FOTOS MANIFESTACIÓ 19-07-2012

LA PENÚLTIMA MENTIDA DEL GOVERN (19-07-2012)

Ahir dimecres,  Sméagol Montoro, es va atrevir a dir que sinó s’apugen els impostos, els funcionaris no podran cobrar les nòmines.
Hi ha qui ràpidament ha tret una conclusió: “És una forma de dividir-nos, ara que els ciutadans havien comprés la situació i ens estaven recolzant”.
Evidentment es tracta de la penúltima mentida del govern de Rajoy. Ja sabeu que mai s’ha de posar l’última, perquè segur que mentre es diu, se’n està dient una altra...

Des de l’ajuntament més petit fins l’estat, quan o es disposen dels recursos suficients per a fer front a les nòmines, busquen el finançament d’on sigui. Avui mateix l’estat ha posat a la venda bons i obligacions per a buscar aquest finançament.

Però cuita!! O només cobren les nòmines els funcionaris i els altres treballadors de les administracions. També els polítics i els alts càrrecs: directors generals, sotsdirectors generals, assessors, càrrecs de confiança, etc.  
Es quedaran ells sense cobrar?  
És d’hipòcrites i mentiders voler carregar el “mort” només als funcionaris quan els màxims culpables són ells mateixos i una bona part dels polítics que van fer de banquers. 

TREBALLAR PER AMPOSTA

Per què serà que quan l’oposició d’Amposta treu algun drap brut de l’equip de govern, sempre se’ls hi demana que “treballin per Amposta”?
Com passa a Catalunya, Convergència d’Amposta ha arribat a assumir tant el seu rol que s’identifiquen amb la ciutat. Per a que m’entengueu: Convergència és Amposta i tota la resta no.
Al “sinyó ancalde” li ha sortit un bon marró: el lloguer desmesurat del centre e rehabilitació.  I quan una persona té un marró, és del tot lògic que miri de defensar-se, però innecessari que per a fer-ho, desqualifiqui als seus rivals polítics. Qui actua així pot demostrar dues coses: o que el càrrec li ve gran o que s’ha convertit en un petit cacic (o tal vegada totes dues coses)
El “sinyó ancalde” afirma que el portaveu dels socialistes (que va ser qui ho va destapar i, per tant, és el blanc de tota la seva ira) formava part del consell d’Administració de l’Hospital Comarcal i com a tal havia de conèixer la situació.
Però segons sembla, l’ocultisme és una de els característiques de la direcció de l’hospital d’Amposta. Pel consell d’administració només passarien coses de pur tràmit sense detallar-les excessivament. Les auditories per exemple, només són per a verificar el bon funcionament de l’hospital, però no detallen cap concepte, ja que es limiten a generalitzar cada un dels conceptes.
Ara mateix, pel que sembla, el “sinyó ancalde”, com a president del consell d’Administració de l’Hospital d’Amposta SAM, es negaria a ensenyar el contracte de lloguer amb el propietari del local del carrer Amèrica on es fa la rehabilitació. Segons he pogut saber, els hi hauria dit: “Aneu al Registre de la Propietat”.
A darrera hora de la tarda d’avui dijous hi haurà consell d’Administració i, em consta, que al menys, els grups municipals del PSC i ERC han sol·licitat poder tenir accés a dit contracte que, per cert, no va mostrar als mitjans de comunicació quan va fer la roda de premsa ja que es va limitar a ensenyar-lo de lluny, però cap periodista dels presents va poder-ne revisar els detalls.  
També diu el “sinyó ancalde” que el local llogat té més de 1.000 metres i no els 400 i pico que diu el portaveu del PSC. Ara bé, jo pregunto: Aquests 1.000 m2 de superfície que diu que té el local de rehabilitació, estan tots ocupats? 

 

Ja responc jo mateix: No! L’altell no està ocupat, tal i com es pot veure de fora ja que estan els vidres pintats de banc i bruts. Per tant, (i ara ve una altra pregunta), per a què es paga lloguer d’una superfície que no s’utilitza?  

Quan jo era regidor, des de la regidoria de Serveis Socials i Participació Ciutadana se’ns va informar que, aquest altell s’havia de destinar com a local social d’una agrupació gitana. Era quan l’ajuntament volia que totes les entitats locals tinguessin la seva pròpia seu i, si a sobre, guanyaven algun vot, millor que millor.
Explicat tot això, ara, tragueu les vostres pròpies conclusions.
La meva és que més que treballar per Amposta, treballen pels seus propis interessos: PODER I DINERS!!

¿Sirven para algo las manifestaciones?

           
        Sirven para estar vivos, para demostrarnos que no somos cadáveres. Porque vivir es protestar.

         Sirven para que el poder sepa fehacientemente que no estamos de acuerdo con su forma de gobernar, sirven para no cantarle el alirón que tanto les gusta, sirven para irritarles, sirven para que no nos gaseen.

        Sirven contra las agresiones directas sin haberlas merecido, sirven para gritar que no se puede machacar más y siempre a los mismos, sirven para que las rentas altas progubernamentales al menos se asusten. Sirven para ser congruentes con la dignidad.

        Sirven para demostrar que una urna no es una meta, sirven para demostrar que si queremos somos soberanos. Sirven para despojarnos del miedo, de la angustia y de los prejuicios. Sirven para demostrar que no nos resignamos.

        Sirven para que nuestros hijos no se avergüencen de nosotros. Sirven para demostrar que son verdugos. Para comprobar que aún somos ciudadanos y no borregos. Sirven para mantener la esperanza, aunque los resultados no sean inmediatos. Sirven para cristalizar el viejo dicho de que la unión hace la fuerza. Sirven para razonar y hacer razonar. Sirven para que la violencia no se desate. Sirven para avergonzarles, para decirles que están prostituidos en su acción política.

       Porque una manifestación no es más que una declaración de intenciones, una exigencia de que no nos hinchen más los cojones. Sirven para sentirnos menos impuros. Para demostrarnos que no estamos locos, ni creemos en supercherías ni miserables fanatismos y adhesiones.

         Sirven para ser críticos. Sirven para hacer saber que somos los nuevos ricos de la democracia. Para demostrar que somos más civilizados que ellos. Sirven para odiar, sí, odiar, a los corruptos de la solidaridad y el latrocinio. Sirven para reflejar que queremos ser gandhis pero podemos ser cheguevaras y aun robespierres, sirven para no ser castillos inexpugnables ni caracoles enrocados, para dejar claro que no somos lobos si no nos obligan, sirven para demostrar que somos más y más que podemos ser. Sirven para ser decentes. Sirven para hacer posible lo imposible. Sirven para hacer realidad la utopía.

Por eso y para eso, hay que acudir a las manifestaciones del jueves 19 en toda España.

¿O alguno de ustedes cree que no sirven para nada?.

ARTURO GONZÁLEZ

Diario "Público Digital" 17 7 2012