 |
| Concentració del 15-M a Amposta l'any passat. |
|
El col·lectiu d’indignats ha volgut celebrar
el primer aniversari ocupant les places, tal i com ho van fer un any enrere.
Ahir la Sexta ha fet un ampli reportatge d’aquest
fet amb referència especial a Madrid i Barcelona que, per ser les dues ciutats
més importants, també la participació ciutadana va ser la més nombrosa.
Però més enllà del fet d’ocupar pacíficament
les places més emblemàtiques: a Madrid la Puerta del Sol (o Sol, com diuen
ells) i a Barcelona la plaça de Catalunya, hi van haver dos fets que no vull
passar per alt.
Un es va produir al mateix Madrid. De fet, no
crec que cap dels manifestants se’n assabentessin, ja que es tracta de la
informació que va donar Tele Madrid, una de les cadenes que més manipulen la
informació. Segons explica el Plural, el canal autonòmic va fer servir una enquesta de fa un any per a desprestigiar el moviment. Evidentment, al
principi, el moviment no comptava amb tantes simpaties com al final o com ara.
La segona, sobre València. Rita Barbera, l’alcaldessa,
va ordenar omplir la plaça de l’Ajuntament de la capital del Túria amb una mascletà que havia d’esclatar en honor de la mare de Déu dels Desemparats (la
txaperudeta), patrona de la ciutat. Es pensava que així els membres del
col·lectiu no l’ocuparien. Res més lluny, hi van entrar i van retirar els
petards. Per a què no sigueu malpensats, us diré que era el primer cop que l’ajuntament
valencià pretenia fer un acte com aquest i què, finalment, va acaba fent.
A Madrid, després del pacte amb l’Espe, els
indignats havien de marxar a les 10 de la nit. Es van fer les 12 i pràcticament
ningú se’n havia anat. Finalment, la majoria van decidir anar a dormir a casa i
només uns 300 van preferir quedar-se a dormir allí. Abans de les 11 la policia
Nacional va desallotjar-los de la plaça usant, com quasi sempre, una violència
desmesurada.
En canvi a Barcelona s’ha pactat que es poden
quedar fins dimarts que és quan es commemora el començament del moviment d’indignats
o 15-M. Veurem que passa.
Però a l’hora de fer balanç, no s’han complert
les expectatives que es van fixar un any enrere. Una de les coses que es
demanaven era una “democràcia real” (hi ha un col·lectiu que es diu “Democracia
Real, ya”) Les eleccions es segueixen fent amb el mateix format de sempre i els
partits majoritaris sempre tenen les de guanyar. Tampoc no han aconseguit que
els imputats no puguin anar a les llistes o el que és el mateix, no puguin ser
elegits.
L’única cosa on s’han vist avanços
significatius és en els desnonaments d’habitatges i l’aprovació de la dació per
a casos molt concrets.
Des del meu punt de vista poc bagatge per a
tanta moguda.
Però encara hi ha un fet molt més significatiu
i que no es va poder aturar: la victòria del PP a l’11-M que ha permès al
govern que encapçala Rajoy fer tota una sèrie de retallades en drets socials i
laborals sense precedents a la història d’aquest país.
No cal seu un linx per adonar-se que amb el
govern del PP estem molt més malament que quan els socialistes governaven i, si
el 15-M va repercutir en algun partit, va ser per a que la derrota socialista
fos molt més gran de la prevista i l’obtenció de la majoria absoluta per part
dels populars que les permet fer les polítiques neoliberals d’austeritat sense
cap tipus d’oposició.
Del moviment del 15-M hom esperava que es
produís un canvi, sinó radical, al menys significatiu que permetés canviar
moltes coses de l’actual sistema arcaic de la nostra societat. S’ha vist que no
ha estat així.
