LES MUNICIPALS A AMPOSTA. FOTO DE “FAMÍLIA” DEL PSC

Aquest matí, a les escales de la Casa Consistorial d’Amposta, els integrants de la llista del PSC han acudit per a fer-se la foto oficial així con d’altres d’individuals.

Com que Toni em segueix vetant a que faci pública la candidatura i la foto oficial, evidentment no la tinc, ja que jo també hi era, us en faig un avançament.

L’anècdota, si ho voleu dir així, la protagonitzat Lluïsa Lizárraga. La diputada ha estat l’última en arribar. 

IRENE RIGALL ESTÀ DESAPAREGUDA

(Rebut de Gustau Moreno)

Hola,
Sóc en Jordi, el marit de la Irene Rigall. Us escric a tots els contactes de la seva conta de hotmail. La Irene està desapareguda. Va ser vista per última vegada el dimecres 16/03/11 cap a les 16:30h, al barri de Sant Narcís, Girona. Està desorientada, com si tingués amnèsia. Intentem localitzar-la. Portava anorac beix, uns pantalons grisos i esportives clares. Medeix entre metre seixanta i setanta. Complexitat prima, 31 anys.

Si la veieu o en sabeu qualsevol cosa, si us plau, truqueu als mossos (972.40.13.71) o el 112 (emergències).

LES ELECCIONS MUNICIPALS. L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA

Espero que a més d’un li estranyi el títol d’avui. Què pinta l’Agència Estatal d’Administració Tributària (l’AEAT) en unes eleccions municipals? Molt fàcil. L’Administració de Tortosa és un viver de polítics municipals força important.

En aquest moments tenim a Josep Maria Lleixà, actual alcalde de Mas de Barberans, candidat a la reelecció i que ja havia estat regidor de cultura a les legislatures de 1995-1999 i 1999-2003.

També Genoveva Margalef, actualment encara en espera de destinació, va ser regidora del Perelló entre 2003 i 2007. L’any 2007, gràcies a un pacte amb ERC va ser dos anys alcaldessa i el altes dos ha format part de l’equip de govern com a regidora un altre cop. També va ser l’anterior directora de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (l’IDECE)

Enric Povill també fa unes legislatures va encapçalar la llista de CiU a Paüls, d’on va ser-ne regidor. Actualment també n’és regidor i tot i que no li he preguntat, suposo que repetirà.

Consol Cordero, qui va ser la número dos de la candidatura del PSC a l’Ajuntament de Tortosa només pel darrere de Joan Sabaté i que ha estat 8 anys de regidora (la primera legislatura com a regidora de governació), també va passar per l’AEAT abans d’incorporar-se a Ensenyament.

Jo mateix he estat 8 anys de regidor a l’oposició de l’Ajuntament d’Amposta amb el PSC.

Finalment, i com a novetats, qui és l’administrador (o sigui el cap de l’administració) serà també el cap de llista del PP, tal i com ja vaig anunciar en aquest mateix blog.

L’última “incorporació” a la vida política municipal serà Joaquín del Pino que anirà en un lloc de sortida a la llista de CiU a l’Ajuntament de Tortosa, llista encapçalada per l’actual alcalde Ferran Bel. Del Pino, que torna a ser delegat territorial de la Federació Catalana de Futbol, ja que anava en la llista guanyadora després de celebrar-se les eleccions diumenge passat. Segons ha dit té previst renunciar al càrrec de delegat si surt regidor i CiU acaba governant la capital del Baix Ebre.  

D'altres companyes i companys com Rosa Sancho i Josep Maria Aiximeno i Guillermo Villamora també han han format part de candidatures municipal, però no han sortit càrrecs electes. 

Com es pot veure, de tot i variat.   

(La foto correspon a la vaga de funcionaris del 8 de juny de l'any passat)      

LES MUNICIPALS. EL JOC BRUT

Els de CiU a Amposta sé saben dominadors absoluts de la situació. Controlen tot allò que sigui controlable sempre mirant el seu propi beneficis que no és altre que seguir governant la ciutat. El preu que s’hagi de pagar per aconseguir-ho, és el de menys.

El que costa fer una llista electoral només ho saben els que ho intenten. Els responsables de cada partit han de fer una mena de trencaclosques i mirar d’encaixar cada una de les peces electorals que no són d’altres que els components de la llista. La dificultat o la facilitat a l’hora de confeccionar la llista és directament proporcional a la implantació del partit.

És fàcil fer llistes posant amics i familiars, però quan s’intenta fer una llista el més plural possible, de vegades surten imprevistos que fan que l’hagis de retocar una vegada i una altra.

El PSC d’Amposta no s’escapa d’aquesta mena de coses. El cap de llista i primer secretari del partit, abans no ha tingut la llista tancada, ha hagut de suar de valen. Durant diversos mesos ha estat parlant amb gent independent a qui creia ideològicament pròxima o al menys, amb ganes de treballar per Amposta i fer-ho d’una forma diferent a com ho han fet els diferents governs municipals que hi ha hagut en els darrers 24 anys a la nostra ciutat. No sempre se’n ha sortit.

Alguns dels qui ha parlat no volen fer pública la seva afinitat política, no sigui que a “algú” no li agradi. Vaja, que no són tot el valents que caldria ser! Però d’altres, després de dir-li que sí, que aniran a la llista (cap d’ells havia d’ocupar un lloc rellevant), s’han tornat enrere perquè “se’ls hi ha promès un lloc de treball en cas de tornar a guanyar”. Increïble que al segle XXI passin aquestes coses, però passen... Com és veu, a l’hora de la veritat no hi ha ideologia ni afinitat que pugui competir amb una promesa. Al menys que s’acabi complit...

Però no només el nostre partit ha estat “atacat” externament. Ara fa quatre anys, el PP d’Amposta va aconseguir el sí d’un conegut empresari per a encapçalar la llista amb un mínim de garanties d’èxit. A aquest empresari sé li va comunicar per mig d’un soci (ja difunt) que des de CIU o es veia “amb bons ulls” que agafés aquella responsabilitat. Finalment hi va renunciar i el cap de cartell del PP va ser el mateix que havia estat feia 4 anys i que no havia aconseguit sortir-ne regidor.

Recordo que passades les eleccions, al carrer la Ràpita de Tortosa, molt prop d’on jo treballo vaig trobar a un militant històric del PP de la capital del Baix Ebre. No diré qui era aquest militant però el seu nom tindria certa similitud amb les sigles del seu partit. Em va preguntar pels resultats d’Amposta i, evidentment, varem parlar de que, per segona legislatura seguida el PP s’havia quedat sense representació. Quan li vaig explicar el que us acabo d’explicar a vosaltres, la seva resposta va ser: “Sí, alguna cosa he sentit...”. Per tant, no són ni fantasies ni converses de bar. Són fets reals. Poc demostrables, això sí, però reals.