia a tallar-lo de forma definitiva) anava totalment equipat i es sostenia a sobre d’una cistella d’aquelles que porten determinats camions per a realitzar feines en altura. I sobre la carretera, ocupant parcialment el carril dels cotxes hi havia 6 persones mirant-s’ho! He pensat que el tòpic, una vegada més és feia realitat. M’ha sabut greu no poder fer una fotografia per il•lustrar aquest text. Els 6 homes (no he distingit cap dona) portaven armilles reflectants de dos colors: grogues i taronges. Per un moment he pensat que quasi pareixia més un equip de bàsquet que tècnics de carreteres. I com tots estaven mirant cap a munt, pareixia que estiguessin mirant si baixava la pilota...
Per l’altre costat, pels que venien d’Amposta i Ulldecona, si que hi havia un obrer tallant el trànsit i donant-los pas quan calia.
A la rotonda de Vinallop, on surt la carretera que va a Santa Bàrbara i Ulldecona, més vehicles aturats i més operaris. Tampoc aquí li estaven fent massa cas als cotxes que s’apropaven en un o l’altre sentit. I de moment, pareixia que s’ho miraven més (segurament realitzant estudis previs de com començar l’actuació) que no fent treballs pròpiament dits.
A mesura que passin els dies veurem com les obres aniran avançant. No sense ocasionar les molèsties oportunes a la circulació rodada. Llavors s’aniran aclarint les incògnites. Encara que tot pressuposa que és per portar a terme l’anunciada remodelació de l’accés al pont del Mil•lenari i, també per eixamplar la rotonda de Vinallop.
Penso que totes aquestes obres s’haurien pogut estalviar si, de primera hora, quan és va projectar l’Eix de l’Ebre, s’hagueren tingut en compte...
Però mirem-ho per la part positiva. Durant uns dies donarà feina a un bon grup d’operaris. Encara que, a l’hora de la veritat, només acabin treballant uns pocs i els altres mirant-s’ho!