diumenge, 6 de maig del 2012
dissabte, 5 de maig del 2012
EL TRACTE QUE ENS DISPENSEN...
Sorpresa! Ahir, en obrir la bústia per veure
si tenia correspondència, al seu interior estava l’agenda cultural de la nostra
ciutat. A l’acte vaig pensar: “Mira, la moció que van presentar els meus
companys del grup municipal del PSC ja ha fet efecte”. Però con diuen els
castellans “mi gozo en un pozo”. Res de tot això. Qui havia dipositat l’agenda
a la meva bústia ho havia fet erròniament, ja que portava el nom d’un veí amb
nom i cognoms similars als de la nostra família.
La moció a la que em referia anava sobre els
tracte que haurien de rebre els exalcaldes i els exregidors de la nostra ciutat
als actes oficials. Sobre tot els exalcaldes que només n’hi ha 3, però també
als regidors als qui ens tenen totalment oblidats (o quasi, després ho explicaré)
Però com que l’únic alcalde del seu partit ja el conviden, em refereixo al Sr. Roig i Gualdo, des del protocol del
nostre ajuntament, tampoc cal preocupar-se més.
Avui he parlat amb l’Antoni Espanya, el
portaveu del grup municipal i li he mencionat el tema. M’ha dit que primer s’ha
d’elaborar un reglament des la Regidoria de Mitjans de Comunicació i que el
compromís que van agafar va ser que estaria enllestit abans de Festes Majors.
Veurem com queda tot plegat.
Quan era regidor l’excusa que tenia la
Regidoria de Cultura per a no fer-me arribar l’agenda cultural és que me la
deixaven a la meva carpeta “oficial”. Només hi havia un problema. L’agenda,
encara que estigués enllestida dies abans, no la deixaven fins el darrer dia
del mes. Si el ple ja s’havia fet i no tenies cap comissió informativa fins al
cap de 2 o 3 setmanes (de vegades el ritme de convocatòria de comissions
informatives era aquest), passaves un bon grapat de dies sense tenir-la, al
menys que l’agafessis d’algun establiment comercial.
Un altre exemple del tracte que rebem. Fa unes
setmanes, via Facebook, la persona encarregada del protocol, un càrrec de
confiança, es va posar-se en contacte amb mi per a demanar-me el bombí que ens
va entregar l’ajuntament farà ara 3 anys. L’excusa és que aquest complement del
vestit de la festa del “Mercat a la Plaça”, és propietat municipal. Aprofitant
la visita d’Antoni Espanya, li he donat per a que els hi dones i, al mateix
temps, “se’l confitessin”. Va ser la pròpia regidoria la que va promoure que
tots els regidors (l’alcalde va ser una excepció) portéssim el bombí què, per
tal que ens anés bé, ens van mesurar el perímetre del cap. Per tant, el bombí
que “custodiava”, així com els dels altres exregidors (a qui em consta que també
els hi ha demanat), igual no els hi va bé als nous regidors, a part,
evidentment, que és una peça de “segona ma”.
Personalment penso que des del protocol
municipal s’hauria de convidar-nos (o al menys fer-nos saber, quan hi ha
inauguracions, visites oficials de personalitats i altres actes protocolaris.
Això sí, la darrer paraula d’assistir-hi o no sempre serà nostra que, segons
sigui la importància o conveniència, hi anirem o no. Ara mateix de ganes de
veure a segons qui, no en tinc cap ni una.
COSETES DE LA GALERA
Dissabte passat, mentre dinava amb bons amics
i amigues a Ulldecona, em van preguntar que sabia sobre les cases dels costat
del barranc que corrien perill de caure. Em va explicar el meu interlocutor que
va sortir per la televisió tot just després d’unes imatges de Barberà de la
Conca que, com sabeu, una gran esquerda està partint el poble en dos. Ell no ho
havia vist, però li havia dit un familiar seu. Li vaig dir que no sabia res,
però que de cases al costat del barranc sempre n’havien caigut. No era cap
novetat. Ell mateix recordava que varem parlar d’aquest tema no feia gaires
setmanes en una visita conjunta que férem al pont per a, posteriorment, anar
veure altres restes arqueològiques de la Via Augusta i també a la partida de l’Arion.
Però aquesta setmana la meva dona em va portar
un full del Diari de Tarragona de dilluns 30 d’abril amb el titular: “Els despreniments al barranc de la Galera posen en perill cases pròximes”.
Recordo que quan era menut, un dia, mentre estàvem
a l’escola, algú va dir que havien caigut cases del costat del barranc, les més
properes al pont, al començament del carrer Soledat. Va ser la primera vegada
que vaig tenir-ne coneixement. Des d’ençà han caigut cases d’altres vegades,
per sort, sempre deshabitades. Imagino que els geòlegs trobarien les claus del
problema en dos factors principals: el tipus del terreny on “descansen” les
cases y l’efecte de l’aigua, bé sigui per les pluges o bé per l’efecte de les
barrancades.
El setmanari la Veu de l’Ebre, en la seva
darrera edició d’ahir mateix, fent balanç de l’edició d’aquest any de la fira
de la terrissa, ho titulava així: “El nucli antic de la Galera es queda menut
en la dinovena edició de la Fira de la Terrissa”. Què? Com? Hi ha un cas antic
a la Galera i jo sense assabentar-me! I eixample, n’hi ha?
A la Galera, des de sempre el que hi ha hagut
és “raval”. Els galerencs hem anomenat sempre “la raval” a les cases que hi ha
més enllà del barranc, segons es va cap al Sud.
No crec que millor que “cas antic” s’hauria d’haver
dit “centre de la població”. Els “quatre cantons” que és la cruïlla entre el
carrer Major i el carrer Centre, sempre s’ha considerat el centre de la població.
La Galera no ha patit grans canvis per haver de recórrer a canviar alguns
conceptes del poble.
Més informació: http://www.324.cat/noticia/1724158/montsia/Una-vintena-de-cases-de-La-Galera-estan-en-perill-desfondrar-se-pels-despreniments-i-el-mal-estat-del-barranc
Més informació: http://www.324.cat/noticia/1724158/montsia/Una-vintena-de-cases-de-La-Galera-estan-en-perill-desfondrar-se-pels-despreniments-i-el-mal-estat-del-barranc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)