Ahir em vaig donar de baixa del Canal +. Després de diversos dies de buscar com ho podia fer, finalment vaig trucar al telèfon d’atenció al client 902 11 00 10. Abans vaig buscar per diversos fòrums d’ Internet la manera de poder-ho fer i cap acabava de concretar la forma. N’hi havia de molt vells i, per tant, totalment desfasats. Aquest número de telèfon pot trobar-se al plec de condicions que Canal + té penjat a la xarxa. Però cuita! Ni el número de fax ni el correu electrònic són correctes. Sembla ser que la plataforma digital vol que els acabis trucant
Per a què? Per a oferir-te la possibilitat de continuar encara que sigui contractant un paquet més petit, però també per a que els deixes els darrers beneficis, ja que els telèfons 902 són de pagament i com més llarga és la trucada, més diners reverteixen.
La senyora que em va atendre, va preguntar-me el motiu pel qual em volia donar de baixa. La meva resposta va ser curta i concisa: “Per culpa de Rajoy”, li vaig dir. Ràpidament va intuir que era funcionari i varem empatitzar. És va solidaritzar amb la meva situació i em va dir que el seu marit estava a l’atur. Jo també em vaig solidaritzar amb ella.
Mentre em tramitava la baixa, m’anava preguntat coses com per exemple: “Què és el que vostè més mira de Canal +?” “Li agrada el futbol?”... I d’altres com: “A partir delmes de setembre caldrà pagar una quota d’uns 100 euros (ella em va dir la quantitat exacta), per als nous abonats”.
Finalment vaig aconseguir el meu propòsit:
“La baixa ja està tramesa. A partir del mes d’agost ja no sé li cobrarà
el rebut. Li trucarem per a dir-li com por tornar el descodificador”.
Mirant-ho bé, no va ser tan complicat
con es deia per alguns fòrums: “Què si no responien mai”....”Què
si t’anaven passat d’un a l’altre”...” Què si et penjaven”... Hi
havia que donava una solució ràpida i imagino que eficaç: “Dona ordre
al banc de no pagar més rebuts i veuràs com et donen de baixa”. No va
caler.
Evidentment, si Rajoy ens segueix retallant el sou (no descarto que es tornin a produir properament, ja que, pel que sembla, retallar és l’única cosa que sap fer el seu equip econòmic) hauré de suprimit alguna d’aquelles coses que la societat del benestar (i de consum) em va fer creure que eren necessitats bàsiques i que no es podia viure sense elles: Internet, telèfon mòbil, etc. Serà difícil habituar-me, ja que, per a una persona com jo que tinc la necessitat d’escriure cada dia per a donar-vos la meva opinió sobre temes polítics, d’actualitat, etc., deixar-ho de fer em costarà molt, la veritat.
Però la culpa, com ara, serà de Rajoy, però també de tots aquells que el van votar atrets pels seus cants de sirena i sense preveure el que realment podria passar quan arribés al govern.