LA GOVERNABILITAT DEL PAÍS BASC

Als 4 dies d’haver-se celebrat les eleccions del País Basc, el panorama polític sobre qui serà el lehendakari, encara no està clar.
Una de les coses que en va sobtar més, sobre tot després de veure “els formatges” amb els resultats, va ser que mentre a Galícia havien tret representació parlamentària només 3 partits (suposo que de candidatures n’hi havia més), al País Basc, fins 7 formacions van repartir-se els escons (PNV, PSE, PP, Aralar, EA, EB i UPD). Això, de per si, i al menys que algun de tots tregui majoria absoluta (evidentment no és el cas) deixa oberta la porta als pactes entre les diferents partits. Però la cosa segueix complicant-se si se’n necessiten més de dos. I amb els resultats de diumenge a la ma, qualsevol acord de govern passarà per sumar al menys 3 formacions polítiques.
El PNV es veu legitimat per a reclamar la lehendakaritza per al seu candidat i president de l’Eusko Jaurlaritza en funcions, igual com reclamava CiU per al seu candidat Artur Mas. Però la presidència d’un govern en aquest país, no és per al líder de la formació que més vots aconsegueix, sinó per aquell que té més suports parlamentaris. O sigui, per aquell que en la seva investidura obtingui majoria absoluta en la primera elecció o majoria simple en la segona. A altres països com Israel també passa. Només cal veure qui va guanyar les passades eleccions i qui serà el primer ministre...
Ahir Iñigo Urkullu, president del partit, va titular de “cop de ma electoral” d’haver un acord entre el PSE i el PP per donar-li la presidència al candidat socialista Patxi López. No puc menys que recordar que “aquí” les reaccions van ser molt similars. No sé si serà cert, però es diu que Marta Ferrusola va exclamar: “Ens han entrat a robar a casa”.
I per a mi, aquest és el gran error de molts partits polítics quan estan acostumats a manar i molt poc a fer oposició. Llavors, resulta que no estan preparats per exercir el paper de “figurants” en el lloc del de “protagonistes”.
També deia Urkullu que a Catalunya el pacte fa ser entre socialistes, republicans i comunistes, mentre que al País Basc serà entre el PSE, PP i UPD (Unió, Progrés i Democràcia, el partit que lidera la exsocialista Rosa Díez)
És veritat, a mi, a priori, un pacte socialistes-PP no m’agrada. Aquí a Catalunya el rebutjo totalment (encara que aquí sembla impossible que s’arribi a produir) Però també refuso un pacte entre el PSC i CiU!
Però a cada lloc la realitat és molt diferent i per tant s’han d’analitzar els fets concrets que s’han produït. D’entrada, els únics partits que han tingut víctimes a les seves files han estat els socialistes i els populars... Potser vist des d’aquí i d’una manera freda, no sigui tan important, però segur que per al PSE i el PP basc, té la seva importància.
També trobo legítim que un candidat aspiri a governar. Patxi López és va presentar per a ser lehendakari, com també el popular Antonio Basagoiti i, fins i tot Javier Madrazo de Ezker Batua podien aspirar, legalment, a la presidència basca.
Euskadi, a partir de la constitució del seu parlament, primer i del govern després, segons siguin els parits que formin govern, pot arribar a ser “una olla a pressió” plena d’incertesa i a saber què més...
L’altre dia, en un dels meus escrits parlava “d’anomalies electorals”. L’alternança política és també una prova de bona salut democràtica.
Encara que, repeteixo, en pacte entre el PSE i el PP, no m’agrada. Personalment preferiria un entre el PSE i el PNV, però amb López de president. A manca d’una solució millor, es clar!

(la imatge correspon a l'arbre de Guernica)